Resultats de la cerca
Es mostren 239 resultats
El plor del nadó
El plor és l’única manera que té el nadó de reclamar l’atenció dels seus pares Constitueix el seu principal mètode d’expressió, i és tan eficaç que la majoria dels pares arriben a reconèixer el fill per la forma de plorar Fins i tot s’ha arribat a comprovar experimentalment que la majoria de mares es desperten en sentir el plor del seu fill, i en canvi continuen dormint si el que plora és d’altri El plor sempre indica que el nadó té alguna necessitat Pot semblar difícil d’esbrinar exactament què és el que reclama per la manera de plorar, però la majoria de pares ho arriben a reconèixer Durant…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
Mater amatísima
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980; ficció de 93 min., dirigida per Josep Anton Salgot i Vila.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona ARGUMENT Josep Joan Bigas Luna GUIÓ JASalgot, JRodríguez Jordana FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MÚSICA Vangelis INTERPRETACIÓ Victoria Abril Clara, Julito de la Cruz Juan, Jaume Sorribas Ramón, Consol Tura Ana, Carme Contreras la mare d’Ana, Carles Lucena el pare d’Ana ESTRENA Madrid,19051980, Barcelona, 30011981 PREMIS Sorrento Itàlia 1982 Agis - Banca Nazionale del Lavoro al millor film, Brusselles 1980 finalista de L’Âge d’Or Sinopsi Clara és una dona independent que treballa…
Un enredo de familia
Cinematografia
Pel·lícula del 1943; ficció de 69 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT IF Iquino, Francisco Prada GUIÓ FPrada FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Pellicer MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Mestre Serramont SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Mercedes Vecino Catalina Tontesco, Dorita, Catalina, l’àvia de Catalina, Antonio Murillo Torcuato Capiteto, Juanito, Torcuato, l’avi Torcuato, Francisco Martínez Soria Samuel, José Jaspe Domingo, Modest Cid Inocente, Mary Santpere Paz, Pedro Mascaró Epaminondas, Concha Gorge Leona, Teresa Idel…
Un ladrón de guante blanco
Cinematografia
Pel·lícula del 1945; ficció de 91 min., dirigida per Ricard Gascon i Ferré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Productores Asociados Huemir José María Huelín Rocamora, Barcelona ARGUMENT Manuel GBengoa GUIÓ RGascon FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany CANÇONS Vicente Moro i Alberto Díaz Ribeiro SO EPay INTERPRETACIÓ Luis Prendes Jaime Borrell, Silvia Morgan Carmen Rico, Alberto Ribeiro Guante Blanco / Fandanguillo, José Jaspe el bandit Star, Óscar de Lemos el bandit Parabellum, Gema del Río Elena, Mary Santpere Ernestina, José María Ovies Don Miguel Rico, Modest Cid el…
Mama supernumerària
Patologia humana
Les mames supernumeràries o mames accessòries corresponen a la presència de mames, en general incompletes i en una localització diferent a l’habitual, en una dona que a més té dues mames normals Es tracta d’una anomalia relativament habitual que és deguda a una alteració del desenvolupament embrionari de les mames Es presenta quan, en lloc de desenvolupar-se solament dues de les mamelles que constitueixen les crestes mamàries embrionàries, com s’esdevé habitualment, se’n desenvolupa també alguna més En general, aquestes mamelles que persisteixen anormalment no s’arriben a…
Tabac i càncer
Amb el terme càncer hom engloba una sèrie de malalties amb una característica comuna que consisteix en el desenvolupament anòmal i incontrolat de cèllules aberrants que envaeixen i provoquen trastorns en els teixits normals circumdants, es propaguen a regions corporals més o menys distants i arriben a causar complicacions mortals Si bé l’origen íntim del càncer encara no és conegut amb precisió, hom sap que l’aparició d’una malaltia cancerosa depèn de l’efecte conjunt de diversos factors en aquest sentit, ha estat comprovat experimentalment que algunes substàncies tòxiques poden…
Els aminoàcids essencials
L’organisme humà elabora les pròpies proteïnes a partir de la combinació dels diferents tipus d’aminoàcids que demanda el codi genètic Aquests aminoàcids són absorbits després de la digestió de les proteïnes contingudes en els aliments Tanmateix, l’organisme no solament és capaç de sintetitzar les proteïnes pròpiament dites, sinó de transformar alguns tipus d’aminoàcids en d’altres, mitjançant un procés metabòlic anomenat transaminació, que és portat a terme a l’interior de les cèllules hepàtiques Per tal d’elaborar les seves pròpies proteïnes, l’organisme requereix la presència de tots els…
El que cal saber del traumatisme crànio-encefàlic
Patologia humana
Reben el nom de traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses encefàliques causades per un impacte sobre el crani o un moviment brusc del cap, que provoquen l’alteració de la consciència i d’altres trastorns nerviosos transitoris o bé definitius Quan una persona experimenta alteracions de la consciència després d’haver patit un traumatisme al cap ha d’adreçar-se de seguida a un hospital, perquè les alteracions poden ésser degudes a una lesió de l’encèfal que cal diagnosticar i tractar precoçment Encara que inicialment no provoqui trastorns, un traumatisme…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…