Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
El que cal saber de la drogaaddicció
Patologia humana
La drogaaddicció, també anomenada toxicomania, consisteix en el consum habitual d’unes determinades substàncies psicoactives, sense prescripció facultativa, que per les característiques intrínseques que presenten poden generar una habituació progressiva als efectes que provoca o tolerància, una necessitat imperiosa de la seva administració o dependència, i una sèrie de repercussions negatives en la salut de la persona i l’entorn social La drogaaddicció és una malaltia fonamentalment de tipus social, ocasionada bàsicament per la marginació d’uns determinats sectors de la població, la manca d’…
Drogaaddicció
Patologia humana
Definició La drogaaddicció consisteix en el consum habitual, sense objectiu terapèutic, de diverses substàncies que poden generar tolerància, dependència psíquica o física, síndrome d’abstinència i efectes perniciosos per a la persona que hi és addicta i la societat La tolerància consisteix en l’habituació progressiva per part de l’organisme als efectes de l’administració més regular o menys d’una substància d’aquesta mena La dependència és el fenomen en virtut del qual, i com a resultat de l’administració d’una substància, es desencadenen una sèrie de reaccions fisiològiques o socials, que…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…
El teatre a l'època modernista
Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…