Resultats de la cerca

La presbiacúsia és la pèrdua de capacitat auditiva que comença en general cap a cinquanta anys a causa de l’envelliment de les estructures de l’orella interna La sordesa deguda a la presbiacúsia progressa molt a poc a poc, de manera que de vegades no és detectada durant molt de temps La manifestació principal és una pèrdua de la capacitat de discriminació de les paraules, de manera que en una conversa es pot sentir bé com parlen els altres, però no s’entenen les paraules Com que es tracta d’un procés d’envelliment no existeix un tractament que hi sigui eficaç Convé d’aprendre a…

Durant la primera meitat del seu segon any de vida, l’infant amplia el vocabulari que havia començat a formar cap al final del primer any En arribar als 18 mesos ja sap cridar els seus familiars més pròxims i empra alguna paraula per a designar els objectes o les accions més comunes per a ell, com el menjar o l’aigua A l’edat de 2 anys, l’infant relaciona tot el seu entorn amb ell mateix Sol utilitzar algunes paraules que reforcen la individualitat, com ara "jo" o "meu" Ja entén el significat de la negació per a oposar-se a allò que li desagrada, i empra el "no" amb força freqüència Alhora,…

L’atenció sanitària de la gent gran presenta una sèrie de característiques específiques derivades de les particularitats que corresponen en aquest camp a la salut de la gent gran De manera global, en la persona d’edat, la fisiologia de la qual varia en relació a la de l’adult, són més habituals les malalties cròniques, sovint sobreposades, la qual cosa, sumada al progressiu deteriorament orgànic propi de l’edat, fa que la seva diagnosi i tractament harmònic sigui complex Això no significa que, necessàriament, tota la gent gran pateixi d’alteracions greus o invalidants Tanmateix, però, no es…

Les malalties de l’orella poden causar diverses manifestacions N’hi ha que són considerades inespecífiques perquè no són característiques de les malalties otològiques, com és el cas de la febre En canvi, n’hi ha d’altres que en general corresponen a trastorns de l’orella per bé que es poden presentar com a resultat d’alteracions en altres estructures Així, entre els símptomes de les afeccions ètiques, és a dir les molèsties subjectives, cal destacar l’otàlgia o dolor que afecta l’orella, la sordesa, els acúfens o zumzeigs i el vertigen Entre els signes , és a dir, les manifestacions…

Definició La demència és un trastorn mental greu de causa orgànica que es caracteritza per una decadència global de les funcions intellectuals, en general de curs progressiu i crònic, que genera una desintegració de les conductes personals i socials de la persona El terme demència deriva del llatí, del prefix de, que significa ‘sense’ i de la paraula mens, que significa ‘intelligència’ Bé que antigament aquest mot era emprat per a fer referència a trastorns molt diversos en què s’apreciava una deficiència intellectual, actualment només és utilitzat per a fer referència a trastorns originats…

Definició L’ endarreriment mental constitueix un trastorn caracteritzat per un rendiment intellectual general inferior al que hom considera normal que es presenta ja des del naixement o bé s’origina en un període inicial del desenvolupament de la persona Habitualment és associat a un dèficit en la conducta adaptativa, és a dir, en la capacitat d’independència personal i responsabilitat social esperades segons l’edat i el grup cultural a què hom pertany Actualment es considera que la denominació d’endarreriment mental és sinònima d’ oligofrènia , defi ciència mental , feblesa mental i…

El funcionament del sistema nerviós es pot alterar i donar lloc a una gran varietat de malalties i trastorns Segons les parts del sistema nerviós afectades, les alteracions es poden manifestar amb diversos símptomes , és a dir, molèsties subjectives que la persona que n’és afectada percep, i signes , que són les alteracions de la funció nerviosa susceptibles d’ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com per les altres Alteracions de la força muscular Les alteracions de la força muscular —és a dir, la disminució o pèrdua de la capacitat de contreure voluntàriament uns músculs…