Resultats de la cerca

L’activitat de l’aparell genital femení es desenvolupa de manera cíclica i repeteix unes determinades modificacions periòdiques al llarg de tota l’etapa reproductora de la dona Així, es configuren unes fases periòdiques, cadascuna de les quals és anomenada cicle menstrual Els cicles menstruals, les modificacions dels quals involucren tot l’aparell genital femení, i fins i tot altres òrgans, es desenvolupen principalment a partir de l’activitat de l’ovari

L’aparell càrdio-vascular comprèn els òrgans encarregats de la circulació de la sang Cal destacar el cor, que propulsa la sang les artèries, per l’interior de les quals la sang circula cap als teixits orgànics els capillars, a través dels quals es produeix l’intercanvi metabòlic entre la sang i els teixits i les venes, que menen la sang des dels capillars al cor També s’inclou normalment dins el sistema càrdio-vascular el subsistema limfàtic, és a dir, el conjunt d’òrgans encarregats de fer entrar en la circulació sanguínia l’excés de líquid intercellular o limfa

Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent de la caròtide externa A la…

L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que…

La tiroide és una petita glàndula situada a la base del coll Consta de dos lòbuls laterals , que es troben adossats als costats de la tràquea, units entre si en la part mitjana per una mena de pont transversal, l’ istme , que passa per davant del cartílag cricoide Cadascun dels lòbuls laterals té aproximadament entre 4 i 6 cm de longitud, 1,5 cm d’amplada i 2 o 3 cm de gruix en molts casos, el lòbul dret és més gran que l’esquerre En un 15% de la població hi ha una petita prolongació de la part superior de la tiroide que correspon a l’anomenat lòbul piramidal En tot cas, en condicions normals…

L’ embaràs , o gestació , és el procés fisiològic de formació i desenvolupament d’un nou ésser a l’interior de l’organisme d’una dona El procés s’inicia amb l’encontre i la fusió de dues cèllules especialitzades, l’una masculina —provinent del pare— i l’altra femenina —provinent de la mare—, a partir de les quals es formaran tots els components orgànics del nou ésser, i conclou amb la sortida d’aquest ésser a l’exterior en el moment del part, és a dir, amb el seu naixement Entre ambdós esdeveniments, tot al llarg d’uns nou mesos, es produeix la transformació d’una sola cèllula en…

Un cop absorbits per les cèllules superficials de la mucosa intestinal, els glúcids, els lípids i els pròtids o fraccions proteiques, experimenten una sèrie de transformacions, perquè l’organisme les pugui aprofitar, que en general s’esdevenen dins de les cèllules de diversos teixits i que en conjunt poden ésser considerades com el metabolisme d’aquests nutrients El metabolisme dels nutrients, de la mateixa manera que totes les reaccions que es produeixen dins de l’organisme, està regulat bàsicament per les necessitats energètiques o de matèria de cada moment i mediatitzat per nombrosos…

És anomenat hàbitat natural el lloc on els diversos microorganismes viuen normalment, com per exemple els sòls, l’aigua o l’organisme d’animals o de persones Són anomenats font d’infecció els nínxols ecològics des dels quals els microorganismes i paràsits humans es propaguen cap a l’organisme humà, on provoquen una infecció Generalment, l’hàbitat natural d’un germen constitueix alhora una font d’infecció En general les fonts d’infecció contenen un nombre elevat de microorganismes o paràsits de l’home, ja que disposen dels elements necessaris perquè s’hi reprodueixin amb facilitat…

Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un…

La pell, l’òrgan més extern del cos humà, recobreix la superfície de l’organisme i continua, als orificis naturals, amb les mucoses Es compon de tres capes de teixits diferenciats, de les quals la més externa és anomenada epidermis, la mitjana derma i la més profunda hipoderma En conjunt, constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta té una superfície aproximada d’1,5 m 2 a 2 i, si hom considera només el derma i l’epidermis, pesa uns 4 kg El gruix de la pell varia d’una persona a una altra, i és diferent segons la zona del cos de què es tracti L…