Resultats de la cerca

L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…

Assemblea catalanista de Manresa, “La Ilustració Catalana”, Barcelona, 1892 BC / RM El text discutit, esmenat i aprovat a l’Assemblea de Manresa, constitueix una fita rellevant en la construcció del catalanisme polític, tant pel seu contingut teòric com pel que representà de mobilització efectiva d’una força emergent que pretenia consolidar-se Al darrere de la lletra i l’esperit de les Bases de Manresa , s’hi pot copsar la intenció dels promotors de posar-se en primera fila de la línia de sortida del catalanisme naixent que, desmarcant-se de les opcions federalistes o carlistes, els atorgués…

Capella de Sant Sebastià al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona RM En l’estat de revolta latent contra Felip V que vivia Catalunya a l’estiu del 1705, un fet cabdal va donar el tomb decisiu als esdeveniments que cada vegada eren més favorables al partit austriacista el 20 de juny, Antoni de Peguera i el doctor Domènec Parera, ambdós exiliats a conseqüència de la repressió exercida pel virrei Velasco, amb plens poders conferits pel grup de vigatans —Francesc Macià Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Josep Moragues i Mas, Josep Anton…

Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…

AJ de Mailly, sd MHR / JLV Augustin-Joseph de Mailly, comte de Mailly, marquès d’Haucourt i mariscal de França, fou nomenat el 8 d’agost de 1749 lloctinent general al govern del Rosselló i comandant en cap d’aquesta província Pel mes de febrer del 1754, en conflicte amb l’intendent Bertin, tots dos foren expulsats del Rosselló, malgrat el seu suport respectiu a la cort El comte de Mailly, exiliat a les seves terres, fou novament a la cort des del mes d’agost del 1754 Va reaparèixer en campanya a la batalla d’Hastenbeck el 1757, i, més tard a Rosbach Fou fet presoner i intercanviat amb un…

Vila-seca i el port de Salou, sd AHC La Companyia Nova de Gibraltar es fundà a Barcelona l’1 de juliol de 1709, mitjançant un acord privat i sota la invocació dels sants Antoni de Pàdua, Aleix, Francesc Xavier i Francesc de Paula Els seus fundadors volgueren aprofitar la particular situació política que s’havia creat en el moment que, essent Catalunya aliada circumstancial d’Anglaterra en el bàndol dels Àustria durant la guerra de Successió a la corona espanyola, Gibraltar romangué a mans dels anglesos des del 1704 Com que no podien disposar de Cadis per la ruptura de Catalunya amb Felip V,…

En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…

Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…

L’estiu-tardor del 1936, el tradicional enfrontament de l’anarquisme a tota forma institucionalitzada de govern no va ser motiu suficient perquè l’agrupació CNT-FAI no acceptés la proposició d’incorporar-se al govern de la Generalitat, primer, i al de la República espanyola, després Les raons deriven de la situació creada el 19 de juliol quan, arran de la seva participació en la lluita armada que va assegurar la victòria damunt dels revoltats, els anarquistes van pretendre dirigir unidireccionalment el procés revolucionari de la rereguarda catalana i, també, la mateixa Guerra Civil Aquest…

Plànol de la governació de Salses, cavaller de Beaulieu, París, c1660 CEDACC / GS Quan el 7 de novembre de 1659 fou signat el tractat dels Pirineus pel qual els comtats de Rosselló i Cerdanya eren annexats a França, i esdevenien la província del Rosselló i país adjacent de Cerdanya, aquestes eren, ben entès, unes terres catalanes per la seva història, les seves institucions, la llengua i la cultura Aquesta annexió no va significar la francesització dels Comtats i, per això, la monarquia francesa es va esforçar durant llargues dècades a transformar el país i els homes…