Resultats de la cerca

A partir d’una determinada edat, l’infant ha de començar a rebre de mica en mica altres aliments, perquè la llet ja no li proporciona totes les substàncies nutritives necessàries per al seu desenvolupament, i perquè s’ha d’anar acostumant a altres gustos i textures per a poder-se alimentar com les persones adultes Aquests aliments que el nodrissó rep com a complement o substitut parcial de la llet són anomenats alimentació complementària No hi ha cap criteri uniforme sobre el moment precís per a introduir l’alimentació complementària, ni sobre el tipus d’aliments que s’han d’anar afegint En…

El temps de durada de l’alletament pot variar en cada cas, segons les necessitats i les possibilitats de cada infant i cada dona en concret En qualsevol cas, és recomanable de mantenir la lactància materna almenys de 4 a 6 mesos, fins que es comenci a introduir l’alimentació complementària Aquest moment es pot aprofitar per a deixar de donar mamar a l’infant, substituint progressivament algunes preses de llet per d’altres aliments En qualsevol cas, el deslletament s’ha d’efectuar de manera progressiva per tal que la secreció de llet es vagi reduint La llet continuarà essent l’aliment bàsic…

Com que el ADN conté tota la informació necessària per al funcionament orgànic, és a dir, perquè totes les cèllules del cos funcionin correctament, cal que totes les cèllules continguin la mateixa dotació de ADN Així, doncs, el ADN s’ha de reproduir cada vegada que una cèllula es multiplica, per tal que totes les cèllules filles disposin exactament de la mateixa informació genètica, per més que en cada una s’empri solament la necessària per desenvolupar l’activitat específica Aquest mecanisme de reproducció del ADN, anomenat replicació , s’esdevé cada vegada que una cèllula ha de multiplicar-…

A partir dels nou mesos ja es pot iniciar l’infant en l’aprenentatge de la masticació Així, se li poden donar diversos tipus de carn, pollastre o peix, cuit a la planxa De moment, és preferible d’evitar la carn massa greixosa, com la de porc Al principi se li ha de donar en trossets molt petits, i a mesura que l’infant aprèn a menjar-se’ls se li poden deixar trossos més grans També a partir d’aquesta edat se li pot donar ja tota mena de cereals, de manera que menja aliments elaborats amb blat, com el pa o les galetes D’una manera progressiva es poden anar substituint algunes preses de llet…

És anomenada alimentació assistida la utilització de diversos recursos, com ara l’ús de sondes especials, per a mantenir l’estat nutritiu de l’organisme i que es prescriu en aquells casos en què hi ha dificultats per a mastegar, deglutir o digerir els aliments, o bé quan no es poden assimilar adequadament els nutrients que hi són continguts Les sondes emprades amb aquest objectiu es coneixen genèricament amb el nom de sondes d’alimentació L’alimentació assistida, més enllà de la patologia per la qual s’indiqui, requereix en general l’hospitalització del subjecte Això és degut al fet que per…

L’ alimentació parenteral consisteix en l’administració intravenosa de nutrients obtinguts per procediments de laboratori L’administració parenteral està indicada en tots els processos patològics o quirúrgics en què, per alguna raó, l’organisme no està capacitat per a rebre l’aliment per mitjà d’una sonda digestiva i fer-lo progressar al llarg del tub digestiu, ni per a digerir els aliments i assimilar-ne els nutrients En general, es recorre a l’alimentació parenteral quan l’alimentació enteral per sonda no és practicable Segons la qualitat dels nutrients que s’administrin, l’alimentació…

És anomenada tumor maligne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules del duodè o primera porció de l’intestí gros, que es reprodueixen molt més acceleredament del que és normal i formen una massa o tumor En absència de tractament, aquests tumors tendeixen, més tard o més d’hora, a infiltrar-se pels òrgans propers, com el fetge o el pàncrees, i originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics propers i en diversos òrgans més o menys allunyats del duodè, com ara el fetge, els pulmons o els ossos Els tumors malignes de duodè són molt poc freqüents, i les causes encara…

Cada gen estructural té la informació pertinent per a l’elaboració d’un determinat polipèptid En alguns casos la cadena polipeptídica sintetitzada a partir de la informació d’un gen constitueix una proteïna en altres casos, la informació existent en dos o més gens actua conjuntament, originant les diverses cadenes peptídiques que poden constituir algunes proteïnes La manera com el ADN emmagatzema aquesta informació, si bé a primera vista sembla molt complexa, de fet té un principi senzill la llarga molècula de ADN, segons la disposició dels seus elements, disposa d’un codi o alfabet de quatre…

La mala oclusió dentària és un trastorn de la dentició caracteritzat per un contacte anòmal entre les dents de l’arcada inferior i les de l’arcada superior, a causa d’una alteració de la posició de les dents o a una alteració dels maxillars Normalment, les dents van sortint de manera que, amb la boca closa, l’extrem de les de l’arcada superior queda just per davant de les de l’arcada inferior A més, les dents queden disposades de manera que cadascuna de les de l’arcada superior està justament alineada amb la corresponent de l’arcada inferior Aquesta és la disposició més adequada perquè els…

És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…