Augustin-Joseph de Mailly

Augustin-Joseph de Mailly, comte de Mailly, marquès d’Haucourt i mariscal de França, fou nomenat el 8 d’agost de 1749 lloctinent general al govern del Rosselló i comandant en cap d’aquesta província. Pel mes de febrer del 1754, en conflicte amb l’intendent Bertin, tots dos foren expulsats del Rosselló, malgrat el seu suport respectiu a la cort. El comte de Mailly, exiliat a les seves terres, fou novament a la cort des del mes d’agost del 1754. Va reaparèixer en campanya a la batalla d’Hastenbeck el 1757, i, més tard a Rosbach. Fou fet presoner i intercanviat amb un oficial de Frederic, rei de Prússia.

El 25 de maig de 1758 Lluís XV, per recomanació de la seva favorita Madame de Pompadour, el va nomenar altra vegada comandant de la província del Rosselló, on visqué entre els períodes de guerra. Aquest nomenament va ser resolt pel rei i contrasignat pel secretari d’Estat a la guerra: es tractava d’un càrrec en una província fronterera. Mailly era l’amic del comte d’Argenson i el germà de les favorites de Lluís XV: la comtessa de Mailly, Madame de Vintimille i Madame de Châteauroux. El 1771 Lluís XV el nomenà director general dels Camps et des Armes dels Pirineus, de les costes de la Mediterrània i de les fronteres dels Alps, i el 1776 va ser investit cavaller de les ordres del rei. La seva educació i la seva carrera militar li havien forjat un caràcter dur i autoritari que no va facilitar les relacions amb l’entorn de Lluís XV. El comte de Mailly, casat tres vegades (1732, 1737 i 1780) va ser vidu dues vegades (1734 i 1778) i va tenir vuit fills. Home de l’alta noblesa, cobert d’honors militars, portà, fins i tot allunyat de la cort, una vida mundana: Josep Jaume, advocat del Consell Sobirà, dirà d’ell a les seves Mémoires: “Hom el veu, pertot arreu, envoltat de ciutadans i de dames (…) aconsegueix la follia de la grandesa i les distincions honorífiques (…) invassor, audaç per naturalesa, amb mil projectes civils, militars, eclesiàstics (…) intervé en tot i a propòsit de tot”. Del 1750 al 1780, continua Jaume, “és a les reunions privades o a les festes públiques (evidenciant) les relacions a penes discretes amb la comtessa de Blanes”. Dins la província era omnipresent i omnipotent.

Mailly rebia les ordres del rei i del secretari d’Estat a la guerra: els representava a la província. La lletra de provisió de 8 d’agost de 1749, signada per aquests darrers i que el nomenava comandant en cap, li donà poders “de fer tot el que cregui convenient per al bé i la conservació dels habitants (…) i tot allò que nosaltres faríem o podríem fer si hi fóssim en persona”. En absència del governador, el mariscal de Noailles, els poders de què gaudia eren considerables.

Abans de tot, fou un general de l’exèrcit que comandà les tropes en guarnició i en campanya. Al Rosselló les tropes eren nombroses i hi residien permanentment: vigilaven i defensaven la frontera terrestre i la costa. Les inspeccions de les seves tropes foren per a ell una preocupació constant; al començament de la guerra dels Set Anys reclutà 18 000 habitants de la província per a defensar la costa. El poder reial el consultava sobre les qüestions relatives a la seguretat a causa de les seves relacions amb les autoritats espanyoles frontereres, sobre el respecte d’acords anteriors, l’obertura d’un pas entre els dos regnes, el contraban, el control d’estrangers…

Per tal de reduir el contraban (de sal i, sobretot, de tabac) el comte de Mailly volgué arrasar Banyuls de la Marenda, però l’intendent Raymond de Saint-Sauveur proposà d’utilitzar mitjans menys radicals. Les necessitats militars el convertiren en jutge de tots els problemes referents a les comunicacions: tenia plens poders i autoritat de comandar els habitants; havia de mantenir l’ordre i intervenir en tots els assumptes que de prop o de lluny tenien incidència en l’ordre públic del qual era garant. Els seus poders s’estenien a tots els ordres socials de la província, el portaven a tenir un paper dins de l’administració civil i a proposar realitzacions no sempre de la seva competència, però que es realitzaren gràcies a la seva forta personalitat.

Per donar empenta al comerç i assegurar la venda dels vins del Rosselló va fer rehabilitar Portvendres. Encarregat de supervisar els treballs de restauració del port, abandonat des del 1709, va obtenir del rei quinze anys d’exempció d’impostos per als qui volguessin participar en la seva reconstrucció. El 1770 Lluís XVI concedí l’exempció de drets reials als vins embarcats en aquest port, després que el comte de Mailly hagués fet aixecar un obelisc de vint-i-set metres a la glòria del rei. Aquesta empenta del comerç no es podia fer sense que es milloressin les vies de comunicació, els canals d’irrigació, sense crear una fira a Perpinyà: és el que va fer.

També s’ocupà de l’educació. Per a ell la prosperitat de la província no es podia fer sense el concurs d’una població instruïda: restaurà la universitat, la construcció de la qual començà el 1760 i acabà el 1763; nombrosos estudiants espanyols hi anaren a estudiar. El 1771, la Biblioteca Pública disposà de 3 000 volums, ja que Mailly obtenia en favor seu un exemplar de totes les obres que s’imprimien al Louvre. Fundà les quatre facultats amb els seus fons; el 1759 la universitat disposava d’una càtedra de botànica, a la qual feu donació d’un jardí que li pertanyia, el qual havia fornit ell mateix de totes les diferents espècies que havia pogut recollir. S’ocupà, també, de l’educació militar i creà l’Acadèmia, on només poden anar els nens nobles; ell en retribuïa els mestres. Restablí el convent de les Ensenyants on els nens de condició modesta rebien instrucció gratuïta. L’Hospital General de la Misericòrdia fou restaurat i va rebre una subvenció del rei el 1772; es van crear 12 places per a pobres de la ciutat a l’Hospital Saint Jean.

En general, fou força popular: la carrera militar prestigiosa, la generositat (va fer moltes donacions personals), les intervencions eficaces al costat de la reialesa li valgueren el reconeixement dels rossellonesos. Però la seva forta personalitat, que minimitzà el paper de l’intendent dins la província, li valgué intenses enemistats entre els lletrats del Consell Sobirà.

Després de la seva marxa el 1778, sota la pressió dels esdeveniments, va rebre de Lluís XVI el comandament d’un dels quatre exèrcits decretats per l’Assemblea Nacional; el 1791 dimití de la 14a i 15a divisió militar. El 7 de setembre del 1793, arrestat per ordre d’André Dumont, diputat de la Convenció Nacional, fou empresonat i condemnat a mort el 24 de març de 1794 pel Tribunal Revolucionari d’Arras. Abans de ser guillotinat va dir: “Je meurs fidèle à mon Roi comme l’ont été mes ancêtres.”