Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Les màquines de vapor fixes de La Maquinista Terrestre i Marítima, SA
Gravat dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima vers el 1882 ECSA L’estrena de la fàbrica Bonaplata, el 1833, el primer viatge del vaixell El Balear, el 1834, i la inauguració del ferrocarril de Mataró, el 1848, simbolitzen l’inici de l’era del vapor a Catalunya La nova energia va renovar les velles indústries i en va crear de noves La metallomecànica ha estat la més rellevant de les darreres A més d’aplicar-se a la producció de maquinària diversa i altres articles de metall, alguna empresa s’ha atrevit amb els motors mateixos Destaca entre totes La Maquinista Terrestre…
El progrés tecnològic en el creixement econòmic modern
El progrés tecnològic és el resultat de l’acumulació i de la combinació d’una quantitat poc menys que infinita de canvis de transcendència enormement desigual Aquests canvis es designen com a innovacions i són de naturalesa molt distinta un nou producte, un nou procediment de producció, noves primeres matèries o nous materials, noves formes d’organització, nous mètodes de gestió de l’empresa, nous modes de distribució… L’element comú de tots aquests tipus de canvis, tan diferents entre ells, és l’execució de combinacions noves per part dels empresaris i responsables de les empreses amb la…
La innovació tecnològica en la indústria del gènere de punt
Antecedents Els inicis de la mecanització de la indústria del gènere de punt se situen a l’Anglaterra del final del segle XVI Als principals centres manufacturers anglesos de l’època, l’augment de la demanda del teixit de punt estava començant a esgotar el subministrament de teixidors manuals necessaris per a realitzar la producció Fou en aquest context que, a la localitat anglesa de Nottingham, William Lee inventà el 1589 el primer teler per a produir mitges de punt, que va tenir una influència decisiva en el futur de la indústria del gènere de punt La primera màquina d’agulla de bec o de…
Les patents Casablancas: una innovació tèxtil d’abast internacional
Ferran Casablancas i Planell Retrat de Ferran Casablancas i Planell AHS Ferran Casablancas i Planell va néixer a Sabadell el dia 28 d’octubre de 1874 en el si d’una família de petits empresaris de la indústria tèxtil llanera, dedicats als acabats i a la filatura de carda Era el petit de tres germans i l’únic noi Va anar a diferents escoles de la ciutat, però només fins als 14 anys A aquesta edat va començar a treballar d’aprenent en l’empresa del seu pare, en la qual va passar per totes les seccions La seva infància i la primera adolescència van estar directament associades al Vapor de la O…
Tecnologia alimentària, indústria agroalimentària i canvis en el consum
Marca de fàbrica AC / Repr JV No hi ha dubte que un dels camps en què el progrés tecnològic i els tecnòlegs han incidit més directament, i en general més positivament, sobre el benestar i la salut dels éssers humans ha estat el de l’alimentació En els darrers 150 anys s’han produït innombrables progressos tecnològics en la producció, el tractament, la preparació i la distribució d’aliments, als quals han contribuït científics, enginyers, operaris i empresaris amb la seva preparació, la seva dedicació i els seus recursos Aquest treball se centrarà en alguns dels progressos tecnològics que van…
L’Institut Català de Tecnologia: una fundació al servei de l’empresa
El naixement de l’Institut Català de Tecnologia L’any 1986 fou un any important en la història econòmica de Catalunya, en el sentit que es produí la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –posteriorment Unió Europea– i es trencà el secular aïllament espanyol Aquesta incorporació tingué unes fortes repercussions en la vida econòmica del país, però també en l’àmbit polític, social i cultural En aquest context social, nombroses institucions de la societat civil catalana –segurament les més dinàmiques– entengueren que hi havien de representar un paper actiu impulsant actuacions…
Paviments, mosaics i rajoles
A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…
El modernisme arquitectònic a les illes Balears
Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar sembla que s’apartà de la…
L’ensenyament i la formació dels enginyers tècnics industrials
Dels inicis dels estudis tècnics a la creació de la carrera d’Enginyeria Tot indica que l’origen de la carrera d’enginyer a l’Estat espanyol es troba a l’antiga Junta de Comerç de Barcelona, que amb tota probabilitat fou el primer organisme a iniciar els ensenyaments tècnics d’aplicació a la indústria, des del segle XVIII Entre el 1769 i el 1814 s’inauguraren les escoles de Nàutica, Dibuix i Gravat, Química, Taquigrafia, l’Acadèmia de Comerç i l’Escola de Física Aspecte de la façana de l’edifici del Rellotge el 1927 AHDB El 4 de setembre de 1850 es va publicar el Reial Decret que, per primera…
L’arribada del gas natural a Catalunya, una iniciativa pionera i privada
El gas natural és l’energia fòssil disponible més neta Els governs s’esforcen per assegurar-ne la difusió com a substitutiu del carbó i dels derivats del petroli Espanya és avui encara un país endarrerit pel que fa a l’ús del gas natural, que només hi representa entorn del 10% de l’oferta total d’energia primària, mentre que a la Gran Bretanya hi aporta un 33%, a Itàlia un 30% i a Alemanya un 21% La situació a Catalunya és una mica millor que a la del conjunt de l’Estat la proporció se situava el 1995 entorn del 12% La xifra és, però, una mica enganyosa Si ens fixem en el consum final d’…