Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Els inicis del ferrocarril
Cerimònia de la inauguració del primer ferrocarril d’Espanya , XNogués, c1928 MNAC-MAMB / JCal-JS © MNAC El primer ferrocarril d’Espanya va ser el de Barcelona a Mataró, però això no vol pas dir que hagués estat el primer de la monarquia Va ser a Cuba on aquest va ser installat, l’any 1838, deu anys abans de la inauguració del de Mataró Fetes aquestes precisions, cal destacar que entre el ferrocarril cubà i el català hi ha una connexió claríssima Es tracta de la figura de l’indià Miquel Biada i Bunyol, de Mataró Biada, que s’havia establert a Veneçuela al començament del segle XIX i havia…
Les calidoscòpiques interpretacions de la crisi
No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…
L’assistència als pobres
De subventione pauperum , JLVives, Lió, 1532 BUB / GS El canvi més substancial en política assistencial, tant pel contingut de les transformacions com per l’extensió geogràfica del fenomen, es dóna al principi del segle XVI, especialment en la dècada dels anys vint, període en què les males collites revestiren dimensions europees Malgrat que aquest canvi pren ritmes i formes diverses en diferents països, els trets comuns que assenyala B Geremek són la racionalització i la reorganització de l’assistència amb la creació de noves institucions la gradual laïcització de l’administració i el govern…
Viure al dia: joventut i canvi social
Persones de 16 a 34 anys segons forma de convivència 2001 L’evolució de la joventut a Catalunya ha estat parallela a la de la societat Des del final dels darrers anys del franquisme, Catalunya ha passat del desarrollismo a assolir uns elevats nivells de benestar i la població jove s’ha beneficiat d’aquesta millora No obstant això, existeix un cert consens entre la població juvenil i els agents socials a fer una anàlisi crítica de la situació dels joves Tot i estar en el període de més riquesa de la societat catalana, hi ha una dificultat evident per a accedir als recursos més bàsics,…
Crisi i reconversió econòmica
Manifestació contra l’atur a Sabadell, , 26-11-1977 AHS - P Farran EI 1973 s’inicià un període de canvi econòmic als Països Catalans que es produí també a la resta de l’Estat Aquesta situació, que s’anà tornant més i més turbulenta, implicà globalment l’aparició de fortes transformacions en l’estructura social i productiva del país La major part d’analistes consideren que aquesta etapa va estar dominada per dues forces combinades D’una banda, la crisi general de les economies capitalistes, que s’inicia amb la puja dels preus del petroli provocada per l’Organització de Països Exportadors de…
El règim senyorial i la tinença de la terra
El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…
L’estabilització del sistema liberal
Retrat de RM Narváez, primer duc de València, VLópez, 1849 MSPV / GC Els anys posteriors a les grans commocions revolucionàries dels anys trenta, després de la caiguda d’Espartero l’any 1843, van obrir una llarga etapa de predomini del liberalisme moderat en la direcció de l’Estat espanyol El període comprès entre la definitiva presa del poder pels moderats el 1844 i el Bienni Progressista dels anys 1854-56 és conegut com la Dècada Moderada Aquesta etapa va estar dominada, políticament, per la figura del general Narváez, el representant més qualificat de la tendència hegemònica dins del…
La vida a la rereguarda
En el transcurs de la Guerra, una sèrie de factors van afectar d’una manera o d’una altra la població de Catalunya i van augmentar en intensitat i problemàtica a mesura que el conflicte avançava Els aspectes ideològics, polítics o socials van incidir sobre una part de la població de Catalunya, bàsicament els adults i els majors d’edat però també les persones de qualsevol edat, fins i tot els nadons, van ser víctimes dels bombardeigs Aquest exemple també és vàlid per a la major part dels altres temes que són objecte d’aquest capítol Els bombardeigs, els refugiats, la fam, la militarització i…
Senyors i vassalls
Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…
El règim franquista als Països Catalans
La historiografia que s’ha dedicat a l’estudi del període franquista als Països Catalans ha superat, sortosament, l’etapa en la qual predominà l’assaig amb pretensions polítiques, el reportatge anecdòtic o la síntesi elaborada sense recerca Durant molt de temps, dues temàtiques van prevaler en l’interès dels estudiosos la repressió franquista i l’actuació resistent de l’oposició Aquest fet responia al desig de palesar, després d’anys de prohibicions dictatorials, el caràcter antidemocràtic i violent que sempre havia tingut el règim franquista, reflectit prou bé en la magnitud i la diversitat…