Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
hagadà
Judaisme
Part del Talmud formada per prèdiques i explanacions de caire molt popular.
La temàtica, molt variada, inclou tradicions, llegendes, ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics El text tingué diverses recensions durant l’edat mitjana Al segle XIII esdevingué, separat del siddur , el llibre religiós més popular del judaisme i el més sovint illustrat De les haggadot illuminades n'hi ha tres del segle XIV, conservades al British Museum, procedents dels Països Catalans l’hagadà dita de Barcelona , la Golden Haggadah , que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera representant escenes del Gènesi i de l' Èxode , i la Sister of the Golden…
guenizà
Judaisme
A la sinagoga, lloc destinat a guardar els documents i llibres sagrats fora d’ús, en espera d’enterrar-los en terra sagrada.
Cal assenyalar l’interès considerable del contingut de la del Caire procedent d’una antiga sinagoga d’al-Fusṭāṭ, el descobriment de la qual 1889 proporcionà més de 200 000 fragments de manuscrits, entre els quals diverses responsa i el text hebreu del llibre de l’Eclesiàstic
cabanyelles
Judaisme
Festivitat jueva, anomenada també dels tabernacles
(en hebreu, sukkōt
), que hom celebra del 15 al 22 de tišrī
(setembre-octubre) en commemoració dels temps en què els israelites habitaren en el desert.
Durant els vuit dies de la festa, els hebreus s’estan en cabanyes o bé enramen llurs cases Hom té notícia de la seva celebració pels jueus i judaïtzants dels Països Catalans a l’edat mitjana
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i, després de la…
efod
Judaisme
Al Pròxim Orient antic, especialment en la tradició d’Israel, ornament a guisa de cosset, distintiu de dignitat profana i sagrada.
L’efod del summe sacerdot hebreu era riquíssim, i efods més senzills eren duts per sacerdots inferiors, levites com Samuel o laics com David
ebionita
Judaisme
Cristianisme
Membre d’un grup judeocristià integrat probablement d’essenis convertits al cristianisme després de l’any 70.
Els ebionites s’autodefinien “pobres” hebr ebionim , negaven la divinitat de Crist, bé que el reconeixien com el profeta anunciat per Moisès, i creien en la transmigració i en l’oposició de dos principis
diàspora
Judaisme
Dispersió dels jueus per diverses contrades del món.
La causa principal foren les successives deportacions l’assíria del 772 aC i les babilòniques del 597 i del 586 aC i la destrucció de Jerusalem 70 dC Centres importants de la diàspora foren Babilònia s VI aC, Alexandria s IV aC, Antioquia s III aC i Roma s I dC Entre aquestes comunitats es mantingué sempre viu el sentiment nacional i, alhora, l’esperança d’un retorn
esseni | essènia
escriba
Judaisme
Des dels temps d’Esdres, el qui era versat en la Torà o llei de Moisès i tenia l’ofici d’interpretar les Escriptures.
Honoríficament rebia també el nom de rabí Amb la desaparició dels profetes, els escribes esdevingueren —com a grup del cos de doctors de la llei— caps espirituals i conductors del poble jueu Llur figura, a partir del Nou Testament i de l’actitud de Jesús envers ells, ha cristallitzat —juntament amb la dels doctors de la llei i dels fariseus la identificació amb els quals, tanmateix, ha d’ésser matisada— com a prototip de legalisme i, àdhuc, d’autosuficiència religiosa
Alexandre Janneu
Història
Judaisme
Rei (103-76 aC) i gran sacerdot asmoneu.
Succeí al seu germà Aristòbul I Expandí els seus dominis fins a la costa de Palestina Al seu temps tingué lloc la primera revolta dels fariseus contra els asmoneus, reprimida violentament per Alexandre Janneu amb la mort d’unes sis mil persones i el bandejament d’un nombre semblant fet que originà, possiblement, la secta dels essenis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina