Resultats de la cerca

Zona urbana destruïda pels combats entre les faccions enfrontades a Líbia © Hélène Caux / UNHCR Les dificultats per a formar i consolidar un govern d’unitat nacional que posés punt final al xoc de legitimitats entre els governs de Trípoli i Tòbruk van marcar l’agenda política d’aquest país Al gener, Fàyiz Sarral –escollit per les Nacions Unides per a dirigir el consell presidencial que havia d’implementar els acords– va nomenar els 32 ministres que havien de compondre el Govern d’unitat nacional La proposta exigia que els dos parlaments referendessin el nou Govern,…

Letònia va celebrar eleccions parlamentàries el 4 d’octubre El vencedor va ser el partit socialdemòcrata Harmonia, amb el 23% dels sufragis i 24 escons sobre 100 El van seguir les formacions Unitat, amb 23 diputats, la Unió de Verds i Pagesos, amb 21, i l’Aliança Nacional, amb 17 Tanmateix, com que Harmonia és la formació amb què més s’identifiquen els nombrosos russos de Letònia, el partit va tenir dificultats per a rebre suports, per la qual cosa els altres tres grans partits van formar una coalició presidida per la primera ministra Laimdota Straujuma, del partit Unitat…

En un any marcat per la recuperació econòmica després del sotrac causat per l’epidèmia del virus de l’Ebola, l’agenda política va estar marcada per la preparació de les eleccions legislatives i presidencials, previstes per al 2017 Els partits de l’oposició, en un intent d’afrontar la consulta amb més garanties davant el Partit de la Unitat UP, en el poder, van signar un document anomenat Declaració de Ganta, en el qual es van comprometre a no atacar-se mútuament i a buscar candidats de consens en les circumscripcions electorals Per a les presidencials, es van anar perfilant com a…

Valdis Dombrovskis va ser confirmat com a primer ministre de Letònia a l’octubre © Unió Europea Les eleccions del 2010 van dur el país a una situació d’inestabilitat, atesa l’atomització del nou Parlament Per això, el president Valdis Zatlers va fer ús dels poders que li atorga la Constitució per a convocar un referèndum en què es consultava al poble l’oportunitat de convocar noves eleccions El referèndum va tenir lloc el 23 de juliol de 2011 i, amb una participació del 44,7%, va decidir noves eleccions amb el 94,3% dels vots Aquestes es van celebrar el 23 de setembre i les va guanyar el…

Alpha Condé, candidat de l’Agrupació del Poble de Guinea APG, va ser elegit president en obtenir el 52,5% dels vots en la segona volta, celebrada el 7 de novembre L’exprimer ministre Cellou Dalein Diallo, de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea, va ser el gran derrotat, amb el 47,5% dels vots En la primera volta, el 27 de juny, Diallo hi havia obtingut el 43%, una còmoda victòria enfront de Condé, que tan sols va aconseguir el 18% En ser divulgats els resultats, Condé, un històric opositor, en un to conciliador va proposar la formació d’un Govern d’unitat, que hauria de reactivar una…

Els atemptats d’Arlit i Agadèz, les negociacions per a l’alliberament de quatre ostatges francesos i la ruptura del Govern d’unitat van marcar l’agenda política del país sahelià En els atemptats, simultanis el 23 de maig en una caserna militar a Agadèz i una mina d’urani a Arlit de la societat francesa Areva, hi van morir unes 25 persones, en bona part militars nigerins La doble acció terrorista va ser atribuïda al Moviment per la Unicitat i la Gihad a l’Àfrica de l’Oest MUGAO, que controlava el nord de Mali abans de la intervenció militar francesa En les negociacions, que van…

Les diferències personals entre Andry Rajoelina i Marc Ravalomanana van impedir l'aplicació dels acords de Maputo Moçambic i Addis Abeba Etiòpia per a la formació d'un Govern d'unitat entre els quatre corrents polítics implicats en la crisi institucional que vivia el país des del principi d'any Ravalomanana, reelegit com a president al desembre del 2006, va ser forçat a dimitir el 17 de març per les protestes dels seguidors de l'alcalde d'Antananarivo, Andry Rajoelina, que paralitzaven l'illa des del desembre del 2008 Ravalomanana va cedir el poder als militars, que el van lliurar a Rajoelina…

El primer ministre, Ralph Gonsalves, va renovar el càrrec després de guanyar molt ajustadament les eleccions generals del 9 de desembre El Partit Laborista d'Unitat de Gonsalves va obtenir 8 escons, un més que el Partit Nova Democràcia, el principal partit opositor liderat per Arnhim Eustace Aquest resultat tan ajustat va revifar les tensions entre el Govern i l'oposició, ja que Eustace va impugnar la validesa dels comicis i va acusar el Govern de frau electoral

Al principi de gener, el president de Xipre, Dimitris Christofias, i el líder de la part turca de l’illa, Mehmet Ali Talat, van reprendre les negociacions, sota control de l’ONU, per intentar fer un acord de pau i una possible reunificació El 18 abril es van celebrar eleccions presidencials a la part turca de Xipre Dervis Eroglu, primer ministre i líder del Partit d’Unitat Nacional UBP que dóna suport a la divisió de l’illa, va ser elegit president amb el 50,3% dels vots Aquest resultat va frustrar les aspiracions del fins aleshores president, Mehmet Ali Talat, en favor d’un…

En les eleccions generals del 28 de novembre, el Partit Progressista Popular PPP va guanyar amb el 48,6% dels vots i Donald Ramotar va ser escollit president del país Però en aquesta ocasió el marge de diferència d’escons va ser menor i, encara que el PPP continuarà en el poder després de dues dècades, Ramotar es veurà obligat a negociar amb l’oposició organitzada entorn de la plataforma Associació per a la Unitat Nacional APNU En l’àmbit econòmic, encara que no es va aconseguir estabilitzar els conflictes en el sector del sucre, el PIB va créixer al voltant d’un 4% per l’augment…