Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Els anarquistes al govern
L’estiu-tardor del 1936, el tradicional enfrontament de l’anarquisme a tota forma institucionalitzada de govern no va ser motiu suficient perquè l’agrupació CNT-FAI no acceptés la proposició d’incorporar-se al govern de la Generalitat, primer, i al de la República espanyola, després Les raons deriven de la situació creada el 19 de juliol quan, arran de la seva participació en la lluita armada que va assegurar la victòria damunt dels revoltats, els anarquistes van pretendre dirigir unidireccionalment el procés revolucionari de la rereguarda catalana i, també, la mateixa Guerra Civil Aquest…
La FAI, partit polític o plataforma de grups?
Consigna abstencionista de la CNT-FAI, sd AMSFG La FAI va ser creada l’estiu del 1927 en el transcurs d’una reunió de grups i federacions anarquistes de tot Espanya i Portugal que es va celebrar clandestinament a la platja del Saler de València I, per molt que hagi estat la mateixa historiografia anarquista la primera a buscar els antecedents de la FAI en la llunyana Aliança de la Democràcia Socialista de Bakunin, aquesta iniciativa responia a la voluntat conjuntural d’estructurar nuclis anarquistes clandestins Els calia assegurar la seva influència damunt els sectors sindicals dispersos per…
L’enfortiment de l’obrerisme
Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…
La premsa diària
“L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 23-7-1937 Coll part / GS Durant el període comprès entre el febrer del 1931 i el juliol del 1936 es produí un creixement en el nombre de capçaleres informatives diàries, que va representar una renovació en els continguts i també una voluntat de penetració en la societat i d’incidència en el camp econòmic i en l’opinió pública, per mitjà de campanyes que afavorien opcions polítiques concretes La presentació i el disseny també van evolucionar, sobretot per la incorporació de la fotografia com a element informatiu primordial Prova d’això és la gran…
Tensions, conflictes i banderes
La República va venir amb alegria, i tanmateix gràvida de tensions Rodoreda té escrit que ho va sentir “com un aire que va fugir i tots els que després van venir mai més van ser com l’aire aquell d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida” La Colometa, l’emblemàtica protagonista de La Plaça del Diamant , ho va resumir d’aquella manera tan seva “va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos” Alegria i conflicte és un binomi exacte per a descriure la situació viscuda per aquella generació l’alegria és fàcil saber d’on venia d’uns…
La cultura entre el front i la rereguarda
La diferent repercussió que va tenir la revolta militar del 18 de juliol als Països Catalans va comportar, també, conseqüències distintes en el terreny de la cultura Al Principat, tot i la profunda divisió que es produí entre els diferents sectors de la intellectualitat, va refermar-se la vida cultural i literària, que en alguns aspectes es reorganitzà al servei de la nova situació i en d’altres provà d’adaptar-s’hi La immediata intervenció governamental en alguns camps, com la salvació del patrimoni o la renovació de l’ensenyament públic, la continuïtat d’institucions com l’Institut d’…
Unes relacions determinades per la violència
Al llarg de la història contemporània de Catalunya, i al marge de les guerres civils, no hi ha hagut unes tensions socials expressades tan violentament com les que es van produir en l’etapa anterior a la Dictadura de Primo de Rivera, bàsicament entre el 1917 i el 1923 No es tracta només del nombre absolut d’atemptats i de morts —també important—, sinó del degoteig constant d’agressions al carrer com a fenomen característic de la vida quotidiana De fet, entre gener i setembre del 1923 es comptabilitzaren, només a la capital catalana, 728 atemptats i 200 atracaments a mà armada La Dictadura de…
1939: any zero
Yo soy español , A Serrano de Haro, Escuela Española, 11a edició, Madrid, 1953 Coll part / GS Dos dies després de l’ocupació parcial de Lleida, el 5 d’abril de 1938, el general Franco signava la llei que abolia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, quatre dies després, el 9 d’abril, a Burgos, era afusellat el líder nacionalista català Manuel Carrasco i Formiguera, quan feia vuit mesos que havia estat condemnat a mort Arreu de la Catalunya ocupada començà la repressió contra els vençuts i la persecució contra la llengua i la cultura catalanes Aparegueren els cartells que deien “Si eres español…
El tombant dels fets de Maig
Les autoritats republicanes i de la Generalitat de Catalunya representaven la legalitat democràtica Això, que internacionalment no era discutit per cap democràcia europea, era negat com a valor polític legítim des del principi de la Revolució iniciada a partir del fracàs militar del 19 de juliol Comitè Central de Milícies Antifeixistes, Barcelona, agost del 1936 AF/AHC La Generalitat era un poder autònom sorgit per l’audàcia i el triomf electoral d’uns republicans nacionalistes catalans amb profunda sensibilitat social, però el que hi havia al carrer i s’havia imposat arreu de…
El projecte espanyolitzador i la nova cultura pública
Barcelona va ser ocupada pels vencedors de la Guerra Civil el 26 de gener de 1939 L’endemà mateix, el general Elíseo Álvarez Arenas, cap dels serveis d’ocupació, feia públic un ban on hi havia una promesa que podia semblar tranquillitzadora per als incauts, però que era, sens dubte, una amenaça i alhora una sentència de mort per a l’ús públic i el culte de la llengua “Catalanes, tened la seguridad de que vuestro lenguaje, en el uso privado y familiar no será perseguido” És evident que la persecució en l’ús privat i familiar quedava fora de l’abast de les forces vencedores, que, de moment, no…