Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
halterofília adaptada
Halterofília
Esport practicat per persones amb discapacitat física consistent en l’aixecament de pesos.
L’especialitat de pressió amb banca forma part del programa de competició des dels Jocs Paralímpics de Tòquio 1964, en categoria masculina, i dels de Sydney 2000, en la femenina Els esportistes s’agrupen per categories de pes, sense tenir en compte el grau de discapacitat, i competeixen segons les mateixes normes que regulen la pràctica no adaptada Els aixecadors adaptats aconsegueixen marques molt similars a les realitzades pels esportistes sense discapacitat A Catalunya s’encarrega de la seva organització i gestió la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat…
marxa cicloturista
Ciclisme
Prova de cicloturisme que normalment es disputa en un sol dia i sobre carreteres asfaltades.
La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista…
Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics – ACELL
Esport general
Organisme que regeix la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.
L’any 1971 es creà l'Associació Catalana d'Esport i Lleure per a Disminuïts Psíquics ACELL, amb l’objectiu de coordinar i fomentar l’esport i el lleure de diferents entitats dedicades a persones amb discapacitat intellectual Sebastià Llopis Rotllavet en fou el primer president El 1982 passà a ser considerada una agrupació esportiva i el 1997 fou reconeguda oficialment com a federació esportiva Segueix la filosofia de la Special Olympics, que fomenta i premia la participació de tothom i busca la millora de la qualitat de vida i la inclusió social de les persones amb discapacitat intellectual…
gimnàstica adaptada
Gimnàstica
Gimnàstica practicada per persones amb discapacitat intel·lectual.
Inclou les modalitats de gimnàstica artística i rítmica, regulades pel reglament de Special Olympics International Els competidors s’agrupen en diferents nivells segons el grau de discapacitat Pel que fa a la gimnàstica artística, els esportistes han de seguir unes rutines d’entre 30 i 90 segons en cada aparell, que són avaluades per un grup de jutges Poden competir, dividits en quatre nivells, de manera individual i per equips, en categoria masculina, femenina o mixta En gimnàstica artística masculina competeixen en cavall amb arcs, anelles, salt, paralleles, terra i barra fixa, i en…
Alteració de l’olfacte
Patologia humana
Les alteracions de l’olfacte , és a dir, les alteracions de la capacitat de percebre o interpretar les olors poden representar un símptoma de malaltia de les vies respiratòries superiors, per bé que igualment poden ésser degudes a malalties que afecten específicament les estructures nervioses responsables d’aquest sentit Les malalties respiratòries que poden causar alteracions de l’olfacte són les que afecten la part superior de les fosses nasals, on es localitza la membrana olfactòria Aquesta estructura ocupa una petita zona de la mucosa nasal en què hi ha intercalades nombroses cèllules…
Estructura i inserció de les dents. Les genives
Anatomia humana
Les dents es componen fonamentalment de tres teixits que, de l’exterior a l’interior, inclouen l’esmalt dentari, la dentina i la polpa dentària L’ esmalt dentari , que cobreix la corona dentària, és el teixit més dur de l’organisme Es compon de sals de calci que s’agrupen en microcristalls i que formen un entramat molt compacte La dentina , el teixit més voluminós de la dent, es disposa al llarg de la dent, des de la corona, per sota de l’esmalt dentari, fins a l’arrel dentària també es compon de microcristalls de sals de calci, per bé que aquests formen un entramat menys…
Els vasos sanguinis pulmonars
Anatomia humana
Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi conflueixen…
Ceratinització
Fisiologia humana
La ceratinització és el procés de transformació que experimenten les cèllules de l’epidermis en el recorregut que fan des de la capa basal fins a la superfície En aquest procés les estructures cellulars esdevenen ceratina, una massa de material resistent, constituïda fonamentalment per proteïnes fibroses, restes de membranes cellulars i d’altres substàncies La ceratina es caracteritza perquè és molt resistent a les transformacions químiques, és impermeable a l’aigua i suporta l’acció de substàncies àcides i alcalines sense que la destrueixin La formació de ceratina s’inicia en la capa basal…
Receptors nerviosos i vies sensitives
Fisiologia humana
Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…
Nutrició i metabolisme dels bacteris
Patologia humana
Per a sobreviure i desenvolupar-se, els bacteris necessiten absorbir del medi extern diversos elements que, una vegada incorporats, poden convertir-se en elements constitutius del bacteri i passar a formar part de les seves estructures, o poden entrar en combustió, la qual cosa proporciona al bacteri una energia indispensable perquè efectuï el seu metabolisme Entre aquests elements necessaris s’inclouen els inorgànics, com l’aigua, els minerals, o el diòxid de carboni, continguts en la matèria inorgànica i els orgànics, com ara proteïnes, hidrats de carboni, àcids nucleics o lípids, que es…