Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
La mort: indicadora de diferències socials
Les manifestacions funeràries constitueixen un dels més antics i preuats objectes d'estudi de la disciplina arqueològica, atesa la bona preservació tant de les estructures o contenidors on es dipositaven els cadàvers com de les ofrenes funeràries que hi anaven associades Fins i tot, a les excavacions arqueològiques més antigues, quan els mètodes de registre estratigràfic moderns encara no s'havien desenvolupat, s'individualitzaven les tombes com a unitats independents Així, actualment es disposa d'extensos catàlegs de sepultures que possibiliten estudis comparatius i analítics i la proposta…
Tendències actuals de la investigació arqueològica
Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…
La radicalització catalana de Bernat Torroja
Retrat de BTorroja, sd Coll part / GS Dels textos, les agrupacions i els pensadors del primer catalanisme, la historiografia en destaca sovint només els que tingueren l’epicentre a Barcelona, marginant propostes, a voltes capdavanteres i més radicals, plantejades per personatges que no figuren més que de passada en la nòmina oficial dels prohoms del moviment La figura de Bernat Torroja i Ortega Reus 1817 - 1908 n’és un bon exemple A través d’ell es pot seguir una evolució des del moderantisme fins a una actuació destacada en el si del catalanisme de la fi de segle En la darrera etapa de la…
La internacionalització de la nova arquitectura catalana
El Parlament d’Escòcia, obra d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue SPCorporate Body Si hi ha una figura representativa en el panorama internacional de l’arquitectura catalana en el canvi del segle XX al XXI és Enric Miralles i Moya El caràcter emblemàtic d’aquest arquitecte, com a hereu d’Antoni Gaudí, del surrealisme i del Team X , es va potenciar encara més amb la seva mort prematura l’any 2000 La transcendència internacional de l’equip EMBT, format per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, queda palesa en l’obra que tenen construïda a l’estranger, en els premis que han rebut, en la seva…
El planejament urbanístic
Portada de la revista “Construcción, Arquitectura y Urbanismo”, setembre-octubre del 1973 SB-UAB / GS Els fenòmens de creixement urbà accelerat i desordenat tingueren lloc en un context d’ineficàcia del planejament urbanístic Aquesta constatació és paradoxal, ja que tot just abans de l’inici del període estudiat la legislació urbanística espanyola havia estat profundament revisada i modernitzada En efecte, la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, en l’elaboració de la qual tingué un paper decisiu el jurista barceloní Manuel Ballbé i Prunés, promulgada el 12 de maig de 1956, fixava com…
El liberalisme organitzador
L’ascens i la consolidació de les forces del capitalisme empenyeren cap a una transformació parallela de la política i de la cultura, dins de la societat civil un concepte no pas per casualitat encunyat en la primera meitat del segle XIX i també dins de la política com a activitat pública Aquesta transformació, però, estigué condicionada per la història política del període, per l’aparença de congelament del canvi històric imposat per l’onada reaccionària del 1815 El fet pot induir a molts malentesos, com ja s’ha vist, si l’única cosa que es valora és la repercussió d’aquells canvis en l’alta…
L’oci en una societat de masses
El context "Ha arribat el moment en què els homes no faran allò que les màquines poden fer" Karl Marx Usos del temps El 1983 l’escriptor Lluís Racionero va obtenir el XI premi Anagrama d’assaig amb un llibre que esdevingué un autèntic best-seller Del paro al ocio La reflexió de l’autor —conegut llavors per les seves obres sobre urbanisme i filosofies de l’underground — arribava en el moment oportú aprofitant l’augment galopant de l’atur, que al principi dels vuitanta havia assolit taxes espectaculars, i reprenent les reflexions postmarxistes entorn la fi del treball d’André Gorz Adéu al…
La societat de l’oci
Cartell de les festes de la Mercè del 1990, J Guinovart MGa © J Guinovart, VEGAP, Barcelona, 1999 El trànsit entre els anys vuitanta i aquest final de segle ha estat marcat per la consolidació, l’expansió i la diversificació de l’anomenada societat de l’oci als països de l’occident desenvolupat Aquest procés s’ha donat per una derivació de la societat de consum de masses, que ha transformat les hores de lleure guanyades amb l’avenç tecnològic postindustrial en tot un nou mercat específic, vinculat a la capdavantera economia de serveis, a partir de l’esport, la televisió i les diverses…
La República fins l’any 1936
L’historiador que intenta fer un balanç dels èxits i dels fracassos de la Segona República espanyola, i de la Generalitat catalana que es trobava embarcada en el mateix vaixell, no pot oblidar que l’Estat espanyol no restava al marge de les grans crisis —econòmica, social, política, ideològica— que es van iniciar a la darreria dels anys vint i que esclataren amb tota la seva força els anys trenta La crisi dels anys trenta La victòria dels aliats el 1918 semblava haver consolidat els règims democràtics parlamentaris, però a partir de la crisi econòmica del 1929, l’atur forçós, la inflació, la…
L’abast internacional del conflicte

Visita del cònsol de Mèxic a la secció de Biblioteques del Front de la fira del llibre, Barcelona, s.d.
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Els generals que al juliol del 1936 es van revoltar contra la República no havien previst una guerra llarga, o ni tan sols una guerra Segons la tradició vuitcentista dels pronunciamientos hispànics, pensaven que el cop militar s’hauria de resoldre en unes quantes hores, o a tot estirar en uns pocs dies La militarada va degenerar en guerra civil perquè va fracassar a la gran majoria de les ciutats de la Península però va triomfar al Marroc, on hi havia l’exèrcit professional, i en aquella part del nord sobretot Navarra i part del País Basc on des de les carlinades del segle passat hi havia una…