Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Reproducció dels fongs
Patologia humana
Els fongs tenen diversos mecanismes de reproducció, segons les espècies o les condicions fisicoquímiques del medi Esquemàticament, aquests són la gemmació, la fragmentació i l’esporulació La gemmació consisteix en la formació d’un rovell o botó en un punt determinat de la cèllula mare, a partir del qual es forma la cèllula filla En les fases incipients, el rovell es compon de rèpliques dels àcids nucleics de la cèllula mare, i de diverses estructures citoplasmàtiques, com ribosomes i mitocòndries Posteriorment, aquests elements s’envolten amb les seves pròpies membrana citoplasmàtica i paret…
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…
Característiques del teixit miocàrdic
Fisiologia humana
El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com ara nucli,…
Regulació de la respiració
Fisiologia humana
La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…
Miocardiopatia dilatada
Patologia humana
Definició La miocardiopatia dilatada és una alteració anatòmica i funcional del miocardi causada per lesions específiques del teixit miocàrdic, com ara la proliferació de fibres de teixit connectiu o fibrosi, que provoquen una minva de la força de contracció del múscul cardíac i un augment exagerat del diàmetre de les cavitats ventriculars, i que evolucionen envers una insuficiència cardíaca Quan la disminució de la força de contracció del miocardi és intensa, es redueix el volum de sang expulsat pels ventricles cap a les artèries principals en cada contracció i, al contrari, s’incrementa el…
Epilèpsia
Patologia humana
Definició L’ epilèpsia és una malaltia caracteritzada per l’aparició d’atacs sobtats en què s’esdevé un trastorn de la funció cerebral que es pot manifestar amb alteracions molt diverses crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència, alteracions sensorials, trastorns de la conducta o altres alteracions neurològiques els atacs epilèptics són reiterats, amb una freqüència molt variable en cada cas, i de curta durada Hi ha una gran varietat de trastorns en què es poden presentar ocasionalment episodis de convulsions o d’altres alteracions neurològiques, però no tots corresponen a l’…
Traumatisme potencialment greu
Si bé gairebé tots els traumatismes poden comportar potencialment complicacions greus, n’hi ha alguns tipus en els quals aquesta circumstància és encara més rellevant, ja que en molts casos s’acompanyen de lesions que poden agreujar-se en els moments posteriors a l’accident si no se’n tenen en compte les característiques particulars Per això, val la pena de fer algunes consideracions especials sobre els principals traumatismes d’aquesta mena, com ara els cranials, els facials, els laringis, els vertebrals, els toràcics, els abdominals i les amputacions traumàtiques Traumatisme cranial i…