Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
Colégio das Artes
Centre fundat a Coïmbra (1547) per difondre les idees del Renaixement a Portugal.
André de Gouveia, el primer director, reuní al seu voltant humanistes que difongueren les idees d’Erasme, Guillaume Budé, etc Posteriorment, el Colégio, sota la dependència dels jesuïtes, es decantà vers una línia més ortodoxa, sobretot després del 1564, que foren promulgades a Portugal, sense cap restricció, les decisions del concili de Trento
Pius IV
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Angelo de Mèdici en esdevenir papa (1559-65).
Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo
Alfonso de Castro
Història del dret
Jurista.
Franciscà, fou professor de teologia a Salamanca Tingué un paper destacat a les sessions tercera i quarta del concili de Trento 1545 És autor de diverses obres exegètiques i de De justa haereticorum punitione 1547 i de De potestate legis poenalis 1551, on defensà la pena de mort i assenyalà les condicions de la guerra justa
Passió de Cervera
Nom donat a un Misteri de la Passió de Jesucrist
confeccionat el 1534 per Pere Ponç i Baltasar Sança en estrofes de caire popular i de caire culte, sens dubte a base de texts anteriors, entre els quals la Història de la Passió
dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines i potser d’un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu
que era representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518.
Fou representada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que hom representava els diversos dies de la setmana santa Ha estat publicada en part el 1913
Tommaso Badia
Cristianisme
Dominicà italià.
Professor de teologia el 1536 fou cridat a formar part de la comissió de reforma autora del document Consilium de emendanda Ecclesia 1538 contribuí a l’aprovació dels estatuts de la Companyia de Jesús per Pau III 1540 nomenat cardenal el 1542, fou membre del consell romà per al concili de Trento en la seva primera etapa
abat comendatari
Cristianisme
Persona que rebia en comenda les rendes (o una part d’elles) d’un monestir.
Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins al s XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat
Lorenzo Campeggio
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià al servei dels papes Juli II, Lleó X, Climent VII i Pau III.
Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento
Diego Covarrubias y Leiva
Cristianisme
Bisbe i canonista.
Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566
Diego Laínez
Cristianisme
Jesuïta castellà.
Estudià teologia a Alcalá i a París i fou un dels primers companys d’Ignasi de Loiola, amb el qual féu vot a Montmartre 1534 Professor a Roma, lluità contra el protestantisme, i fou remarcable la seva intransigència sobre la doctrina de la justificació al concili de Trento Succeí 1558 Ignasi de Loiola com a general de la Companyia de Jesús
episcopalisme
Cristianisme
Corrent teològic que accentua el paper de l’episcopat dins l’estructura eclesial.
Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat