Resultats de la cerca

Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix un…

Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de tècniques de laboratori gràcies a les quals és possible de detectar i identificar partícules pertanyents a l’estructura dels microorganismes, com ara antígens o molècules d’àcids nucleics Com que aquestes estructures són específiques en cada microorganisme, la detecció que se n’efectuï a partir d’una mostra de líquid o secreció orgànica permetrà d’obtenir la diagnosi etiològica Les proves de detecció de partícules microbianes no sempre requereixen la detecció prèvia de cultius i, així, se solen realitzar amb una relativa rapidesa…

L’organisme de l’ésser humà, extremament complex, és integrat per nombrosos i diversos teixits que constitueixen òrgans diferents, cadascun dels quals compleix activitats específiques que, interrelacionades, possibiliten l’existència Però tot i aquesta complexitat i que els òrgans i els teixits de què són fets són diferents tant morfològicament com fisiològicament, tots tenen en comú que són constituïts essencialment per cèllules

Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…

L’organisme s’adapta més ràpidament i amb més eficàcia a l’exercici quan l’activitat física té lloc a temperatures ambientals moderades Quan es practica a temperatures ambientals fredes o caloroses, sobretot si són extremes, aquesta adaptació pot prendre més temps i requereix, també, l’adopció de mesures específiques, com és ara l’ús d’una indumentària adient Si no es tenen en compte aquests aspectes, és més probable que durant la realització de l’exercici físic es verifiqui una disminució important del rendiment, o bé que es produeixin alguns trastorns indesitjables

Des que es produeix la implantació de la cèllula ou, o zigot, en l’úter, cosa que s’esdevé uns set dies després de la fecundació, comença a produir-se una sèrie de canvis en l’organisme de la dona gestant i, com a conseqüència, determinades parts del cos i algunes de les funcions es modifiquen Les transformacions que es produeixen donen lloc a diferents símptomes, que són percebuts per la mateixa dona, i a diversos signes, que el metge també pot observar Els primers símptomes i signes indiquen la probabilitat que una dona estigui embarassada, per bé que per a confirmar definitivament un…

La malaltia de Whipple és un trastorn estrany que es caracteritza per la presència de lesions específiques en l’intestí prim, a conseqüència de les quals les substàncies nutritives contingudes als aliments no poden ésser absorbides adequadament per l’organisme i són eliminades amb les matèries fecals Les manifestacions bàsiques d’aquest trastorn són diarrea crònica, inflamació de les articulacions i febre En les fases inicials, els símptomes solen ésser intermitents i moderats En canvi, en les fases avançades tendeixen a ésser molt intensos i a installar-se de manera continuada…

Durant els primers dies de vida se solen fer algunes proves per a determinar si l’infant pateix certes malalties congènites que encara no evidencien símptomes La detecció precoç d’aquestes malalties pot resultar molt útil, ja que permet d’adoptar les mesures adequades per a evitar-ne el desenvolupament o les complicacions Una de les proves que es pot realitzar és l’anàlisi del meconi, que pot determinar si l’infant pateix d’una mucoviscidosi , malaltia congènita caracteritzada per una alteració de les secrecions de l’aparell respiratori, el tub digestiu i el pàncrees Altres proves molt útils…

Convé portar regularment l’infant al pediatre, perquè li faci els exàmens necessaris per a detectar precoçment qualsevol trastorn que pugui haver-hi, indiqui als pares les cures i aliments que ha de rebre en cada etapa, prescrigui les mesures preventives específiques i resolgui els dubtes que els pares tinguin sobre la salut del nen Els pares han de conservar el carnet de salut que se’ls lliura a la clínica, perquè en aquest document s’hi fan constar les dades sobre l’estat de l’infant en el moment de néixer, les incidències que poden haver-li succeït durant els primers dies de…

Per tal d’efectuar la diagnosi de les malalties hematològiques és importantíssim avaluar-ne la simptomatologia i les dades obtingudes en l’examen físic, bé que llur confirmació sol exigir diverses proves Entre els procediments més emprats cal destacar-ne alguns que no solament són indicats en la diagnosi de malalties hematològiques En aquest sentit, tenen un paper principal les anàlisis de sang, que aporten una diversitat d’informacions interessants en l’estudi de diverses afeccions, o que fins i tot els metges solliciten sistemàticament per a l’avaluació inicial de llurs pacients, o les…