Resultats de la cerca
Es mostren 3355 resultats
Violant d’Aragó
Història
Dèspoina d’Epir, comtessa de Luna.
Cinquena filla del rei Jaume II i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la Educada per Violant d’Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madrastra Maria de Xipre, al castell de Tortosa, i més tard a Barcelona El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Galles Eduard hereu d’Eduard II i amb el rei Alfons XI de Castella i Lleó El seu germà Alfons III la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d’Epir fill del príncep Felip II d’Acaia i emperador titular de Constantinoble i de la princesa Tàmar d’…
Joan d’Aragó
Història
Príncep de Girona i d’Astúries i duc de Calàbria.
Fill primogènit dels Reis Catòlics El 1479 fou concertat el seu matrimoni amb Joana de Castella, la Beltraneja , però aquesta no s’hi avingué Fou jurat hereu de Castella i Lleó 1480 a les corts de Toledo, i de Catalunya i Aragó 1481 a les de Barcelona i de Calataiud, respectivament El 1483 fou negociat, sense èxit, el seu casament amb la reina Caterina I de Navarra Fou present a Barcelona a l’arribada de Colom d’Amèrica A la cort de Barcelona del 1493 jurà com a hereu les Constitucions de Catalunya El 1495 es casà per poders a Malines, i el 1497 a Burgos personalment, amb l’…
Joan d’Aragó
Història
Fill natural del comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa, Alfons d’Aragó, i de Maria Jonquers, d’Olot.
Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya com a castellà d’…
Jaume d’Aragó
Història
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya-Aragó) i d’una siciliana anomenada Lucrezia.
Es presentà a l’infant Alfons en el setge de Càller 1324 Jaume II, tot i reconèixer-lo, no li permeté de viure a la cort, on retornà quatre vegades del 1325 al 1330 com a ambaixador del rei de Tilimsen per tractar una pau Finalment, Alfons II el féu membre del seu consell i li donà uns feus de Sardenya, on l’envià amb tots els honors l’any 1333 Fou veguer de Càller 1337-41 Prengué part en la campanya del Rosselló, on fou armat cavaller 1344 Tornat a Sardenya, el governador Guillem de Cervelló el posà com a lloctinent seu a Càller, mentre ell s’ocupava de la defensa de l’illa Mort Cervelló el…
Elisabet d’Aragó
Història
Reina de Romans, duquessa d’Àustria i Estíria, tercera filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d’Àustria i Estíria, fill de l’emperador Albert I, el qual s’efectuà per poders a Barcelona 1313, i personalment 1315 a Ravensburg, on fou coronada Feu construir a Viena l’església dedicada a sant Lluís oncle matern seu Morí cega
Caterina d’Aragó
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li…
Constança d’Aragó
Història
Filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1256 en fou concertat el matrimoni amb l’infant Manuel, fill menor de Ferran III de Castella.
Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant
Ferran d’Aragó
Història
Fill primogènit del darrer rei de Nàpols, Frederic II, i, com a tal, duc de Calàbria.
Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta com a…
timbre d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.
Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat
coronat d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat per Joan I a la blanca coronada
de billó encunyada a Perpinyà i a Girona.
Aquest rei li assignà una valor de 4 diners, una talla de 144 per marc i 5 diners de llei També féu encunyar el doble coronat i el mig coronat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina