Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
El pacte de Gènova
Capella de Sant Sebastià al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona RM En l’estat de revolta latent contra Felip V que vivia Catalunya a l’estiu del 1705, un fet cabdal va donar el tomb decisiu als esdeveniments que cada vegada eren més favorables al partit austriacista el 20 de juny, Antoni de Peguera i el doctor Domènec Parera, ambdós exiliats a conseqüència de la repressió exercida pel virrei Velasco, amb plens poders conferits pel grup de vigatans —Francesc Macià Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Josep Moragues i Mas, Josep Anton…
La profecia política: “ratpenats” i “encoberts”
El ratpenat humilia els infidels, MAOrtí, València, 1640 BC La profusió de la literatura profètica i escatològica fou una de les característiques de l’Europa occidental durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna Els temes escatològics podien ser utilitzats amb orientacions diferents i podien servir com a arma eficaç de propaganda Els reis podien manipular les profecies per tal de donar un prestigi sobrenatural a la seva gestió, amb vista a possibles faccions dins la corona, al papa —de qui volien limitar les exigències polítiques i financeres—, o a d’altres sobirans per a legitimar l’…
Les expressions constructives
L’arquitectura catalana de la baixa edat mitjana segles XIII-XV configura una de les etapes constructives més genuïnes, personals i importants de tota la història dels Països Catalans Creix parallelament a la creació d’una progressiva consciència nacional i, al seu torn, és l’oferta arquitectònica més estesa i acceptada entre els nous regnes creats, sobretot el de Mallorca i el de València Difícilment es produirà un altre moment històric de tanta amplitud geogràfica, amb signe català, amplitud que d’altra banda és consensuada per una adhesió, coherència i militància social absolutament…
Els símbols religiosos: Montserrat i sant Jordi
Si durant la Renaixença cristallitzaven els símbols polítics d’identitat, també ho feien, en un procés molt semblant, els religiosos Els dos més rellevants foren Montserrat i sant Jordi Gravat commemoratiu del Millenari de la Mare de Déu de Montserrat, 1880 MFM / GS La muntanya, el monestir benedictí i la Moreneta han esdevingut un focus potent d’identitat, que ha convertit Montserrat en el santuari nacional per excellència Hom pot veure’n el procés Segons Anselm Albareda i Ramoneda, cal cercar els orígens del monestir en una ermita que existia a la muntanya des de temps molt antic, dedicada…
L’assistència als pobres
De subventione pauperum , JLVives, Lió, 1532 BUB / GS El canvi més substancial en política assistencial, tant pel contingut de les transformacions com per l’extensió geogràfica del fenomen, es dóna al principi del segle XVI, especialment en la dècada dels anys vint, període en què les males collites revestiren dimensions europees Malgrat que aquest canvi pren ritmes i formes diverses en diferents països, els trets comuns que assenyala B Geremek són la racionalització i la reorganització de l’assistència amb la creació de noves institucions la gradual laïcització de l’administració i el govern…
Religiositat popular: de l’ortodòxia a la persecució
Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…
El sistema de partits de Catalunya: de l’hegemonia pujolista als governs de coalició
Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres legislatures…
Passar comptes
El règim franquista va néixer i es va mantenir basant-se en el terror Durant la Guerra Civil ja va fer evident que no hi hauria espai per a aquells que professaven altres idees, com quedà palès a l’illa de Mallorca, en mans de l’exèrcit franquista des del mateix juliol del 1936 Aquesta tendència es refermà quan anaren conquerint nous territoris, amb una enorme mascarada que pretenia fer passar per judicis equànimes el que no era altra cosa que judicis polítics, que en realitat valoraven la perillositat ideològica de cada individu La repressió, aquest passar comptes, obrí una enorme escletxa…
Els catalans i les guerres del rei
Combat allusiu a la presa de Mersel-Kébir, sepulcre de RFolch de Cardona, M da Nola, Bellpuig d’Urgell, segle XVI RM Arreu d’Europa, el període comprès entre el 1500 i el 1700 assenyala el sorgiment dels exèrcits moderns Aquest procés és indeslligable d’un altre de parallel el de la naixença dels estats moderns Fet i fet, no manquen autors que defineixen l’Estat modern com una magnífica maquinària de guerra La centralització política al voltant dels monarques —cas de França o de Castella— o dels parlaments —cas d’Anglaterra o dels Països Baixos—, la consolidació d’unes rendes fiscals…
La consolidació del món burgès
Establir un tall cronològic en una obra d’interpretació històrica és sempre arbitrari Aquest volum dedicat a l’enfortiment del món burgès s’encara al període comprès entre els darrers anys cinquanta del vuit-cents i el canvi de segle Engloba, doncs, unes dècades plenes d’esdeveniments transcendentals en tots i cada un dels àmbits d’actuació humana Fou aleshores quan s’establiren els fonaments definitius del món actual, quan prengueren cos les teories socials i econòmiques, polítiques en definitiva, que han configurat, tot modelant-los, els comportaments personals i collectius, quan s’…