Tumor maligne de duodè

És anomenada tumor maligne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèl·lules del duodè o primera porció de l’intestí gros, que es reprodueixen molt més acceleredament del que és normal i formen una massa o tumor. En absència de tractament, aquests tumors tendeixen, més tard o més d’hora, a infiltrar-se pels òrgans propers, com el fetge o el pàncrees, i originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics propers i en diversos òrgans més o menys allunyats del duodè, com ara el fetge, els pulmons o els ossos.

Els tumors malignes de duodè són molt poc freqüents, i les causes encara en són desconegudes.

En les fases inicials, els tumors solen ésser completament asimptomàtics. Més endavant, en canvi, solen aparèixer diverses manifestacions. Un dels símptomes més freqüents i precoços és el dolor a la part superior de l’abdomen, que és degut a la formació d’úlceres sobre el tumor. Aquest dolor, en general, apareix entre 2 i 4 hores després dels àpats i s’atenuen quan hom ingereix aliments o medicaments antiàcids. Uns altres símptomes freqüents són les hemorràgies digestives, degudes a l’esquinçament dels vasos sanguinis de la paret interna del duodè. Les hemorràgies poden passar desapercebudes, si són lleus, o bé són advertides per la coloració negrosa que adopten les matèries fecals quan contenen sang parcialment digerida. De vegades, fins i tot, la sang abocada al duodè és expulsada mitjançant un vòmit.

Un altre tipus de manifestació molt freqüent correspon als vòmits, que es produeixen quan el tumor s’estén com un anell al voltant del duodè, n’estreny el diàmetre i obstaculitza el trànsit dels aliments al llarg de l’intestí prim. Al principi, els vòmits se solen presentar espaiadament. En canvi, més endavant, es produeixen amb molta freqüència, per exemple algunes vegades al dia, de manera que poden fer arribar la persona que n’és afectada a un estat de deshidratació i de desnutrició important.

La diagnosi pot ésser deduïda a partir dels símptomes que es presenten i és confirmada amb estudis radiològics del duodè i a través d’una fibroscòspia gastro-duodenal, és a dir, amb la introducció d’una sonda especial a l’estómac i el duodè, que permet de visualitzar directament l’interior d’aquests òrgans. Per a identificar el tipus de tumor, igualment, en realitzar la fibroscòpia duodenal s’extreu una petita mostra de la lesió, que posteriorment és analitzada al laboratori.

El tractament és bàsicament quirúrgic i consisteix en la duodenectomia o extirpació del duodè. En alguns casos, també, com a mesura complementària de la cirurgia, s’administren fàrmacs anticancerosos o bé s’indica l’aplicació de radioteràpia.