Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Un testament en una família pagesa
Redacció d’un testament, retaule dels Sants Joans de Vinaixa , BMartorell, c1434-36 © MNAC, Barcelona El 22 de maig de 1454, Margarida, esposa de Jaume Solà, de Sant Joan Sanata, fa testament La testadora nomena marmessors el seu pare, Bartomeu Prat, el seu germà, Pere Prat, i el seu marit, Jaume Solà Margarida, que vol ser enterrada al cementiri de Sant Joan Sanata, fa un llegat per a obres pies i misses, i deixa diverses quantitats al seu marit i als seus fills i a altres familiars Institueix hereu universal el seu fill Jaume Solà, que és l’hereu del mas “En nom de la Santa i…
Les pautes dels comportaments
En els comportaments i la manera de viure de cada dia hi ha característiques locals, trets individuals i elements integradors, per la qual cosa no és possible generalitzar-los ni, tampoc, particularitzar-los excessivament La vida dels ciutadans no era, ni és, com la dels camperols, ni la d’aquests com la dels pastors o la dels mariners la vida dels grups dominants no era, ni és, com la del poble menut, ni la dels homes com la de les dones també hi havia les minories que vivien segons els seus propis costums Tanmateix, durant aquests segles baix-medievals, es va anar formant una cultura…
La complexitat de les poblacions urbanes
El procés d’organització de les societats urbanes va trobar un reflex fidel en el dens i sinuós procediment de configuració institucional que van protagonitzar els municipis medievals Des dels orígens, les comunitats urbanes van procurar obtenir sempre major autonomia jurisdiccional i la màxima representativitat estamental, tot i la diversitat de la geografia política catalana, balear o valenciana La inacabable successió de reformes sòcio-institucionals que tingué lloc entre els segles XIII i XV afectà els enclavaments de població més destacats i tingué per objecte consolidar una estructura…
L’economia: produir i comerciar
Llotja de Perpinyà, retaule de la Trinitat , mestre de Canapost, 1489 MHR / GS Als segles XIV i XV, i després d’un llarg període de creixement, Barcelona, València, Mallorca i Perpinyà es convertiren en grans centres comercials de nivell internacional, allotjaren importants empreses productives i desenvoluparen alguns organismes crediticis i bancaris molt avançats En aquestes i en moltes altres ciutats més petites van sorgir també manufactures precapitalistes i un artesanat nombrós i molt diversificat El desenllaç d’aquestes transformacions van ser les greus contradiccions entre el poble gros…