Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
La moralització dels costums
Revetlla de Sant Joan al Club de Tenis Barcelona, 23-6-1948 AF/AHC D’acord amb el seu objectiu de recristianitzar la societat, l’Església de postguerra, amb l’aquiescència de l’ordenament jurídic i de les autoritats del règim franquista, va pretendre encotillar els comportaments dels ciutadans dintre dels paràmetres d’una estreta moral cristiana Les exhortacions a favor de la “moralització dels costums” palesaven el monopoli eclesiàstic d’una moralitat pública que es reduïa al combat contra la sexualitat fora de la seva funció procreativa dintre del matrimoni La vigilància i la…
Els catalans segons el general Pavía
El general MPavía, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1-3-1873 BC El 23 d’agost de 1880, el capità general de Catalunya, Manuel Pavía el militar que havia enderrocat la República al gener del 1874, va escriure una carta a Antonio Cánovas del Castillo —aleshores cap del govern espanyol— que pretenia ser un informe sobre la situació política del Principat Malgrat les seues limitacions, el document constitueix un testimoniatge valuós de les condicions polítiques en què es va efectuar el bastiment del sistema polític de la Restauració i ofereix…
1908: suspensió de les garanties constitucionals
Suspensió de les garanties constitucionals 1900-1923 L’I de gener de 1908, el govern Maura va decretar una nova suspensió de garanties constitucionals a les províncies de Barcelona i de Girona El desencadenant havien estat les tres explosions que provocaren 2 morts i 7 ferits el 23 de desembre de 1907 a la ciutat de Barcelona Aquesta mesura, habitual tant davant del terrorisme com de la conflictivitat social i política, dotava l’autoritat civil d’una sèrie d’instruments de repressió extraordinaris Així va quedar reflectit en la correspondència telegràfica reservada que el ministre de la…
El diari d’una miliciana de l’expedició a Mallorca
L’expedició del capità Alberto Bayo a Formentera, Eivissa i Mallorca agostsetembre del 1936 va donar lloc a una bona quantitat de paperassa documents oficials, articles de premsa, entrevistes, correspondència, diaris, llibres de memòries, justificacions de tipus històric, novelles o contes Dins tot aquest conjunt tan variat, té un especial relleu l’anomenat Diari d’una miliciana , queel 1938 fou resumit en la revista falangista de Palma “Aquí estamos” i publicat íntegrament en el setmanari de Manacor “Arriba” N’aparegué una…
Les formes de vestir
Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…
El nou periodisme: Luis de Galinsoga
Lde Galinsoga els anys quaranta, CPérez de Rozas ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS Luis de Galinsoga, que dirigia el diari “ABC” de Sevilla des del juliol del 1936, fou nomenat, el mes d’abril del 1939, director de “La Vanguardia Española” Aquell diari de Sevilla glossava la noticia del nomenament per part del “supremo jerarca de la Prensa” —és a dir, el ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer— i destacava, entre els tòpics de rigor, que “la dirección del gran diario barcelonés — uno de los más importantes del mundo—” era “un puesto de responsabilidad y honor máximo…
Camp i ciutat els anys de la postguerra
Mostra de productes agrícoles exhibida per la Sección Femenina, Lleida, 15-5-1947 APP / XGG Després de la Guerra Civil, el procés d’urbanització que s’havia produït el primer terç del segle XX es va detenir arreu Els anys quaranta han restat en la memòria collectiva com anys de gana i de misèria, però al camp totes dues es podien combatre amb majors possibilitats d’èxit que a la ciutat Aquesta realitat explica que a les illes Balears l’ocupació agrària —que ja havia augmentat significativament durant la guerra— encara s’ampliés més al País Valencià, la població ocupada a l’agricultura també…
L’assassinat del bisbe Strauch
RStrauch, sd BiV / RM El 30 de juliol de 1819 Ramon Strauch i Vidal, bisbe de Vic, feia un decret on anunciava que “Habiendose extendido por nuestra Diocesis un tomo en octavo que contiene 182 paginas, en Idioma Provincial, cuyo título es Catecisme de las Fiestas y solemnitats principals de la Iglesia Per lo Dr Hermenter Martí Pbre y rector de la Parroquia de Gurb, bisbat de Vic prohibimos instruir por el dicho Catecismo a los Fieles, antes procuren por medio de la persuasion, retraherlos de su lectura, hasta ulterior providencia” Es posava de manifest, d’aquesta manera, la lluita entre el…
La repressió lingüística i cultural
No es pot fer res més que esmentar els documents més notables que sortiren de París i de Madrid, al llarg del segle XVIII, i que constitueixen la mostra més clara de la imposició, als territoris de llengua catalana, de la llengua de l’estat És a la Catalunya del Nord on es registraren les primeres mostres de repressió lingüística La primera acció es produí a les escoles en l’ensenyament secundari, encarregat als jesuïtes Però ben aviat les mesures polítiques foren explícites L’any 1672, l’intendent Carlier publicà una ordenança per la qual s’establien a Perpinyà escoles primàries on els…
Les topografies mèdiques
Malalt de tuberculosi, sd MAF / RM Les topografies mèdiques són estudis empírics de caràcter medico-geogràfic, referits a una zona concreta, que constitueixen veritables monografies locals, comarcals i fins i tot regionals, que tracten de les condicions de vida ecològiques i socioculturals de la població Aquest gènere s’inscriu dintre de la tradició intellectual de l’higienisme, que va constituir el paradigma dominant en la medicina europea des d’aproximadament mitjan segle XVIII fins al final del XIX L’higienisme es fonamentava en teories mediambientals i socials per a determinar l’etiologia…