- És anomenada obstrucció urinària una interrupció del flux d’orina en qualsevol punt del curs que segueix per les vies urinàries, des dels calzes renals a l’exterior.
- L’obstrucció urinària origina una uropatia obstructiva, consistent en una sèrie de trastorns de l’aparell urinari deguts a l’acumulació d’orina en la part de l’aparell urinari superior a l’obstrucció.
- Quan l’obstrucció es localitza a la sortida de la bufeta urinària o la uretra ocasiona una retenció urinària que consisteix en la impossibilitat d’evacuar l’orina continguda en la bufeta.
- A causa d’una obstrucció urinària es pot produir una absència de micció, ja sigui una obstrucció localitzada per sota de la bufeta de l’orina, o bé una obstrucció situada per sobre d’aquest òrgan però que afecti ambdós costats.
- Si en circumstàncies normals una persona roman sense orinar moltes més hores del que li és habitual, tant si en té ganes com si no, ha de consultar el metge, perquè és possible que pateixi una obstrucció urinària que calgui solucionar de seguida.
- Quan una persona observa que, en la micció, el doll d’orina perd força i acaba en forma de goteig, ha de consultar un metge perquè es podria tractar del primer símptoma d’una obstrucció urinària per sota de la bufeta, que caldria diagnosticar i tractar immediatament.
- Les causes més comunes de retenció urinària són els trastorns de la pròstata, per bé que també pot ésser causada per d’altres alteracions, com ara litiasi urinària o una estretor de la uretra.
- Si l’obstrucció urinària es localitza per sobre de la bufeta, en un sol costat, és possible que no origini cap alteració en la micció. Tanmateix, però, sol ocasionar un còlic renal, és a dir, una crisi de dolor agut en la regió lumbar, irradiat al baix ventre i els genitals, d’intensitat oscil·lant.
- La causa més habitual d’obstrucció urinària per sobre de la bufeta és la litiasi urinària, per bé que igualment pot ésser originada per molts altres trastorns, com ara tumors o malformacions congènites.
- L’obstrucció urinària provoca l’acumulació de l’orina per sobre del punt d’obstrucció, de manera que els conductes urinaris afectats formen una bossa que arriba a comprimir el ronyó i n’impedeix la funció. Si l’obstrucció urinària es manté molt de temps, el ronyó es deteriora i, a la fi, esdevé irrecuperable i ha d’ésser extirpat.
- Quan una obstrucció que dificulta l’eliminació global d’orina es manté durant molt de temps es podria alterar irreversiblement la funció d’ambdós ronyons, i la persona afectada presentaria una insuficiència renal crònica que, en els casos més avançats, requeriria sotmetre’s a un tractament de diàlisi.
- Per tal de solucionar una retenció d’orina cal de vegades efectuar un sondatge urinari, que consisteix en la introducció d’una sonda per la uretra, a través de la qual l’orina és evacuada.
- Algunes persones afectades per un trastorn obstructiu crònic han de dur permanentment una sonda urinària per a poder evacuar l’orina. En aquest cas cal adoptar mesures higièniques rigoroses per a evitar que l’orina s’infecti a través de la sonda.
- Les persones que duen una sonda urinària permanent connectada a una bossa col·lectora han d’evitar de pujar la bossa per sobre de la uretra, ja que aleshores l’orina reflueix cap a la bufeta i s’incrementa el perill d’infecció.