És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèl·lules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxil·lars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor.
Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes. Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns. Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics de la zona o a d’altres òrgans més o menys allunyats, com ara els pulmons, els ossos o el cervell.
Segons dades estadístiques, cada any són afectades pel trastorn entre una i cinc persones de cada 100 000 habitants. Aproximadament, el 90% dels casos corresponen a tumors benignes i la resta a tumors malignes.
Els tumors es poden localitzar a les glàndules parotídies, les glàndules salivals més grosses, que es troben a la part posterior de la cavitat bucal, per sota de les orelles; a les glàndules submaxil·lars, situades a la part posterior de la base de la boca i, més estranyament, a les glàndules sublinguals, que es localitzen per sota de la llengua.
La manifestació més característica d’aquests tumors és la mateixa aparició i el desenvolupament d’un bony anormal que, segons la localització que presenta, pot ésser observat per sota de la pell de la cara o bé per dins de la cavitat bucal. Els tumors, especialment els malignes, solen créixer molt acceleradament, i al cap d’alguns mesos o anys n’hi ha alguns que poden deformar la fisonomia de la persona que n’és afectada.
Una altra manifestació freqüent és el dolor, que es produeix per la compressió dels teixits veïns i que tendeix a presentar-se o accentuar-se durant la masticació i en empassar-se els aliments.
Els tumors malignes, en les fases avançades, solen provocar un decandiment progressiu de l’estat general, pèrdua de la gana, pèrdua de pes, febre i diversos trastorns neurològics facials, com ara paràlisi o sensació de formigueig a la meitat del rostre, a la llengua o la faringe, per la compressió dels nervis involucrats en la sensibilitat i la motilitat d’aquests òrgans.
La diagnosi és efectuada a través d’una inspecció acurada de la cavitat bucal i la pell facial, i es confirma amb diverses exploracions complementàries, com ara radiografies de crani o estudis radiològics de les mateixes glàndules salivals. Per identificar el tipus de tumor hom sol efectuar una biòpsia, és a dir, que s’extreu una mostra del teixit afectat i posteriorment és analitzat microscòpicament al laboratori.
El tractament és quirúrgic. En el cas de tumor benigne consisteix en l’extirpació del tumor exclusivament. En el cas de tumor maligne, també s’extreu una porció més o menys extensa dels teixits propers que eventualment poden trobar-se afectats, com ara un segment de l’os maxil·lar, de la pell facial, dels nervis que solquen la zona, de la llengua, del paladar o del sòl de la boca. En el cas de tumor maligne hom sol recórrer igualment a la radioteràpia o aplicació de radiacions ionitzants, com una mesura complementària de la cirurgia destinada a prevenir el desenvolupament de focus tumorals que eventualment no hagin pogut ésser detectats o extirpats durant la intervenció.