Resultats de la cerca

Els diners morlans, a nom de Cèntul I, foren encunyats des del 819 fins a mitjan s XIII, i llurs emissions circularen abundosament per les regions pirinenques de la península Ibèrica A Aragó, foren importades pels gascons al s XII A Catalunya, documents barcelonesos del 1457 recullen la prohibició de circulació de la moneda morlanesa

Fill natural de Pere Agustí Morlà Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí Participà amb èxit en un gran nombre de certàmens literaris És autor d’un entremès, El doctor Rapado 1636, i d’una Exhortació a la fidelitat de la nació valenciana al lloctinent de València RPonce de León 1644 El 1649 participà amb una Sátyra en defensa de las comedias en un debat públic sobre aquest tema Presoner a la torre de Serrans, escriví una llarga descripció rimada de la seva captivitat

És fundador i director de la Meta Escola d’Autoconeixement de Barcelona És professor collaborador de la Universitat de Barcelona

Estudià dret a Salamanca i a Alcalá, on es doctorà Advocat i oïdor de l’audiència de València És autor d' Emporium utriusque juris quaestionum in usu forensi , que havia de constar de cinc parts —dues sobre dret civil, dues sobre dret canònic i una sobre les penes d’ambdós drets, i les lleis de Castella i de València—, de les quals fou publicada només la primera, el 1599 El pròleg conté el primer catàleg imprès d’autors valencians

Eclesiàstic, des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals Publicà un Recull de poesies 1919 i un notable assaig polèmic La perpetuidad del primado Participà en la campanya en pro de la restauració de l’església de Rocallaura i del santuari del Tallat publicant la dansa dramàtica Lo ball de la Mare de Déu del Tallat 1914 i el Llibre dels miracles de la Mare de Déu del Tallat 1915

De molt jove viatjà per Europa formant part de grups que actuaven en locals d’Alemanya, Suècia i Dinamarca Posseïdor d’una veu greu molt característica i d’una imatge escènica franca i desimbolta, després de publicar un primer disc poc difós, Canta a la vila 1980, aconseguí la popularitat a Mallorca amb el disc  Càrritx i roses 1983, en el qual ja es manifesten els seus trets bàsics un lirisme planer, una gran habilitat de melodista —inspirat sovint pel folklore illenc— i un humor poc depurat però directe i efectiu Després d’ Illamor 1985, aconseguí l’èxit al Principat amb Mallorquins i…

Es formà a partir del s XVII per la parcellació d’una antiga alqueria El 1789 tenia 40 cases i un petit oratori Santa Maria, que es convertí en vicaria in capite el 1934 El 1955 s’hi inicià la construcció d’una nova església La cala Llombards es troba a la costa, a ponent del port de Santanyí, a la desembocadura del torrent de son Morlà

El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…

Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana  1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…

Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…