Resultats de la cerca

Com els seus veïns bàltics, durant l'any 2018, Estònia va celebrar el centenari de la seva independència i, per commemorar-ho, va organitzar nombrosos actes públics i conferències internacionals Entre aquests actes hi va haver la visita del papa Francesc, un esdeveniment amb més pes diplomàtic que social, ja que Estònia és un dels països amb més baix percentatge de catòlics del món L’aliança entre Estònia i l’OTAN es va mantenir sòlida, fins i tot després de l’incident del 7 d’agost, en què un avió militar espanyol del tipus  Eurofighter Typhoon  va llançar accidentalment un míssil sobre la…

El 15 d’octubre de 2017 es van celebrar eleccions municipals a Estònia Considerat el país més digitalitzat del món, el 28% dels electors van votar prèviament, la majoria dels quals de manera digital Els resultats no van sorprendre ningú el Partit del Centre, que controlava l’Ajuntament de Tallinn, va obtenir el 27% dels vots, seguit molt de prop en nombre de regidors pel Partit Reformista, amb el 19,5% dels vots Tanmateix, gairebé la meitat dels regidors del país van ser elegits en llistes independents Estònia va mantenir la política tradicional europeista i atlantista, i el recel envers el…

El creixement del PNB estonià, que havia arribat l'any 2006 al 10%, va experimentar una autèntica caiguda i el 2009 es va situar, segons les previsions de l'FMI, en un -14% La crisi econòmica es va convertir, així, en la prioritat i pràcticament l'únic tema de debat al país, que va rebre ajuda de les principals institucions econòmiques mundials per a refer les seves finances Entretant, es va desvelar la notícia que els autors del ciberatac que va collapsar Estònia el 2007, durant una forta crisi política amb Rússia, no eren agents del Kremlin, sinó seguidors d'un grup activista…

El boicot internacional als productes russos va fer augmentar les exportacions d’Estònia © J Nilson / Estonian Wild Life Tours Durant l’any 2014 Estònia va continuar reforçant la seva vocació europeista i va manifestar diverses vegades el desig de formar part de la comunitat de països nòrdics Al mateix temps, va condemnar les accions de Rússia sobre Ucraïna Des del punt de vista econòmic, el país va evitar els efectes negatius de les sacsejades financeres i va escapar-se d’una nova recessió que hauria estat greu per a les fràgils estructures del país, gràcies a un inesperat increment de les…

Les previsions pessimistes sobre l’economia estoniana es van confirmar, i el creixement del PIB va ser del −14,1% per al 2009 Tot plegat va generar una situació d’inestabilitat social, amb un atur del 18,6% i una sensació creixent de pessimisme sobre el futur del país Malgrat tot, es va mantenir el calendari previst perquè Estònia abandoni la moneda nacional, el kroon, i s’incorpori a la zona euro al gener del 2011 Estònia està cohesionant lentament la seva població, tradicionalment dividida entre una majoria d’origen estonià, amb ple dret de ciutadania, i una nombrosa minoria…

El 20 d’octubre de 2013 hi va haver eleccions municipals a Estònia Aquestes eleccions van ser precedides per la polèmica internacional, ja que Rússia va sollicitar l’extradició d’E-N Kross, candidat nacionalista a l’alcaldia de la capital, Tallinn, acusat de pirateria Tot i que la Interpol va descartar les motivacions polítiques a la sollicitud russa, el fet és que Kross, que havia rebut el suport de Garri Kasparov, el líder simbòlic de l’oposició russa que havia donat suport a Geòrgia durant la guerra amb Rússia del 2008, intentava arrabassar l’alcaldia a E Savisaar, que té el suport de la…

La situació econòmica d’Estònia va presentar algunes millores, i la Comissió Europea va calcular que el creixement del PNB seria de l’1,9% per al 2016, superior al de l’any anterior, i que per al 2017 podia arribar al 2,4% Parallelament, l’atur es va mantenir en uns nivells assumibles, de prop del 7% Entretant, les autoritats estonianes van denunciar davant l’OTAN i la UE la seva situació d’inseguretat per la persistència de la violació de les aigües territorials al Bàltic per vaixells de guerra russos i pels darrers esdeveniments ocorreguts a Ucraïna Com a conseqüència, l’Aliança Atlàntica i…

L'1 de març es van celebrar eleccions a Estònia, en les quals els partits tradicionalment al poder van perdre posicions El governant Partit Reformista va obtenir 30 dels 101 escons en joc, amb el 27,7% dels vots els socialdemòcrates van treure 15 diputats amb el 15% dels sufragis, i el partit Unió Pro Pàtria i Res Pública, 9 representants amb el 13,7% Aquests tres partits van perdre, respectivament, 3, 4 i 9 escons en relació amb els comicis anteriors, mentre que el Partit del Centre, que disposa del suport de gran part de la minoria russa, va rebre el 23% dels vots i en va obtenir finalment…

L'economia estoniana sembla que es va estabilitzar amb un creixement de vora el 2,4%, cosa que la situa com una de les més dinàmiques de tota la zona euro, al cap d'un any d'adoptar l'ús de la moneda comuna De fet, Estònia s'ha convertit en un exemple habitual de recuperació econòmica, al mateix nivell que els seus veïns bàltics, que no tenen l'euro com a moneda La situació política també roman estable al país, amb un govern de coalició de centredreta presidit per Andrus Ansip Les tradicionals tensions amb la veïna Rússia s'han intentat evitar els darrers anys, malgrat que al febrer del 2012…

El 6 de març de 2011 hi va haver eleccions parlamentàries a Estònia El guanyador va ser el Partit Reformista del primer ministre Andrus Ansip, amb el 29,8% dels vots i 31 escons dels 101 que té el Parlament o Riigikogu dos més que en els anteriors comicis El va seguir el Partit del Centre, amb el 23% dels sufragis, 29 parlamentaris tres menys, el partit Pro Patria i Res Publica, amb el 21% dels vots i 19 representants quatre més, i els socialdemòcrates, amb el 17% dels vots i 19 escons nou més Partits menors, com ara els Verds o els representants de la minoria russa, van quedar fora del…