Resultats de la cerca

La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures…

L’ intestí prim és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 6 i 7 metres de llargada aproximadament i entre 2 i 4 cm de diàmetre, que descriu nombroses flexuositats en forma de U, anomenades nanses intestinals , i que s’estén des de la regió pilòrica de l’estómac fins a l’intestí gros, amb els quals comunica respectivament per dalt i per sota La funció principal que li correspon és digerir el contingut evacuat des de l’estómac i absorbir les substàncies nutritives que l’organisme necessita L’intestí prim, que es troba íntegrament en la cavitat abdominal, consta esquemàticament dels…

El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La…

Les anomenades síndromes d’immunodeficiència primària o congènita es caracteritzen per una fallada en l’activitat d’algun dels components del sistema immunitari, i per això hi ha una gran susceptibilitat de patir tota mena d’infeccions Si bé aquest tipus de malalties són de pronòstic molt greu i, en absència de tractament, solen ésser mortals, avui hom compta amb prou recursos, com ara el trasplantament de medulla òssia, per guarir-les

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…

Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…

El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses susbtàncies o la defensa…

Les malalties de la pell generen alteracions en els teixits cutanis que es poden manifestar amb diversos símptomes o signes Els símptomes, és a dir, les molèsties subjectives que percep la persona afectada, solen ésser escassos en les malalties cutànies L’únic símptoma que es presenta sovint és la coïssor La majoria de les malalties cutànies es manifesten sobretot amb signes, és a dir, alteracions de l’aspecte de la pell que hom pot apreciar objectivament Els signes bàsics generats per les alteracions dels teixits cutanis són les anomenades lesions elementals, cadascuna de les…

El pàncrees és un òrgan situat a la part superior de la cavitat abdominal, les característiques anatòmiques més rellevants del qual són descrites en el capítol de l’aparell digestiu Les estructures anatòmiques pancreàtiques relacionades amb la funció endocrina que li pertoca corresponen als anomenats illots de Langerhans , unes agrupacions cellulars difusament distribuïdes en tot el gruix de l’òrgan, entre les estructures glandulars pancreàtiques que tenen una funció exocrina, encarregada d’elaborar les secrecions pancreàtiques digestives Als illots de Langerhans es distingeixen…

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci L’hipoderma…