Després d’aproximadament nou mesos des del seu inici, l’embaràs es completa i aleshores s’esdevé el part, és a dir, la sortida a l’exterior del fetus i les altres estructures desenvolupades a l’interior de l’aparell genital matern durant la gestació. Aquest procés dura solament unes hores, per bé que en aquest període de temps es produeixen transformacions importants tant en la dona com en el fetus.
El fet més rellevant és que, després del part, el fetus passa d’ésser un organisme absolutament dependent de la mare, de la qual rep la respiració i la nutrició, a ésser teòricament independent, un ésser que pot realitzar aquestes funcions de manera autònoma. Aquest procés de separació dels dos éssers no és fàcil, ja que el fetus ha de travessar unes estructures maternes habitualment estretes per a les seves dimensions, que posen a prova la capacitat d’adaptació de l’organisme de la mare i la resistència de l’organisme fetal.
Tanmateix, però, si s’ha seguit adequadament un control mèdic de l’embaràs, si s’ha efectuat una oportuna preparació per al part i si aquest té lloc en un centre sanitari preparat, aquest procés se sol desenvolupar sense trastorns, o bé s’hauran previst ja les complicacions que eventualment es podrien presentar i s’hauran pres les precaucions per a solucionaries amb els procediments mèdics necessaris.
En acabar el part, la dona podrà finalment conèixer directament aquest petit ésser del qual només tenia referència pels trastorns lleus que li ocasionava i per les imatges facilitades pels aparells mèdics. Aquest moment és un dels més emotius en la vida d’una dona i segurament quedarà gravat en la seva memòria d’una manera especial.