Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Innovació i renovació del moviment cultural
Els nous corrents estètics dels anys setanta En realitat, els corrents estètics que marquen els anys setanta a Espanya van aparèixer, en una bona part, al llarg de la dècada anterior els uns, fruit de les polèmiques teòriques, no alienes a la ideologia marxista els altres, fruit de la influència d’estils forans A mitjan anys seixanta continuava encara la polèmica de confrontació entre la pintura figurativa i la pintura informalista Però aquest vell debat —que havia assolit el seu punt àlgid uns anys abans— perdia força ara no es discutien tant qüestions estètiques com posicions polítiques i…
Els patrons i el sindicalisme oficial
Lliurament de credencials a la primera “Junta de Jurados”, Barcelona, 1944 ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS L’Organización Sindical Española OSE de la FET y de las JONS, dirigida per una Delegación Nacional integrada orgànicament en la secretaria general del partit únic, va organitzar-se a partir d’una doble estructura En primer lloc, la territorial, amb les delegacions provincials, comarcals i locals de la Central Nacional Sindicalista CNS com a peça bàsica, rígidament controlades per la denominada “línea de mando” , formada per militants falangistes, i que tenia entre les seves…
Els catalans vistos pels estrangers
La tardor , A Viladomat, sd MNAC / RM Una extensa literatura, fonamentalment anglesa, però també francesa i italiana, elaborada durant la segona meitat del set-cents, s’ocupà de descriure el paisatge, l’activitat econòmica i el caràcter dels catalans En el seu vessant més conegut, tal com va constatar Ramon Boixareu, aquests viatgers remarcaren unànimement el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià, alhora que el caràcter laboriós dels seus habitants, en clar contrast amb els territoris de la resta de la monarquia Edward Clarke, per exemple, que va visitar Catalunya els anys…
La Setmana Tràgica
El terme Setmana Tràgica fa referència a un conjunt de fets violents que es van produir entre el 26 de juliol i l’I d’agost de 1909 a moltes ciutats catalanes i que es van caracteritzar per un atac especial envers les propietats eclesiàstiques La causa immediata i comuna a tots els llocs on hi hagué conflicte fou la protesta contra la tramesa repetida de soldats reservistes al nord d’Àfrica, arran dels fets de Melilla Un Reial Decret del juliol del 1909 autoritzava a cridar de nou a files les lleves posteriors a l’any 1903 Aquest fet afectà, majoritàriament, obrers casats i amb…
Una banca catalana
Banca Catalana, Barcelona, JMFargas-ETous, 1965-68 ECSA / GC-P La forta presència a Catalunya de la banca espanyola d’origen castellà o basc contrasta no solament amb l’escassa introducció de la banca pròpiament catalana a la resta d’Espanya, sinó fins i tot, i amb més rellevància, amb la insuficient presència d’aquesta en la pròpia comunitat Aquesta circumstància ha estat destacada, des del començament del nacionalisme català, com una de les febleses més importants de l’economia catalana, dotada, això sí, d’una potent i diversificada estructura industrial Catalunya va perdre en la primera…
L’intent de mediació de Carrasco i Formiguera
Retrat de MCarrasco i Formiguera, sd Coll part / GS Manuel Carrasco i Formiguera Barcelona, 1890-Burgos, 1938 havia participat en la Conferència Nacional Catalana del 1922 S’hi va manifestar nacionalista radical, però a diferència de Francesc Macià, que aleshores va fundar Estat Català i va declarar la guerra d’independència, Carrasco va ser un dels partidaris de l’ús de mitjans no violents, que en aquella assemblea van fundar Acció Catalana Com a representant d’aquest partit va prendre part, el 1930, en la conferència de Sant Sebastià, on es va pactar amb els republicans espanyols l’…
Les Juntes de Comerç
Escut de la Junta de Comerç, Barcelona, FTremulles, c1763, BC Les primeres Juntes de Comerç a les terres de parla catalana s’establiren a Barcelona i a València l’any 1692 La primera estava integrada per alguns cavallers i mercaders, al voltant de l’advocat Narcís Feliu de la Penya la segona estava integrada únicament per magistrats de l’Audiència La Nova Planta va trencar la relació entre els consolats del mar i els governs municipals De fet el Consolat de València ja havia deixat de funcionar vers la meitat del segle XVII Els de Barcelona i Mallorca van ser transformats per l’administració…
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…
L’escàndol de l’estraperlo
L’any 1935 l’esclat de l’anomenat escàndol de l’estraperlo afectà profundament la vida política espanyola S’hi veieren implicats importants membres del Partit Radical i del Partido de Unión Republicana Autonomista valencià —PURA—, i acabà provocant la dimissió del president del govern Alejandro Lerroux i la crisi de les coalicions entre els radicals i els cedistes La història havia començat al maig del 1934 quan un holandès d’origen jueu, Daniel Strauss, intentà d’introduir a Espanya un model de ruleta de joc que tenia per nom Straperlo —abreviació dels cognoms dels seus inventors, el mateix…
La Unió de Rabassaires
Què és la Unió de Rabassaires , N Puig, Barcelona, 1935 BAM / GS La Unió de Rabassaires UR fou fundada per Lluís Companys el 1922 Des d’un inici fou un sindicat de classe, que agrupava parcers, rabassaires, arrendataris i jornalers, amb dues funcions principals d’una banda, portar a terme una acció propagandística politicosindical a la Catalunya rural, i, de l’altra, aconseguir una legislació social i agrària que donés satisfacció al seu programa base, el punt principal del qual afirmava que tots els contractes de conreus de plantació haurien de ser considerats emfiteusi, és a dir, a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina