Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
L’ambaixador Labonne i Catalunya
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Eirick Labonne 1888-1942 va ser nomenat ambaixador de França a la República Espanyola el 8 d’octubre de 1937, en vigílies del trasllat del govern de València a Barcelona Substituïa Jean Herbette, que havia estat cridat feia algun temps En el seu primer informe al ministre d’Afers Estrangers Delbos, del 27 d’aquell mateix mes, Labonne explica l’entrevista amb el cap de govern, Juan Negrín, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, José Giral El van rebre calorosament, perquè —diu Labonne— “després de la caiguda del front cantàbric i la intensificació del bloqueig del Mediterrani, és evident…
L’abast internacional del conflicte
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Els generals que al juliol del 1936 es van revoltar contra la República no havien previst una guerra llarga, o ni tan sols una guerra Segons la tradició vuitcentista dels pronunciamientos hispànics, pensaven que el cop militar s’hauria de resoldre en unes quantes hores, o a tot estirar en uns pocs dies La militarada va degenerar en guerra civil perquè va fracassar a la gran majoria de les ciutats de la Península però va triomfar al Marroc, on hi havia l’exèrcit professional, i en aquella part del nord sobretot Navarra i part del País Basc on des de les carlinades del segle passat hi havia una…
La societat feudal
Detall de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll Yavhé o Déu entrega la Llei a Moisès, seguit de tres personatges més un guerrer, un eclesiàstic i un cavaller / Arxiu Comarcal del Ripollès - Fons Salvador Alimbau
Metodologia per a l’estudi de la repressió
Exhumació del cadàver d’un dels 48 presoners polítics afusellats al gener del 1939 al santuari de Santa Maria del Collell, Sant Ferriol, 1939 AF/AHC La consulta dels registres civils secció de defuncions de totes les poblacions de Catalunya permet d’elaborar una primera relació de víctimes de repressió amb la data del traspàs, i també ens permet conèixer la identitat de la majoria de les víctimes, així com l’edat, el lloc d’origen i el de residència, la professió, l’estat civil, la causa de la mort i, sovint, el lloc i l’hora En el cas de persones assassinades, és a dir, que foren víctimes de…
Renau, Miravitlles i Ors: tres propagandistes
La Guerra Civil Espanyola fou rellevant internacionalment molt més per raons simbòliques que no pas estratègiques era una contesa entre dreta i esquerra, en un país situat a l’Europa occidental, just al moment en el qual la Unió Soviètica sortia del seu aïllament i el predomini anglofrancès posterior a la Gran Guerra era desafiat pel Japó, Itàlia i Alemanya Així, tot el debat polític era fàcilment traslladat al terreny dels valors d’alta cultura la propaganda dels dos bàndols enfrontats es discutia en termes de la defensa de la cultura, fos de l’humanisme davant la brutalitat feixista o de la…
Europa: les noves regles del joc
Placa municipal d’adhesió a la Unió Europea GS L’1 de gener de 1986 va entrar en vigor el tractat d’adhesió de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees, constituïdes per la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA, la Comunitat Europea d’Energia Atòmica CEEA i la Comunitat Econòmica Europea CEE, les quals havien estat creades respectivament pels tractats de París 1951, la primera, i de Roma 1957, les dues segones D’aquesta manera finalitzaven unes complexes negociacions polítiques, diplomàtiques i comercials dutes a terme per les noves estructures democràtiques espanyoles amb la…
Del túnel de Sóller al cas Andratx
La història política de la comunitat autònoma de les Illes Balears entre el 1995 i el 2007 va estar condicionada per la successió d’informacions periodístiques entorn de suposats escàndols de corrupció que, presumptament, afectaven algunes de les principals autoritats polítiques de l’arxipèlag Com ha estat habitual a tota la zona mediterrània de l’Estat espanyol durant la darrera dècada del segle XX i la primera del XXI, la majoria dels afers s’han relacionat amb el cobrament de comissions per part dels representants institucionals a canvi de la concessió de llicències urbanístiques, l’…
La vaga general del 1855
A la clase obrera , ban, Barcelona, 2-7-1855 FEC / GS Entre els dies 2 i 10 de juliol de 1855, la població obrera de les fàbriques de Barcelona i de moltes localitats industrials de Catalunya va abandonar massivament el treball en actitud de protesta reivindicativa Fou la vaga que ha estat designada com la primera de caràcter general, tot i que no s’exclou que un estudi més detallat sobre una vaga anterior, entre els dies 23 de març i 3 d’abril de 1854, pugui desplaçar cap a aquest moviment la primacia cronològica En la proclama impresa, no signada, que va ser difosa el dia 2 de juliol per…
Autogovern i finançament
Els límits de la confluència entre política i economia són sovint imprecisos Però això no hauria de portar a pensar que es pot pretendre resoldre amb l’economia i els seus tractaments més instrumentals allò que és estrictament polític, com són les bases de la convivència plurinacional i altres objectius polítics substantius Erròniament, molt sovint es busca en el debat sobre autogovern i finançament trobar, en les solucions provinents de les formulacions del federalisme fiscal, una via tècnica a allò que no s’ha resolt en el camp polític constitucional D’aquesta manera es confon la finalitat…
La taula de canvi de Cervera
Caixa de cabals, segle XVII MHS / GS L’any 1599, prèvia sollicitud del consell municipal de Cervera, el rei Felip III concedí a aquesta població el privilegi de poder tenir una taula de canvi similar a les que existien a Girona, Vic, Tarragona i Perpinyà La petició s’havia justificat basant-se en l’important moviment comercial que es produïa a Cervera —durant el segle XVI, havia experimentat una notable transformació, passant de ser una vila rural per a convertir-se en una població burgesa— i en la riquesa del territori que l’envoltava Calgué, però, arribar a l’any 1603 perquè les autoritats…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina