El plor és l’única manera que té el nadó de reclamar l’atenció dels seus pares. Constitueix el seu principal mètode d’expressió, i és tan eficaç que la majoria dels pares arriben a reconèixer el fill per la forma de plorar. Fins i tot s’ha arribat a comprovar experimentalment que la majoria de mares es desperten en sentir el plor del seu fill, i en canvi continuen dormint si el que plora és d’altri.
El plor sempre indica que el nadó té alguna necessitat. Pot semblar difícil d’esbrinar exactament què és el que reclama per la manera de plorar, però la majoria de pares ho arriben a reconèixer. Durant els primers dies de vida, la causa més freqüent de plor és la gana. El nadó, especialment en un principi, no té encara un ritme d’alimentació determinat, i sovint té gana al cap de poc d’haver menjat. L’horari adequat dels àpats varia en cada infant, i no és recomanable intentar de sotmetre’l a una rigidesa horària estricta. Alguns nens poden passar-se moltes hores seguides dormint, durant la nit; d’altres, però, es desperten afamats a mitjanit i ploren reclamant l’aliment. Tanmateix, cal tenir en compte que el nen no sempre plora de gana. També pot ésser que tingui set, pel fet que suï molt a causa de la calor ambiental o que estigui massa tapat. En aquest cas, n’hi ha prou amb donar-li aigua i adequar-ne la roba a la temperatura ambiental.
Al cap de poques setmanes de vida, ja sol haver-se establert un ritme d’alimentació adequat, i aleshores la causa principal del plor és que el nen se sent sol. Això es comprova fàcilment si deixa de plorar quan se li acosten, el prenen en braços o li parlen amorosament. És un error evitar d’agafar el nadó en braços perquè es creu que s’hi acostumarà i plorarà cada cop més per a tenir els pares lligats a ell. Durant les primeres setmanes de vida, el sistema nerviós encara no està prou desenvolupat perquè el nen plori intencionadament. En realitat, si plora és per algun motiu i, si l’és la soledat, convé tranquil·litzar-lo.
No cal que els pares atenguin immediatament el nen cada vegada que plori, perquè plorar un minut o dos no li pot fer cap mal. Pot esperar-se a veure si el nadó deixa de plorar per ell mateix, i atendre’l només si el plor no s’atura.
Una altra causa freqüent del plor és que el nen es trobi incòmode, perquè estigui brut o per qualsevol altra causa. És convenient, doncs, cada vegada que el nen plori, de comprovar si els bolquers són molls, o si hi ha fet una deposició, i, si cal, tot seguit posar-n’hi de nets.
També pot estar incòmode perquè tingui fred o calor. Per a evitar-ho, cal embolcallar-lo de manera adequada a la temperatura ambiental. Quan fa molta calor, el nen se sol calmar si se’l deixa nu en un lloc ben airejat, per exemple damunt del vestidor. També s’ha de comprovar que la roba no li prem.
Una altra causa freqüent d’incomoditat és l’acumulació de gasos a l’interior de l’estómac o dels budells. Aquest malestar se sol calmar recolzant el nen a l’espatlla i donant-li copets a l’esquena amb una mà, mentre que amb l’altra se l’agafa amb seguretat.
També se li pot alleujar el mal de panxa seient el nen a la falda i gronxant-lo suaument, posant-li una mà a l’esquena i l’altra al davant. Una altra maniobra que pot resultar útil consisteix a col·locar el nen d’esquena damunt dels genolls i flectir-li les cames suaument.