Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
calor atmosfèrica
Meteorologia
Calor deguda principalment al Sol, però també en part a la calor residual del sima, la qual es propaga gradualment fins als estrats més superficials de la litosfera.
És en relació estreta amb la quantitat d’humitat de l’atmosfera i amb la presència o l’absència de vegetació Es dispersa per radiació vers l’espai exterior, la temperatura del qual és molt apropada al zero absolut balanç energètic de la Terra
al·lomorf
Lingüística i sociolingüística
Variant combinatòria d’un morfema en funció del seu context.
Les marques possibles de plural en català, -s, -os, -es i marca zero pal-s, home-s, reflex-os, ros-es, els llapis són diversos morfs, per tant, allomorfs , del morfema de plural -ar, -er, -re, -ir són allomorfs del morfema del mode d’infinitiu
recta real
Matemàtiques
Conjunt de tots els nombres reals, juntament amb llur representació en una recta graduada.
Cada representació resta fixada quan damunt una recta gràfica hom ha escollit un origen imatge del nombre zero i una unitat imatge del nombre u Sovint és utilitzat el llenguatge geomètric en parlar dels nombres reals el nombre x és en un entorn del nombre a
àlef
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Símbol ℵ que designa el cardinal dels conjunts infinits ben ordenats.
Acompanyat pel subíndex zero indica la classe dels conjunts infinits numerables, que permeten d’establir una correspondència biunívoca amb els nombres naturals, 1, 2, 3, Per exemple, el conjunt dels nombres parells té cardinal, ja que a cada nombre parell 2n hom pot fer correspondre la seva meitat n
William Francis Giauque
Física
Fisicoquímic canadenc.
Desenvolupà el mètode de refredament magnètic anomenat de desmagnetització adiabàtica , per tal d’obtenir temperatures pròximes al zero absolut i poder determinar, així, calors específiques a baixes temperatures Descobrí, per mètodes espectroscòpics, els isòtops 17 i 18 de l’oxigen El 1949 rebé el premi Nobel de química
Heike Kamerlingh-Onnes
Física
Físic neerlandès.
Féu investigacions sobre les baixes temperatures al laboratori de Leiden, fundat per ell obtingué la primera liqüefacció del gas heli 1908 Descobrí el fenomen de la superconductivitat 1911 i el de la saturació paramagnètica prop del zero absolut 1914 El 1913 li fou concedit el premi Nobel de física
kaizen
Economia
En la filosofia empresarial del Japó, recerca d’un perfeccionament en tots els àmbits d’activitat i en tots els nivells d’execució.
Formulada per M Imai però arrelada en la tradició laboral japonesa, aquesta filosofia demana la participació de tothom i l’assumpció de la corresponent responsabilitat La kaizen recorre a diverses tècniques cercles de qualitat estocs mínims, control de la qualitat total defecte “zero”, perfeccionament permanent res no és perfecte, etc
aràbic | aràbiga
Matemàtiques
Dit dels signes gràfics del sistema de numeració posicional i decimal utilitzats als països occidentals actualment (numeració, xifra).
Sembla que aquests signes eren d’origen indi i foren el model de les xifres dels àrabs occidentals, més semblants a les índies que no pas les dels àrabs orientals Sembla cert que, a través de Còrdova, foren conegudes a Catalunya a la segona meitat del segle X Consta que Gerbert el futur papa Silvestre II les aprengué durant la seva estada a Vic, Girona i Barcelona, entre el 967 i el 970 Les figuracions més antigues conegudes entre els llatins són les dels còdexs Albeldense i Emilianense ara a El Escorial, escrits el 976 i el 994 respectivament Només consten de nou xifres en ordre invers, és a…
fórmula de Boltzmann
Física
Expressió que relaciona l’entropia S d’un sistema (magnitud macroscòpica) i el nombre d’estats microscòpics accessibles pel sistema, W (magnitud microscòpica): S = k lnW, essent k la constant de Boltzmann.
Palesa la connexió entre la termodinàmica clàssica i la mecànica estadística Al zero absolut T = 0 K totes les partícules del sistema són a l’estat fonamental, de manera que W = 1 i, per tant, S = 0, la qual cosa és d’acord amb el tercer principi de la termodinàmica teorema de Nernst
índex d’octà
Química
Nombre que indica la velocitat de detonació d’un combustible líquid en unes condicions d’anàlisi estàndard.
Arbitràriament hom assigna l’índex d’octà zero al n -heptà i l’índex cent a l’isooctà Un índex d’octà de 96 indica que la velocitat de detonació del combustible en l’anàlisi estàndard és igual a la d’una mescla de 96 parts d’isooctà i 4 parts de n -heptà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina