Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
La colonització romana provincial: les primeres fundacions i el nou paisatge urbà
Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…
Els estudis generals i les universitats
Mestre i estudiants, Lo somni de Joan Joan JGassull, València, 1497 BUV / GC A l’alta edat mitjana els centres de l’alta cultura estigueren vinculats als monestirs i a alguna catedral important, fins que el desenvolupament de la vida urbana, sobretot a partir del segle XI, tragué el protagonisme cultural que fins aleshores havien tingut els monestirs Les ciutats esdevingueren els grans centres difusors de cultura, especialment aquelles que comptaven amb una llarga tradició d’escoles catedralícies o episcopals, i, en alguns casos —sobretot en el nord d’Itàlia—, municipals Les noves necessitats…
L’alqueria valenciana
L’Alqueria del Magistre, Alboraia, l’Horta, ssXVII-XVIII Originàriament, l’alqueria era l’element fonamental del poblament del País Valencià islàmic Es tractava de petits agrupaments humans sota la jurisdicció d’un castell La conquesta cristiana comportà un canvi radical del model de poblament, que es concentrà per mitjà de la unió d’antigues alqueries, el creixement d’algunes d’aquestes o la fundació de pobles de nova creació En moltes comarques valencianes, però, l’alqueria va subsistir com a casa rural aïllada, tot i que en algunes ocasions, molt poques, encara integrava petits nuclis de…
Eivissa: fenícia i púnica
Actualment i de manera gairebé general s'accepta la divisió històrica de l'Eivissa fenício-púnica en tres fases que, a grans trets, s'han fet correspondre amb les èpoques arcaica, clàssica i hellenística del món grec Per bé que còmoda, aquesta periodització més aviat convencional no respon del tot, en estricta ciència, a la realitat puntual illenca Establiment fenici de sa Caleta, Eivissa, ~630-580 aC JR L'etapa més antiga es defineix avui mitjançant un establiment cabdal i de descoberta molt recent, el de sa Caleta Es tracta d'una installació de considerable superfície no menys de quatre…
Els fòrums
La vida pública d'una ciutat romana es concentrava al voltant d'una plaça central, el fòrum Aquest era, per excellència, el lloc de reunió de la població, a la vegada que feia la funció de mercat i seu de les assemblees, arxiu i tribunal de justícia de la comunitat, marc de les festes religioses i també dels certàmens i espectacles que les acompanyaven Cada any hi tenia lloc una votació democràtica per tal d'elegir els magistrats urbans duumvirs i edils, alternada cada cinc anys amb la solemne cerimònia del census el registre oficial de tota la població juntament amb la seva declaració de…
Els hospitals de Catalunya
Operació quirúrgica Boletín Clínico de la Casa de la Salud de Nuestra Señora del Pilar , Barcelona, 1893 AHC El desenvolupament de l’assistència hospitalària institucional a la Catalunya del segle XIX va estar presidit pel conflicte que van provocar els intents de desballestar el dispositiu d’assistència de l’antic règim i l’assumpció, per part de l’Estat, de la beneficència, que va deixar de ser una competència local per a esdevenir estatal La industrialització de Catalunya va determinar un procés de mobilitat espacial que modificà la realitat demogràfica del territori i alterà les…
Els mallorquins i la política catalana
Portada del butlletí “Mallorca Nova”, Barcelona, 1-12-1937 BC A Mallorca, durant els anys de la Segona República, la consciència de catalanitat cultural i històrica augmentà d’una manera considerable, impulsada principalment pels intellectuals de l’Associació per la Cultura de Mallorca ACM —fundada el 1923— i per la revista “La Nostra Terra” Des del 1931, a l’empara de la nova situació política, sorgiren a les illes Balears i al Principat diverses iniciatives culturals i polítiques per aconseguir un acostament entre les dues comunitats, com el Comitè de Relacions entre Mallorca i Catalunya…
Els nous camins estètics
A partir dels anys vuitanta, l’arquitectura, el disseny i les arts plàstiques van entrar en un període particularment intens que coincidí amb una conjuntura econòmica favorable, la consolidació dels lligams amb Europa i el fenomen de la mundialització, fets que han comportat el reconeixement del valor cultural i cívic de les arts i, consegüentement, l’increment de la seva presència tant en la vida privada com en la pública L’art internacional penetra en l’àmbit dels Països Catalans a través dels seus creadors i dels mitjans de comunicació i, viceversa, l’art català troba cada cop més…
La Universitat de Cervera
Universitat de Cervera, 1718-89, F Montaigu i A de Retz Tot just entrades les tropes borbòniques a Barcelona al setembre del 1714 la Universitat fou suprimida Els cerverins, que ja des del 1713 havien demanat la creació d’una universitat, aconseguiren primer que la Real Junta Superior de Justícia y Gobierno decidís traslladar provisionalment els estudis de Filosofia, Cànons i Lleis de Barcelona a Cervera, i finalment la confirmació definitiva l’onze de maig de 1717 hom promulgava el decret de fundació de la Universitat de Cervera, única al Principat A Barcelona, però, es podien…
Els divuit regidors del “no”
L’alcalde de Barcelona, E Masó, i els nous regidors el dia de la presa de possessió, C Pérez de Rozas, 15-10-1973 AF/AHC La sessió del plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 4 de març de 1975 adquirí en pocs dies una dimensió històrica que la majoria dels seus protagonistes eren ben lluny de preveure La convocatòria havia estat feta per a la discussió i l’aprovació dels pressupostos, activitat ben rutinària en les dècades anteriors Però aquell dia, el regidor Jacint Soler i Padró, que gaudia de fama de catalanista dins d’aquell darrer equip consistorial del franquisme, tenia a punt una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina