Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
UNCTAD
Història
Sigla d’United Nations Conference on Trade and Development (‘Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament’), òrgan permanent de les Nacions Unides per a la negociació i l’adopció d’instruments jurídics multilaterals en l’àmbit del comerç internacional.
Fou creat el 1964 a impuls de l’economista argentí Raúl Prebisch i celebra sessions plenàries cada quatre anys Entre les qüestions que tracta l’UNCTAD es troben l’accés als mercats, les fluctuacions de preus dels productes bàsics, el finançament internacional del desenvolupament, etc A la conferència de Nova Delhi, el 1968, es definí com a objectiu que els països rics transferissin el 0,7% del PIB als països menys desenvolupats mitjançant una ajuda oficial al desenvolupament Les discussions al si de l’UNCTAD, amb clars enfrontaments entre països pobres i rics, han donat…
Nicholas Barbon
Economia
Medicina
Economista i metge anglès.
El 1666, davant l’incendi de Londres, proposà la necessitat d’una assegurança, proposta que recollí en el Discourse Showing the Cause and Effects of the Increase of Building ‘Discurs que mostra les causes i els efectes del creixement de la construcció’, 1696 La seva obra principal és A Discourse of Trade ‘Discurs sobre el comerç, 1690, on defensà la teoria legal de la moneda i l’especialització del treball i on atacà la teoria mercantilista de la balança comercial En The Interest of Money Mistaken ‘L’interès del diner malentès’, 1668 definí l’interès com a renda del capital, i…
James Stembel Duesenberry
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració…
quantitat
Filosofia
Propietat de les coses que fa que aquestes siguin mesurables.
Aristòtil féu de la quantitat la tercera categoria després de la substància i la qualitat i la definí com la natura del que és divisible en elements, cadascun dels quals constitueix una unitat determinada Un dels problemes principals que planteja el concepte de quantitat és el de determinar els límits entre aquest concepte i el de qualitat Kant féu de la quantitat un grup de categories com la unitat, la pluralitat i la totalitat, camí que seguí l’idealisme dialèctic dels postkantians En el pensament contemporani el concepte de quantitat és abordat des del punt de vista de la…
associació d’idees
Psicologia
Fenomen psíquic pel qual una idea és la causa de l’aparició espontània d’altres idees a la ment, a conseqüència d’una sèrie de connexions recíproques.
Aristòtil descobrí i definí les lleis que regeixen aquest fenomen llei de semblança, llei de contigüitat i llei de contrast Una idea s’associa a una altra amb més facilitat si ambdues tenen alguna característica comuna poma-pera, si han estat prèviament unides en el temps avui-demà o en l’espai tabac-pipa, o bé si són idees oposades blanc-negre L’associació d’idees pot ésser involuntària o bé controlada pel subjecte mateix L’associació involuntària és un instrument de la tècnica psicoanalítica anomenat mètode d'associació lliure L’associació controlada pot ésser un mètode de…
al-Aš’arī
Islamisme
Un dels més notables teòlegs de l’islam.
Inicialment fou deixeble d’al-Ǧubbā'ī a l’escola mutazilita de Bàssora, però el 912 sembla que, a causa d’un diferent criteri sobre la predestinació, deixà l’escola i renegà públicament les seves interpretacions racionalistes, les quals, sostingué, menen a la substitució de la fe per la raó Inicià l’escolàstica ortodoxa de l’islam, defensà l’existència dels atributs divins, definí l' Alcorà com a paraula eterna i increada de Déu i sostingué la responsabilitat divina en els actes humans, els quals, creats per Déu, són acceptats pels homes, fet que els fa mereixedors…
Antístenes
Filosofia
Pensador grec.
Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i…
Gregorio Fernández
Escultura
Escultor castellà.
Establert a Valladolid, hi dirigí un taller fecundíssim i amb nombrosos collaboradors Els seus mestres foren Francisco de Rincón i Pompeo Leoni La seva obra és molt dispersa País Basc, Galícia, Portugal, Logronyo, Càceres i Madrid Les seves figures humanes són d’un gran realisme Definí tipus escultòrics, com el Crist jacent l’exemplar més antic documentat és el d’El Pardo, el Crist flagellat Vera Cruz de Valladolid i Carmelites d’Àvila, el Crist a la creu La Luz de Valladolid i San Pedro de Las Dueñas, la Immaculada Vera Cruz de Salamanca i Santa Teresa de Jesús museu de…
model lingüístic
Educació
Proposta concreta del tractament i de l’ús d’una o més llengües en una societat o en un àmbit específic d’aquesta, avalada generalment per un marc normatiu o un reglament.
A Catalunya es definí el model lingüístic educatiu en el període de la Generalitat provisional 1978-80 Posteriorment, la Llei de Normalització Lingüística 1983 i la Llei de Política Lingüística 1998 reforçaren aquest model amb la base jurídica del rang més elevat El model lingüístic educatiu de Catalunya atorga al català el caràcter de llengua pròpia de l’ensenyament i, en conseqüència, de primera llengua del centre docent estableix el coneixement paritari del català —llengua pròpia i oficial— i el castellà —també oficial per ser la de l’estat— i el coneixement d’un o dos idiomes…
nabí
Art
Cadascun dels membres d’un grup artístic format a París per P.Sérusier, M.Denis, P.Bonnard, É.Vuillard, K.Roussel, P.Ranson, F.Valloton, H.Ibels, R.Piot, Verkade, R.Ronaï i els escultors Lacombe i A.Maillol, que, sota el mestratge d’O.Redon i prenent per senyera Gauguin i Cézanne, s’uniren en la recerca d’un art nou a partir de l’art, llavors encara incomprès, d’aquests dos pintors.
Els seus principis concrets són el sintetisme i el cloisonnisme de l’escola de Pont-Aven, un contingut literari d’influència simbolista, un caire refinat i mundà i un caràcter decoratiu parallel al de l’Art Nouveau Realitzaren, amb prefèrencia, treballs de tipus decoratiu, cartells i illustracions, especialment per a La Revue Blanche El 1899 tingué lloc a la galeria Durand-Ruel la darrera exposició collectiva del grup, el qual, bé que no aconseguí la missió profètica el nom nabí significa ‘profeta’ en hebreu de realitzar un veritable art renovador, preparà, tanmateix, el camí a fauves i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina