Resultats de la cerca

Les vesícules seminals són dos petits òrgans simètrics, de forma allargada, situats per sobre de la pròstata, entre la bufeta urinària i el recte Són estructures buides, cobertes interiorment per un epiteli glandular constituït per capes de cèllules en què es produeixen substàncies que són abocades a la llum de l’òrgan i constitueixen una secreció espessa i groguenca anomenada líquid seminal Per fora de l’epiteli hi ha una capa de fibres musculars, la contracció de les quals facilita el buidament de les vesícules seminals El conducte de drenatge de cadascuna de les vesícules…

La cirrosi biliar primària és un trastorn crònic del fetge, de causa desconeguda, que s’inicia amb la inflamació i la posterior destrucció dels canalicles que buiden la bilis elaborada pel fetge per tal de conduir-la fins a l’intestí prim, i que en les etapes més avançades afecta l’òrgan en conjunt i origina una cirrosi Per bé que en la majoria dels casos aquest trastorn es manifesta ja des dels inicis amb coïssor a la pell, icterícia o tonalitat groguenca de la pell i deposicions diarreiques, clares i brillants, de vegades roman asimptomàtic molts anys, fins i tot durant tota la…

És anomenada tumor benigne d’estómac la proliferació anormal d’un grup de cèllules dels diversos teixits d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que es considera normal i formen una massa anormal o tumor, el comportament del qual és benigne, és a dir que no envaeix els teixits sans més propers ni origina metàstasis o disseminacions a distància Quan un tumor d’aquestes característiques s’origina al duodè, és a dir, la primera porció de l’intestí prim, és anomenat tumor benigne de duodè Els tumors benignes d’estómac i duodè són poc freqüents i gairebé sempre…

És anomenada tumor maligne de les vies biliars la proliferació d’un grup de cèllules, dels òrgans i els conductes la funció dels quals és emmagatzemar i transportar la bilis des del fetge fins a l’intestí prim, que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formar una massa tumoral Els tumors malignes de les vies biliars solen ésser de pronòstic greu, perquè gairebé sempre són detectats en etapes avançades de llur creixement quan, en blocar el trànsit de la bilis, es manifesten amb icterícia o tonalitat groguenca de la pell, dolor abdominal, accessos de colecistitis o inflamació de la…

Els traumatismes renals són trastorns dels ronyons causats per un impacte violent que actua directament o indirectament sobre aquests òrgans Les contusions directes sobre la zona lumbar, que es poden produir per exemple en els accidents de trànsit, poden enfonsar les darreres costelles i comprimir el ronyó En les caigudes esdevingudes des d’una gran altura, es pot esdevenir un desplaçament sobtat del ronyó que l’arribi a esquinçar Cal adreçar-se a un servei d’urgències si després d’haver patit un traumatisme a l’esquena s’esdevé dolor a la zona lumbar o emissió de sang amb l’orina, perquè…

Hom considera que l’aparell genital masculí es compon de dos grups d’òrgans els òrgans genitals interns , constituïts pel conjunt d’estructures en què es produeixen les cèllules sexuals reproductores, les secrecions necessàries per a transportar-les cap a l’exterior i també per les estructures per on aquests productes s’evacuen, i els òrgans genitals externs , constituïts per les estructures que condueixen definitivament els productes esmentats a l’exterior i que intervenen de manera directa en la copulació, amb la qual poden ésser traspassats a l’organisme femení Els òrgans genitals interns…

Definició És anomenat càncer o tumor maligne de llengua el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules pertanyents a aquest òrgan, que tendeixen a créixer molt acceleradament i formen una massa o tumor El càncer de llengua, que incideix fonamentalment en els homes d’entre 40 anys i 60, se sol manifestar inicialment per la presència d’una taca blanquinosa, una placa vermellosa sobreelevada o una clivella de consistència llenyosa a la llengua i és fàcilment extirpable en aquestes etapes Més endavant, en canvi, tendeix a infiltrar-se pels teixits sans veïns i a propagar-se cap als ganglis…

És anomenada exploració endoscòpica , o endoscòpia , la introducció de diversos tipus de sondes en determinats conductes o vísceres buides de l’organisme, que tenen una font d’illuminació i un sistema òptic especialment adaptat per tal que des de l’exterior hom pugui veure l’interior dels òrgans estudiats L’endoscòpia constitueix una tècnica idònia per a explorar directament la majoria dels òrgans del tub digestiu, als quals hom pot accedir amb sondes d’un diàmetre i una longitud diversos, ja sigui introduint-les des de la cavitat bucal o bé des del conducte anal Actualment, per a realitzar…

El fetge desenvolupa una funció essencial en el procés de la nutrició de l’organisme Així, entre altres factors, hi intervé mitjançant l’elaboració i la secreció de la bilis que participa, al seu torn, en la digestió dels greixos ocupa un lloc preferencial en el metabolisme o transformació dels nutrients, ja que la majoria d’aquests, després d’ésser assimilats per l’organisme, són immediatament captats i processats pel teixit hepàtic i depura la sang de nombroses substàncies que es produeixen durant el metabolisme dels nutrients i l’acumulació de les quals podria produir trastorns en diversos…

Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu…