Resultats de la cerca
Es mostren 327 resultats
firaire
Persona que freqüenta les fires per vendre o per comprar.
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats…
Fira Mostrari Internacional de València
Economia
Fira de mostres creada a València el 1917 per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa (després de Leipzig, Utrecht i Lió).
Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal…
Miguel Reina Santos
Futbol
Porter de futbol.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1966-73 procedent del Còrdova Defensà la porteria del Barça en 288 partits Guanyà una Copa de Fires 1966, dues Copes 1968, 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Individualment obtingué el Trofeu Zamora de la temporada 1972-73 Al final d’aquella temporada fou traspassat a l’Atlético de Madrid per qüestions extraesportives Fou cinc vegades internacional absolut i anà convocat a la Copa del Món 1966
Club Esportiu Valldemia-Maristes
Futbol
Club de futbol i de bàsquet de Mataró.
Fundat el 1911, té el suport de la institució marista Disposa de dos equips de futbol i de dos equips de bàsquet en divisions territorials catalanes Té més de vint equips en categories inferiors, com també escola de futbol i de bàsquet Organitza el Torneig Fires de futbol 7 i el Torneig Fires de minibàsquet Disposa de les installacions d’un poliesportiu, gimnàs i camps d’entrenament exteriors També té secció de corfbol
endeví | endevina
Esoterisme
Persona que limita les pràctiques endevinatòries a les fires, llocs de joc, etc.
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals…
Josep Maria Fusté i Blanch
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, la temporada 1959-60 jugà a l’equip amateur i en alguna ocasió fou convocat per al primer equip Fou cedit a l’Osasuna 1960-62, amb el qual debutà a primera divisió la darrera temporada A continuació ingressà al primer equip del Barça 1962-72, amb el qual disputà 377 partits i marcà 111 gols Guanyà tres vegades la Copa del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i una Finalíssima de Fires 1971 A més, disputà les finals de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969, després que en…
,
Jesús María Pereda Ruiz de Temiño
Futbol
Futbolista i entrenador.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-69 procedent del Sevilla Jugava d’interior i, en ocasions, d’extrem, i disputà 293 partits i marcà 104 gols amb l’equip blaugrana Guanyà la Copa 1963, 1968 i la Copa de Fires 1966 També fou subcampió de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969 Posteriorment, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-72 Fou quinze vegades internacional A, i guanyà l’Eurocopa 1964 Amb la selecció catalana jugà dos cops i marcà un gol Com a entrenador, guanyà dos Campionats d’Europa sub-16 i fou ajudant de Vicente Miera en la selecció absoluta, a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina