Resultats de la cerca

Al cap d'un any de les primeres eleccions democràtiques després del cop militar del 2006, que van consolidar en el seu càrrec el primer ministre colpista, Frank Bainimarama, el país va seguir marcant perfil propi i, a diferència de les grans potències regionals, es va oferir a donar refugi als seus veïns de Kiribati, Tuvalu o les illes Marshall, greument amenaçats per la pujada del nivell del mar En política interna, a mesura que va avançar l'any, el Govern va retornar a posicions més autoritàries, i l'oposició va denunciar la inexistent separació de poders i la deriva dictatorial que…

El primer ministre danès, Lars Løkke Rasmussen, va proposar un pla econòmic de deu anys per a impulsar l’economia del país © Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Poland L’economia danesa va continuar dinàmica durant l’any, malgrat la situació europea, si bé lleugerament per sota de la d’altres països escandinaus com Suècia o Noruega Les raons d’aquest creixement moderat 1% del PIB van resultar d’unes finances públiques sanejades, una càrrega modesta del deute públic 38,9% del PIB, un fort sector bancari, un ambient empresarial sòlid i un sector d’exportació diversificat gràcies a la…

El contrast entre les dues grans economies de la regió, Austràlia i Nova Zelanda, es va aguditzar sensiblement el 2019, perquè els líders polítics d’aquests països són diametralment oposats en termes d’agenda, impacte i carisma, i perquè, com la majoria de democràcies liberals, es troben exposats a l’auge del populisme i l’extrema dreta nativista La primera ministra de Nova zelanda, Jacinda Ardern A Nova Zelanda , la primera ministra laborista, Jacinda Ardern, va marcar perfil propi en defensa dels drets de les dones i de la necessitat de cohesionar la societat davant de reptes…

El primer ministre de l’Índia durant l’acte d’inauguració de l’embassament de Sardar Sarovar, el segon més gran del món en termes d’infraestructura © Press Office of India Primer Minister Just quan es van complir setanta anys de la independència de la Gran Bretanya, va ser també el moment que Nova Delhi va avançar Londres en el rànquing de les economies mundials, i es van alternar el sisè i setè llocs El 2017, l’economia índia va créixer un 7% gràcies al seu potencial tecnològic i de serveis Com en anys anteriors, va seguir cultivant-se una relació ambivalent amb la Xina, amb la qual l’Índia…

Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…

Invertebrats fòssils Les restes de teixit nerviós es troben rarament preservades en artròpodes fòssils, particularment en les formes més arcaiques, com ara les que daten del principi del Cambrià Tanmateix, nous exemplars fòssils de Fuxianhuia protensa , una forma xinesa que pertany a un grup d'artròpodes primitius que daten de fa uns 520 milions d'anys, preserven les restes neuronals més completes d'aquest període Aquests fòssils inclouen el cervell i els lòbuls òptics La neuroanatomia del cervell relativament complex de F protensa dóna suport a la hipòtesi cladística que els branquiòpodes…

Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides L’1 de gener d’enguany es va posar en marxa l’Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides Agenda 2030 per al període 2016-30 L’Agenda 2030 va ser aprovada el 25 de setembre de 2015 pels 193 estats membres de l’ONU, i dóna continuïtat a la Declaració del Millenni de les Nacions Unides que s’aprovà al desembre de l’any 2000 L’Agenda 2030 planteja disset objectius, entre els quals destaquen posar fi a la pobresa objectiu 1, la fam objectiu 2 i la marginació de les dones objectiu 5, i aturar la degradació dels…

L’any hidrològic 2015-2016 Revisant els darrers cinc anys de dades, tot i els alts i baixos propis de les variacions interanuals, es pot afirmar que la tendència general és que la quantitat d’aigua que circula pels rius disminueixi Aquest any hidrològic no en va ser cap excepció, i es van repetir els cabals inferiors a les mitjanes històriques a la majoria d’estacions d’aforament La manca d’episodis de pluja destacables i, per tant, la manca d’aportació d’aigua dels rius van deixar les reserves hídriques de les conques internes a les portes del llindar de sequera Les conques internes de…

Pobresa i exclusió social en temps de crisi Al final del 2013, les autoritats espanyoles van anunciar la fi de la recessió econòmica iniciada l’any 2008 amb l’explosió de la bombolla immobiliària Malgrat els bons auguris, que van pronosticar una lleugera recuperació per a l’any 2014, la realitat és que la crisi persisteix i ha deixat profundes seqüeles de pobresa i exclusió social Durant aquest temps les carències i privacions s’han estès entre amplis sectors de la població També s’ha observat un agreujament de la pobresa extrema i una accentuació de les desigualtats socials Moltes famílies…

L’Acord de París sobre el canvi climàtic entra en vigor El tractat internacional contra el canvi climàtic pactat a la COP21, la conferència de les Nacions Unides, celebrada a la capital francesa al desembre del 2015, conegut com l’ Acord de París , va entrar en vigor definitivament el 4 de novembre de 2016 El document oficial d’aquest tractat va ser firmat per 175 països en un acte celebrat el 22 d’abril, Dia Mundial de la Terra, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, i ratificat de manera progressiva pels governs respectius fins a superar la xifra necessària per a la seva entrada en…