El que cal saber del traumatisme crànio-encefàlic

  • Reben el nom de traumatismes crànio-encefàlics (TCE) les alteracions de les estructures nervioses encefàliques causades per un impacte sobre el crani o un moviment brusc del cap, que provoquen l’alteració de la consciència i d’altres trastorns nerviosos transitoris o bé definitius.
  • Quan una persona experimenta alteracions de la consciència després d’haver patit un traumatisme al cap ha d’adreçar-se de seguida a un hospital, perquè les alteracions poden ésser degudes a una lesió de l’encèfal que cal diagnosticar i tractar precoçment
  • Encara que inicialment no provoqui trastorns, un traumatisme cranial pot causar complicacions tardanes que no es manifesten fins al cap d’algunes hores o alguns dies de l’accident. Símptomes possibles d’aquestes complicacions són mal de cap d’una intensitat creixent, mareigs, vòmits, trastorns de la visió, pèrdua de força o alteració de la sensibilitat en una extremitat o més d’una.
  • Cal que la persona afectada per un TCE sigui controlada de manera exhaustiva en el mateix lloc de l’accident, perquè la lesió de l’encèfal pot alterar la funció cardíaca i la respiratòria. Si l’accidentat deixa de respirar o no té pols, caldrà iniciar immediatament les maniobres de reanimació càrdio-pulmonar.
  • En general, no és possible de pronosticar l’evolució d’un TCE a partir dels trastorns que es presenten immediatament després de l’accident. Sovint, els símptomes arriben a desaparèixer del tot, però de vegades és possible que en quedin seqüeles, com ara l’aparició de crisis convulsives, vertígens, cefalees, insomni, o una pèrdua de facultats intel·lectuals.
  • Molts TCE poden ésser evitats si hom utilitza el casc sempre que es va amb moto, fins i tot en els desplaçaments urbans de curt recorregut, ja que la causa principal de TCE són els accidents de trànsit, i especialment els de motocicleta.