Resultats de la cerca

Fou especialment forta a Biscaia, a Astúries i a Madrid Pel desembre del 1919 s’afilià a la Tercera Internacional, i per l’abril del 1920 el comitè nacional Merino Gracia, J Andrade, V Arroyo, etc decidí la seva transformació en Partido Comunista Español Reorganitzada sota la República, assolí una importància creixent com a suport dels caballeristes, a l’esquerra del PSOE Arribà a tenir uns 200 000 afiliats 1936 i el seu òrgan de premsa fou “Renovación” Dirigida per Hernández Zancajo, Santiago Carrillo, Cazorla, Serrano Poncela, etc, s’uní a les joventuts comunistes i formaren…

Fins el 1990, que adoptà la denominació actual, rebé el nom de Federació Socialista Balear FSB Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament el maig del 1932, amb 16 agrupacions el 1933 foren 20 i 1139 afiliats 955 de Mallorca, 112 de Menorca i 65 d’Eivissa Celebrà quatre congressos fins el juliol del 1936, i els d’abril-maig del 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes principalment Jaume Garcia i Joan Montserrat i Parets i els caballeristes Antoni Gil i Antoni Ribas El primer president havia estat Llorenç…

La primera seu de l’organització fou a Amsterdam, però a partir del 1932 és a Zuric El 2015 en formaven part 209 federacions nacionals En el seu si hi ha les sis confederacions continentals que controlen més directament el futbol de les respectives àrees Confederació Sud-americana de Futbol CONMEBOL, fundada el 1916 i que té 10 països afiliats  Unió Europea de Futbol Associació UEFA, fundada el 1954 amb 34 afiliats Confederació Asiàtica de Futbol coneguda per les sigles del nom anglès AFC, fundada el 1956 amb 46 afiliats i que l'any 2006 incorporà…

Fundada per l’abril del 1930, experimentà un espectacular ascens numèric durant el primer bienni republicà passà de 36 639 afiliats pel juny del 1930 a 451 337 pel juny del 1933, que significava prop del 40% del total dels efectius de la UGT, especialment a Extremadura, la Manxa, Andalusia i el País Valencià Fou un feu de la tendència caballerista del PSOE, sobretot a partir de la substitució del primer secretari general, Martínez Gil, per Ricardo Zabalza gener del 1934 Desencadenà la primera vaga general camperola del país 1-20 de juny de 1934, que la deixà exhausta Refeta…

No pogué actuar públicament fins el 1914 Un comitè regional amb Salvador Seguí, que n'esdevingué secretari general, Camilo Piñón, Joan Pey, Salvador Quemadas, etc organitzà el congrés de Sants 1918, amb delegats de 73 860 afiliats Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d’afiliats En 1919-23 hagué d’afrontar, després de la vaga de La Canadenca , una violenta onada d’atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel novembre del…

Afiliats a la secta donatista, prengueren el títol de Milites Christi

Agrupa diversos comitès internacionals, comitès nacionals i organismes afiliats Disposa d’un centre de documentació i edita publicacions i butlletins D’ençà del 1977, cada any convoca, el 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus Té uns 12 000 membres repartits per 144 països dels cinc continents N'ha estat secretari general el català Lluís Monreal i Agustí 1974-85 La primera setmana del juliol del 2001 tingué lloc a Barcelona la 19a Conferència General i la 20a Assemblea General del Consell Internacional de Museus ICOM Amb el lema “Gestionant el canvi”, s’hi aplegaren…

Aquesta organització sindical fou iniciada a Barcelona per Ramon Sales per l’octubre del 1919 i es proclamà aconfessional i de reivindicació obrera i professional Aviat adoptà com a denominació oficial la de Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures d’Espanya, defensà com a bases de la societat la família i la corporació professional i vindicà la teoria del preu just Sorgida de l’Ateneu Legitimista, la nova corporació intentà de combatre l’hegemonia de la CNT i s’abocà a l’ús de la violència, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona pistolerisme…

Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats Tanmateix, patí un gran nombre d’escissions en especial el Partit Socialrevolucionari de Balbontín el mateix 1931, l’Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932 fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933 Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la conjunció republicanosocialista, Gordón Ordás procurà l’entesa amb els republicans…

Un mes després de la fundació s’hi integrà el Partit Agrari de Catalunya Des de la seva aparició, l’APC s’adherí a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA i fou el seu referent a Catalunya Ideològicament assumí el programa general cedista, dedefensa de la religió catòlica, l’ordre, la propietat, la família i la representaciócorporativa i se significà sobretot per ladefensa dels interessos dels propietaris agraris La CEDA aparegué tardanament a Catalunya a causa de l’existència d’un acord inicial entre la Lliga i Acción Popular pel qual aquesta última formació no…