- La drogaaddicció, també anomenada toxicomania, consisteix en el consum habitual d’unes determinades substàncies psicoactives, sense prescripció facultativa, que per les característiques intrínseques que presenten poden generar una habituació progressiva als efectes que provoca o tolerància, una necessitat imperiosa de la seva administració o dependència, i una sèrie de repercussions negatives en la salut de la persona i l’entorn social.
- La drogaaddicció és una malaltia fonamentalment de tipus social, ocasionada bàsicament per la marginació d’uns determinats sectors de la població, la manca d’informació i de prevenció, i una sèrie de prejudicis que adjudiquen a la droga un paper mític de rebuig a la societat, d’element de cohesió de grup, o simplement de moda. Això no obstant, hi ha uns factors individuals —com ara alguns trets ansiosos de personalitat, tendència al plaer immediat o a l’evasió de la realitat— que solen participar en l’aparició de l’addicció i en el seu desenvolupament.
- Les toxicomanies més freqüents en el nostre medi són les addiccions a l’alcohol, el tabac, derivats del cànem com la marihuana i l’haixix, tranquil·litzants i hipnòtics, analgèsics, cocaïna, amfetamines, derivats de l’opi com l’heroïna i la morfina, substàncies al·lucinògenes com el LSD i altres substàncies volàtils despreses de pintures, coles o d’altres productes industrials.
- Hi ha drogues —la cocaïna, les amfetamines, els hipnòtics i els derivats de l’opi— que provoquen ràpidament una dependència física o psíquica important, de manera que el seu consum habitual se sol transformar, a la llarga o la curta, en una addicció manifesta amb totes les seves conseqüències.
- Entre les conseqüències més importants de l’addicció cal assenyalar els perjudicis que causa a l’organisme, l’aparició de diversos tipus de trastorns mentals i les repercussions socials de caràcter negatiu, com és un elevat índex de suïcidis, conductes agressives o perilloses, problemes familiars i econòmics, inestabilitat laboral i interrupció dels estudis. Aquestes repercussions socials negatives són especialment intenses i freqüents en l’addicció a la cocaïna i als derivats de l’opi, donada la marginalitat o la pobresa que solen contextualitzar el consum d’aquestes drogues i la condició d’il·legalitat i alt preu econòmic que les caracteritzen.
- Les drogues que, com l’heroïna, l’alcohol, les amfetamines o els hipnòtics, generen una dependència física greu comporten una síndrome d’abstinència quan no se’n prenen, que consisteix en l’aparició de diverses molèsties físiques quan l’addicte interromp l’administració de la droga, i que generalment l’impulsen a consumir-ne una altra vegada per tal de pal·liar-les.
- El tractament exigeix que l’addicte sigui conscient de la seva dependència i estigui disposat voluntàriament a abandonaria droga de manera definitiva. En aquests casos, la col·laboració de la família i les persones que li són més properes és fonamental per a donar suport a l’addicte en la seva decisió.
- El tractament sol requerir una primera fase de desintoxicació, que generalment es duu a terme en un centre hospitalari especialitzat; una segona fase de deshabituació, que en alguns casos exigeix l’allunyament temporal de l’entorn afectiu i social, i una tercera fase de reinserció social per tal que l’ex-addicte arribi a tenir els mitjans d’integrar-se a un ritme de vida normalitzat