Resultats de la cerca

Un capvespre de febrer del 1893, una riuada de llauradors i masovers de les comarques interiors del nord valencià acompanyaren, amb torxes enceses, l’últim viatge del “ tío Vitolino ”, com l’anomenaven els de parla castellana Els observadors republicans que havien acudit al cementiri de Llucena van tornar a Castelló amb el cor en un puny, impressionats per l’homenatge d’aquella gent humil a un home que havia concitat les passions polítiques més extremes Aquella cerimònia lúgubre posava fi, segons afirmaren en els dies següents, a quasi mig segle d’història provincial V Fabra àlies…

Mapa de Catalunya, JAparici, 2a edició, 1769 CTC El geògraf Josep Aparici i Mercader, nascut a Caldes de Montbui el 1653, va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 va servir Carles II com a ajudant de tresorer i també va tenir al seu càrrec l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaven contra França Com a resultat de la seva influència, el 1699 fou elegit conseller quart de Barcelona Però, a més d’administrador reial, fou un home de negocis que participà en vendes de sucre a l’engròs i en l’arrendament de drets En la Descripción y Planta del…

JM de Porcioles condecora el notari A Trabal, Barcelona, C Pérez de Rozas, 5-5-1944 AF/AHC El governador civil Felipe Acedo Colunga havia arribat a Barcelona el 1951 amb la idea de renovar la vida política provincial, encarcarada a causa de l’estretor i del sectarisme dels nuclis de suport al règim que s’havien enquistat tant en la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista FET y de las JONS com en l’aparell governatiu-administratiu ajuntaments, diputació i govern civil Però en el cas de l’ajuntament de Barcelona, l’oportunitat de remodelar-lo amb…

En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…

El sistema de regadiu del riu Xúquer Les zones de regadiu al País Valencià foren durant el segle XIX un espai alhora reduït, singular i decisiu des del punt de vista econòmic i de la configuració social Es tracta d’una sèrie de territoris litorals, al voltant dels rius Segura, Serpis, Xúquer, Túria, Palància i Millars Aquests constituïen els grans sistemes irrigats Hi havia altres perímetres de regadiu a zones més o menys disperses, amb una importància menor Tot plegat, significava un percentatge clarament minoritari un 20% de la terra conreada al País Valencià cap a mitjan segle XIX Amb tot…

L’estiu-tardor del 1936, el tradicional enfrontament de l’anarquisme a tota forma institucionalitzada de govern no va ser motiu suficient perquè l’agrupació CNT-FAI no acceptés la proposició d’incorporar-se al govern de la Generalitat, primer, i al de la República espanyola, després Les raons deriven de la situació creada el 19 de juliol quan, arran de la seva participació en la lluita armada que va assegurar la victòria damunt dels revoltats, els anarquistes van pretendre dirigir unidireccionalment el procés revolucionari de la rereguarda catalana i, també, la mateixa Guerra Civil Aquest…

Barcelona va ser ocupada pels vencedors de la Guerra Civil el 26 de gener de 1939 L’endemà mateix, el general Elíseo Álvarez Arenas, cap dels serveis d’ocupació, feia públic un ban on hi havia una promesa que podia semblar tranquillitzadora per als incauts, però que era, sens dubte, una amenaça i alhora una sentència de mort per a l’ús públic i el culte de la llengua “Catalanes, tened la seguridad de que vuestro lenguaje, en el uso privado y familiar no será perseguido” És evident que la persecució en l’ús privat i…

A partir de les darreres dècades del segle XIX el món deixava de caminar per començar a córrer El desenvolupament dels mitjans de comunicació i de transport de masses, simbolitzats pel ferrocarril i el vaixell de vapor, afavoriren la internacionalització del mercat, la difusió de les idees i la mobilitat demogràfica El nou model social urbà i industrial s’imposava arreu i penetrava dins del món rural imposant la seva racionalitat econòmica i la seva concepció cultural El camp i la ciutat mai no han ballat sardana, l’antinòmia ve de lluny, però ara no es tractava d’una picabaralla…

Vas dels guerrers, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segles III-II aC MPV / GC L’anàlisi sobre la prehistòria i els temps antics que segueix constitueix un repte considerable per les seves característiques i els objectius proposats, a mig camí entre l’ambició dels plantejaments i la consciència dels propis límits Entre les primeres, potser la més òbvia per a tothom és la d’abastar un període dilatadíssim —més d’un milió d’anys— i, el que és pitjor, desenvolupar la història de formacions sòcio-econòmiques que tenen poc o res a veure entre elles En efecte, es tracta de realitats socials tan…

Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000 persones cap al 1667, van passar a tenir-ne a l’entorn de 150…