Resultats de la cerca

Definició La hipermetropia és un defecte de la refracció ocular en què les imatges pro vinents dels objectes propers són enfocades en un punt situat darrere la retina, la capa sensorial de l’ull, i que es manifesta amb una visió propera borrosa Causes i tipus La hipermetropia consisteix en una alteració de la capacitat de refracció ocular, a través de la qual, en condicions normals, s’enfoquen les imatges sobre la retina En aquest cas, els raigs lluminosos tendeixen a enfocar-se en un punt situat darrere la retina, de manera que els objectes es veuen com imatges borroses El defecte és molt…

Definició La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta Freqüència i edat La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida En general, el defecte es presenta cap a quaranta anys, bé que també pot aparèixer en altres edats És estrany, però, que ho faci abans de trenta-cinc anys o després de…

Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…

L’organisme s’adapta més ràpidament i amb més eficàcia a l’exercici quan l’activitat física té lloc a temperatures ambientals moderades Quan es practica a temperatures ambientals fredes o caloroses, sobretot si són extremes, aquesta adaptació pot prendre més temps i requereix, també, l’adopció de mesures específiques, com és ara l’ús d’una indumentària adient Si no es tenen en compte aquests aspectes, és més probable que durant la realització de l’exercici físic es verifiqui una disminució important del rendiment, o bé que es produeixin alguns trastorns indesitjables

El sistema nerviós constitueix una complexa xarxa d’estructures interrelacionades responsable d’afavorir i controlar totes les funcions i accions corporals destinades a mantenir l’equilibri intern del propi organisme i la seva adaptació al medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós central s’encarreguen d’elaborar les directrius de les funcions corporals Les que componen el sistema nervi ós perifèric recullen la informació necessària sobre el medi intern i l’extern, i també duen a terme les accions indispensables per a efectuar les modificacions necessàries…

La pràctica d’exercicis físics de manera regular, moderada i progressiva, resulta beneficiosa per a l’organisme, tant des d’un punt de vista fisiològic com psicològic Tanmateix, sovint també dóna lloc a l’aparició de diversos tipus de símptomes o lesions, que són deguts en general a la pròpia adaptació de l’organisme a l’exercici físic, o bé a petits accidents Aquests símptomes i lesions no solen tenir majors repercussions des d’una òptica orgànica Això no obstant, en nombroses ocasions, sia per ignorància o per manca de voluntat, constitueixen una excusa idònia per a abandonar…

Són anomenats mal de muntanya una sèrie de trastorns respiratoris que es presenten quan una persona es troba a gran altitud sobre el nivell del mar, causats pel descens de la pressió atmosfèrica Per tal d’evitar el mal de muntanya, quan es puja a més de 3000 metres l’ascensió s’ha d’efectuar de manera gradual, per tal de permetre l’adaptació progressiva de l’organisme Si hom efectua un ascensió ràpida a una muntanya alta es poden presentar insuficiència respiratòria, manifestada per dificultat respiratòria, acceleració del pols, mal de cap, inquietud i pèrdua de força muscular En…

Actualment, els primers dies de vida independent del nounat solen transcórrer al centre sanitari on ha nascut Això facilita el control de l’adaptació del nadó al nou ambient i l’adopció immediata de les mesures més adequades, si sorgeix algun trastorn En els primers dies de vida, el nadó manifesta una sèrie de canvis que els pares no sempre saben interpretar i pot succeir que s’alarmin innecessàriament o, al contrari que passin per alt signes de determinats trastorns que requereixen una atenció especial A la clínica, el nadó és atès per personal especialitzat, que li dedicarà…

L’organisme s’adapta al fred ambiental activant mecanismes oposats als que es posen en marxa davant de la calor Els més importants són un increment de la freqüència cardíaca una redistribució del flux sanguini, de manera que s’incrementa el dels òrgans i teixits més interns, particularment els vitals, com el cervell, el fetge o els ronyons, i al mateix temps disminueix el dels teixits més superficials, que perden així menys calor i la producció de contraccions musculars involuntàries que donen lloc a la sensació de tremolor Cal tenir en compte que durant l’exercici físic s’incrementen les…

Després d’aproximadament nou mesos des del seu inici, l’embaràs es completa i aleshores s’esdevé el part , és a dir, la sortida a l’exterior del fetus i les altres estructures desenvolupades a l’interior de l’aparell genital matern durant la gestació Aquest procés dura solament unes hores, per bé que en aquest període de temps es produeixen transformacions importants tant en la dona com en el fetus El fet més rellevant és que, després del part, el fetus passa d’ésser un organisme absolutament dependent de la mare, de la qual rep la respiració i la nutrició, a ésser teòricament independent, un…