Resultats de la cerca

La bufeta neurògena és un trastorn del control nerviós de la bufeta urinària que altera el control de la micció i origina retenció d’orina o incontinència urinària Els trastorns cerebrals o de la part superior de la medulla espinal poden ocasionar una bufeta neurògena espàstica, caracteritzada pel fet que origina una incontinència urinària, és a dir la micció automàtica que es produeix involuntàriament quan la bufeta està plena Els trastorns de la part inferior de la medulla espinal o dels nervis de la bufeta poden ocasionar una bufeta neurògena hipotònica que es caracteritza pel fet que…

És anomenada obstrucció urinària una interrupció del flux d’orina en qualsevol punt del curs que segueix per les vies urinàries, des dels calzes renals a l’exterior L’obstrucció urinària origina una uropatia obstructiva, consistent en una sèrie de trastorns de l’aparell urinari deguts a l’acumulació d’orina en la part de l’aparell urinari superior a l’obstrucció Quan l’obstrucció es localitza a la sortida de la bufeta urinària o la uretra ocasiona una retenció urinària que consisteix en la impossibilitat d’evacuar l’orina continguda en la bufeta A causa d’una obstrucció urinària es pot…

La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…

Definició És anomenat tumor de bufeta o tumor vesical el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules pertanyent als teixits que formen la bufeta urinària, les quals es reprodueixen molt acceleradament i originen una massa o tumor Es pot tractar d’un tumor benigne , i en aquest cas la massa cellular es manté localitzada sense infiltrar-se en el teixit adjacent, o bé pot correspondre a un tumor maligne , i en aquest cas les cèllules adopten característiques canceroses, s’infiltren en les estructures adjacents i fins i tot es disseminen a d’altres òrgans a través de la circulació limfàtica i…

El propi domicili és considerat el lloc més idoni per a una persona malalta, sempre que això no limiti el restabliment de la seva salut En realitat, la majoria de les persones malaltes s’estimen més romandre a casa seva mentre es recuperen, i són relativament pocs els casos en què són necessàries atencions o procediments especials, que només puguin ésser prestats si el malalt està ingressat en un hospital Habitualment, el malalt pot romandre a casa seva, o hi pot tornar un cop la seva malaltia ha estat diagnosticada i se n’ha establert un tractament que no necessiti de mitjans hospitalaris…