Resultats de la cerca

Les previsions macroeconòmiques de la Comissió Europea de l’octubre van posicionar Àustria com un dels països de la zona euro en situació més avantatjosa, amb un creixement lleuger del 0,4% del PIB i la taxa més baixa d’atur, entorn del 5% En plena campanya electoral, el 3 de setembre, la Comissió Europea va autoritzar un pla de dissolució del banc Hypo Alpe Adria –que va fer fallida el 2009 i va ser nacionalitzat– amb una previsió de despesa de més d’11000 milions d’euros En aquest context econòmic i sota un panorama europeu de pressió per a l’aixecament del secret bancari a Àustria, Suïssa…

L’any va continuar caracteritzat per la inestabilitat del procés polític i la pervivència del fantasma del conflicte armat, encara recent, que va obligar que una força internacional armada sota lideratge australià, la RAMSI, intervingués En relació amb aquest tema, al febrer, el Govern va publicar un polèmic informe que acusava la RAMSI d’haver conspirat amb la judicatura i l’oposició per derrocar el Govern del Consell Nacional per l’Avenç Rural, del qual es va haver de retractar per manca de proves La política interna va estar marcada per un constant moviment de polítics que va alterar el…

El cicle electoral va marcar l'agenda política de l'any, que va començar amb la preparació de les candidatures i les eleccions primàries internes en les diferents formacions Dins el partit governant, Frente Amplio, van pugnar per la candidatura a president José Alberto Mújica, un dels líders històrics de l'antic grup guerriller conegut com tupamaros , i Danilo Astori, que havia estat ministre d'Economia i Finances amb l'actual president, Tabaré Vázquez En el principal grup de l'oposició, Partido Nacional, el litigi va ser entre Luis Alberto Lacalle, que ja havia estat president del país 1994-…

Fins a l’1 d’abril van ocupar el càrrec de capità regent del país Matteo Fiorini i Enrico Carattoni El primer forma part de l’Aliança Popular, que té 4 diputats al Consell Gran i General el segon és militant de l’Esquerra Unida, amb 16 diputats Van ser substituïts per Stefano Palmieri, del partit República Futura, i Matteo Ciacci, del Moviment Cívic 10, que van ocupar el càrrec fins l’1 d’octubre Al final de l’any els dos capitans regents del país eren Mirko Tomassoni, del Partit dels Socialistes i dels Demòcrates, i Luca Santolini, del Moviment Cívic 10 Durant aquest any es van…

El 16 de març, després d’anys d’inestabilitat política i de presidències interines que ostentaven els presidents del Parlament, Moldàvia va nomenar un nou president del país Nicolae Timofti va ser elegit gràcies a la unió dels partits europeistes, però també per la deserció de tres diputats comunistes que van fer que s’assolís la llargament desitjada majoria de 61 diputats sobre 101 que la Constitució exigeix per a aquest càrrec El nou president, jutge de 63 anys, és un decidit europeista i va iniciar el seu mandat amb una visita a Brusselles i l’establiment de…

Al començament d’any va entrar en vigor la nova constitució, que té com a principals punts els nous procediments per a la reelecció presidencial i una ampliació del nombre de diputats i senadors Un cop establert el nou marc legal, al maig hi van haver eleccions legislatives i municipals, que va guanyar àmpliament el governant Partido de Liberación Nacional PLN, i a la vegada es va confirmar la tendència al bipartidisme En la cambra de diputats, el PLN va obtenir 105 escons, seguit pel Partido Revolucionario Dominicano PRD amb 75, mentre que al Senat el PLN va…

El 22 d’abril, es van celebrar eleccions generals al país El guanyador va ser Mario Abdo Benítez, del Partido Colorado, amb el 48,96% dels vots Al Senat, el seu partit va aconseguir 17 dels 45 escons i un 32,52% dels vots, i a la Cambra de Diputats, 42 dels 80 escons, i un 39,10% dels vots El candidat derrotat va ser Efraín Alegre, del Partido Liberal Radical Auténtico PLRA, amb el 45,08% dels vots Al Senat, va obtenir 13 escons i el 24,18% dels vots, i a la Cambra de Diputats, 17 escons i el 17,74% de vots El president sortint, Horacio Cartes, també del Partido Colorado, no podia optar a la…

El país va celebrar eleccions legislatives el 4 de març, que van suposar un fort capgirament en la dinàmica política interna i que també van tenir un important impacte exterior, principalment a la Unió Europea Els resultats van estar molt condicionats per la nova llei electoral, de caràcter proporcional, que va dificultar molt la formació d’un govern amb una majoria sòlida per a governar La candidatura més votada va ser la coalició de centredreta formada per cinc partits nacionals i deu de regionals Els nacionals eren la Lliga Nord, Força Itàlia, Germans d’Itàlia, Nosaltres amb Itàlia i Unió…

El 23 de setembre hi va haver eleccions parlamentàries a Bielorússia Poc abans de les eleccions, alguns dels principals opositors del país, com ara Andrei Sannikov i V Neklyayev, van ser arrestats A un altre opositor, A Milinkévitx, li van negar poder-se presentar a les eleccions per raons tècniques El resultat no va deixar marge de dubtes dels 110 diputats, 109 van ser elegits a la primera volta Tot i que nominalment 104 dels diputats electes són independents, difícilment es pot dir que cap dels membres del nou Parlament sigui incòmode per a la presidència de…

El 14 i el 28 d'octubre es van celebrar eleccions parlamentàries a Lituània Els resultats van donar lloc a importants canvis, ja que el partit majoritari a l'anterior Seimas Parlament, la Unió Patriòtica, d'Andrius Kubilius, va passar de 45 a 33 escons, mentre que el partit socialdemòcrata, d'Algirdas Butkevičius, en va guanyar 13 i es va consolidar com a primera força, amb 38 diputats sobre 141 en total, en fàcil coalició amb la tercera força, el Partit Laborista, amb 29 escons en va guanyar 19 Aquest darrer partit va ser, de fet, el més votat 20% dels vots, però va ser objecte…