Resultats de la cerca

L’1 de gener Lituània va adoptar l’euro com a moneda pròpia, i es va convertir així en el 19è país de la zona euro Això li ha permès no només cohesionar la unió econòmica amb els seus veïns bàltics i amb la Unió Europea, sinó també reforçar la seva candidatura per a ingressar a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics OCDE, organisme al qual tant Lituània com Letònia aspiren a adherir-se properament La posició de Vílnius en la línia dura de la Unió Europea i l’OTAN enfront de Rússia es va veure reforçada per la reacció dels organismes…

Lituània va liderar durant la presidència semestral de la UE una cimera entre l’Europa dels 28 i tres estats que fins el 1991 eren repúbliques soviètiques © Presidència de la República de Lituània / Dz G Barysaité Lituània va assumir al segon semestre del 2013 la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, fet que va suposar una oportunitat magnífica per a la promoció de la diplomàcia lituana Un dels principals objectius d’aquesta presidència va ser la signatura de tractats d’associació de la UE amb tres antigues repúbliques soviètiques Ucraïna…

La percepció d’una forta amenaça militar per part de Rússia va dur el Govern de Lituània a acceptar el desplegament de 1200 soldats de l'OTAN al país © EUCOM La percepció d’una forta amenaça militar per part de Rússia sobre les fronteres lituanes va dur el Govern de Vílnius a signar el més gran con-tracte de compra d’armes de la seva història, amb l’adquisició de vehicles militars a Alemanya per valor de 386 milions d’euros Des del 2014, el pressupost de defensa de Lituània s’ha anat incrementant en un terç cada any, i el 2017 va assolir la xifra de 726 milions d’…

Al maig del 2014 hi va haver eleccions presidencials a Lituània La presidenta, Dalia Grybauskaitė, independent, va obtenir el 47% dels sufragis a la primera volta i va ser reelegida en segona volta pel 58% dels vots Grybauskaitė va destacar en el Consell de la UE per la forta defensa de les autoritats ucraïneses en el conflicte amb Rússia i per l’advertiment sobre les amenaces que les polítiques del Kremlin representen per als països de l’est d’Europa i per a la UE en general D’altra banda, les eleccions al Parlament Europeu van suposar un curiós quàdruple empat entre els partits…

El 31 de desembre de 2009 es va tancar el segon reactor de la central nuclear d’Ignalina, obsoleta i perillosa, per pressions de la Unió Europea Atès que aquest reactor aportava més de dos terços de l’energia consumida al país, aquest fet va comportar una gran incertesa, ja que l’alternativa porta a una forta dependència energètica de l’exterior i molt especialment de Rússia, amb qui Lituània manté relacions més aviat delicades El Govern lituà, però, no descarta l’obertura d’una nova central per fer front a aquesta situació L’economia lituana es va ressentir fortament de la crisi…

De la mateixa manera que als seus veïns bàltics, la crisi econòmica també va afectar Lituània I la va afectar amb duresa, ja que, segons l'FMI, les previsions de creixement del PIB lituà per al 2009 van ser del -18,5%, i per al 2010, del -4% D'altra banda, davant la crisi energètica que viu Europa en general, Lituània presenta una conjuntura difícil Per compromisos adquirits en ingressar a la UE, el país havia de tancar al final del 2009 la central nuclear d'Ignalina, que abasta prop del 70% de l'energia del país, però Vílnius va sollicitar una demora, ja que si no…

El bon comportament de l’economia lituana, una de les que més creix a Europa l’FMI va preveure per al 2019 una alça del 3,5%, el mateix creixement que el 2018, va ser premiat quan el país es va convertir en el 36è membre de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics OCDE, al juliol D’altra banda, Lituània va celebrar el centenari de la seva independència amb nombrosos actes commemoratius, amb un fort component reivindicatiu i victimista i, a diferència dels altres països bàltics, hi va haver moltes crítiques per un relat històric oficial que obvia la…

El 27 de febrer es van celebrar eleccions municipals a Lituània Tot i que la victòria al conjunt del país va ser per al partit socialdemòcrata, els excellents resultats dels representants de les minories polonesa i russa van sorprendre, ja que van obtenir majoria a les regions properes a Vílnius i representació a la mateixa capital, on van aconseguir el 15% dels sufragis La controvèrsia va continuar arran del tancament de la central nuclear d’Ignalina, especialment pel que fa a cercar fonts energètiques alternatives i al cost de desmantellament de la central En relació amb aquest…

El 14 i el 28 d'octubre es van celebrar eleccions parlamentàries a Lituània Els resultats van donar lloc a importants canvis, ja que el partit majoritari a l'anterior Seimas Parlament, la Unió Patriòtica, d'Andrius Kubilius, va passar de 45 a 33 escons, mentre que el partit socialdemòcrata, d'Algirdas Butkevičius, en va guanyar 13 i es va consolidar com a primera força, amb 38 diputats sobre 141 en total, en fàcil coalició amb la tercera força, el Partit Laborista, amb 29 escons en va guanyar 19 Aquest darrer partit va ser, de fet, el més votat 20% dels vots, però va ser objecte…

Entre el 9 i el 23 d’octubre de 2016 es van celebrar eleccions legislatives a Lituània, amb resultats sorprenents La Unió Lituana dels Pagesos i els Verds LVŽS, que fins llavors tenien un sol diputat, en va aconseguir 54, en un Parlament format per 141 membres En canvi, el Partit Socialdemòcrata del primer ministre, Algirdas Butkevičius, va passar dels 38 escons a només 17, i el conservador Unió per la Pàtria–Democratacristians Lituans, de 33 a 31 Els analistes van coincidir a valorar que el resultat era fruit d’un desig de l’electorat per a renovar la classe política i el rebuig…