L’atenció sanitària de la gent gran presenta una sèrie de característiques específiques derivades de les particularitats que corresponen en aquest camp a la salut de la gent gran. De manera global, en la persona d’edat, la fisiologia de la qual varia en relació a la de l’adult, són més habituals les malalties cròniques, sovint sobreposades, la qual cosa, sumada al progressiu deteriorament orgànic propi de l’edat, fa que la seva diagnosi i tractament harmònic sigui complex.
Això no significa que, necessàriament, tota la gent gran pateixi d’alteracions greus o invalidants. Tanmateix, però, no es pot deixar de banda el fet inqüestionable que la seva capacitat adaptativa decreix i que s’és més susceptible a patir de manera més greu malalties que en els joves són poc importants. Així, una mesura prioritària consisteix en el fet que, fins i tot davant la manca de malalties o molèsties manifestes, tota persona gran realitzi revisions o controls de salut periòdics. En aquestes revisions es realitza un examen físic i es practiquen rutinàriament determinats estudis complementaris —com ara anàlisis de sang i orina, o radiografies—, per tal de detectar eventuals alteracions que no hagin originat simptomatologia i requereixin un tractament adequat. També es duen a terme les mesures preventives segons el cas, com és el d’aplicar vaccins antigripals periòdics. Pel que fa a la freqüència convenient, tot i que de fet és molt variable segons el cas concret, es recomana d’efectuar revisions, encara que no s’hagin presentat molèsties, una vegada a l’any; fins i tot de vegades es recomanen cada sis mesos a partir dels 70 o 75 anys.
En el cas que es presenti alguna mena de trastorn orgànic o malaltia, cal destacar que en termes generals es considera que un problema de salut transitori no és suficient per a recomanar un ingrés hospitalari, perquè es podrien presentar perjudicis molt diversos. Així, s’han ideat diferents tipus de serveis d’ajut sanitari per tal de permetre que, fins i tot amb trastorns no greus o amb limitacions, la persona d’edat pugui continuar vivint al seu lloc de residència habitual, ja sigui a casa seva mateix o amb la família.
Així, per exemple, actualment es tendeix a la creació de serveis d’ajut a la llar. Aquest tipus de serveis, que cada vegada s’estenen més, consisteixen a facilitar el desplaçament de personal preparat a les llars de les persones o famílies que requereixen atencions especials, ja sigui de manera temporal o definitiva, per qualsevol causa, malaltia o incapacitat. Amb això es pretén de cobrir diverses necessitats: higiene personal, neteja de la llar, cura de la roba, compra i organització dels àpats; cobrir necessitats afectives o psicològiques, com ara conversa o lectura; o mesures de rehabilitació, com la pràctica d’exercicis o atencions específics. Aquest tipus d’ajut pot constituir un punt clau per a facilitar la convivència de la persona gran amb la seva família, quan requereixi atencions sanitàries específiques.
D’altra banda, fins i tot en el cas de les malalties que es poden solucionar en qualsevol hospital general, actualment hom tendeix a recomanar l’ús de serveis i unitats sanitàries especialment concebudes per a atendre les persones d’edat, on són més habituals determinades alteracions, com també una pluripatologia que requereix un tractament global per part de diversos especialistes, o bé convé que sigui coordinat pel mateix especialista de les malalties que es presenten en la vellesa, el geriatre.
En primer lloc, tanmateix, cal destacar que la major part d’afeccions factibles d’ésser solucionades de manera ambulatòria poden ésser ateses als centres d’atenció primària comuns, on es pot rebre l’atenció del metge de capçalera que disposa de l’historial adequat, personal d’infermeria i assistent social.
En el cas que es presenti un agreujament d’una malaltia crònica, o si es manifesta un trastorn greu, cal recórrer a un hospital de malalts aguts, que disposa dels serveis idonis per als tractaments i les mesures urgents. En l’actualitat, al nostre medi, s’estan incrementant les places destinades a serveis geriàtrics d’urgència, però sempre amb la intenció de solucionar les afeccions en un termini tant curt com sigui possible, per tal que després que s’hagi restablert la situació mínima de normalitat es pugui traspassar l’atenció a d’altres centres més específics.
En aquest sentit, actualment es dóna molta importància al tipus de centre anomenat hospital de dia, on els malalts poden rebre de manera pràcticament ambulatòria tractaments complexos, però que continuen permetent la seva integració en la comunitat. Així, per exemple, es poden aplicar cures o teràpies durant algunes hores del dia, la qual cosa permet després que hom torni a casa seva.
En darrer lloc, es van creant unitats especialitzades en el tractament d’afeccions prolongades, com són els centres sociosanitaris de llarga estada, destinats a acollir persones que requereixen una acurada atenció sanitària de manera continuada i una orientació per a disminuir el seu grau de dependència, com també aquelles persones que es trobin en fase terminal de la seva vida, per a intentar de pal·liar-ne el dolor i possibilitar una fi digna. Igualment, un altre tipus d’institució correspon als centres sociosanitaris de residència assistida, que tenen l’objectiu d’acollir persones grans amb problemàtica social, diferent grau de dependència física i alguna patologia no aguda que requereixi prevenció, control mèdic i farmacològic.
Atès el continu envelliment de la nostra població i el fet objectiu que la proporció de gent gran és cada vegada superior en la nostra societat, és molt important que es tendeixi a optimitzar els recursos sanitaris disponibles i, en definitiva, que l’esforç de la societat tendeixi a incrementar els mitjans destinats a l’atenció de la gent gran en proporcions superiors.