Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
al-Mālik al-Ẓāhir Baybars
Història
Quart soldà mameluc bahrita.
Esclau d’origen, destacà al servei dels aiúbides pels seus dots, i arran de la batalla d’'Ayn Ǧālūt prop de Natzaret s’apoderà del soldanat d’Egipte i Síria 1260-1277 Cercà de restaurar el desaparegut califat abbàssida Conquerí Cesarea 1265, Jafa i Antioquia 1268 arrabassant-les de les mans dels croats, i foragità dels seus refugis 1272 la secta anomenada dels “assassins” Desenvolupà una tasca eficaç en el camp de les obres públiques La gesta heroica Sīrat Baybars i un conte de Les mil i una nits canten el seu prestigi
Lluís Labarta i Grané
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista.
Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…
ateisme cristià
Cristianisme
Moviment teològic dels països anglosaxons, anomenat també teologia radical
o de la mort de Déu
.
Arrela en el positivisme lògic de Wittgenstein una proposició només diu el que és verificable i en la teologia dialèctica protestant la religiositat natural no té valor només en té la revelació cristiana Accepta el fet que la civilització moderna prescindeix de tota referència a Déu, àdhuc en els camps més afins a la religió, com la moralitat Però afirma que el cristianisme, seguint Jesús de Natzaret, pot influir en el món actual comprometent-se en la lluita per la llibertat de l’home, car l’únic llenguatge que entén l’home d’avui és el de la política Ha estat una de les bases…
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Escriptor.
Religiós caputxí, llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, és discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Ha publicat els assaigs L’Església i l’estat 1963, Sempre nòmades 1970, Fe sense fronteres 1973, Humans tanmateix 1973, Com entendre la Bíblia 1979, Jesús de Natzaret 1980 i Els nostres àngels 1981, Per una mort més humana 1991, L’hora dels pobles 1993, Viure 1996 i La tolerància i els seus fonaments…
Ponç de Gualba
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1303-34).
Nebot del bisbe de Barcelona Guerau de Gualba Sagristà de la seu de Mallorca d’abans del 1299, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca 1301 Consagrat bisbe de Barcelona 1303, intervingué en molts conflictes als monestirs diocesans i començà la sèrie de registres de visites pastorals Colleccionà les constitucions de l’església de Barcelona Jaume I de Catalunya-Aragó l’envià a la cort pontifícia a prestar homenatge a Joan XXII per raó de la investidura de Còrsega i Sardenya Promogué nombroses obres seus de Mallorca i Barcelona i construccions de nova planta priorat de…
Pierre Vago
Arquitectura
Arquitecte hongarès naturalitzat francès.
Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà, juntament amb…
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
literatura castellana
Periodisme
Assagista, periodista i novel·lista.
Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i…
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els cristians de…
Leonardo Boff
Cristianisme
Teòleg brasiler.
Franciscà, professor a Petrópolis i redactor de la “Revista Eclesiástica Brasileira” és un renovador intelligent de la “teologia de l’alliberament” llatinoamericana en funció de la categoria bíblica de “captivitat” En Jesus Cristo libertador Ensaio de cristologia crítica para o nosso tempo 1966, en el context de les cristologies del s XX, assenyala les línies d’una comprensió de la figura inquietant de Jesús de Natzaret des de la situació d’opressió d’Amèrica llatina És autor també de nombroses altres obres entre les quals Paixão de Cristo-Paixão do mundo , 1977 que van des de la…
Josep
© Corel Professional Photos
Bíblia
Espòs de Maria i pare legal de Jesús.
Els evangelis diuen que era descendent de la casa de David, que habitava a Natzaret i que era fuster És commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l’1 de maig És considerat patró de l’Església universal La seva iconografia, molt abundant, va sempre lligada, d’acord amb els evangelis canònics o apòcrifs, amb Maria i Jesús El seu culte, antic a Orient, no es difongué a Occident fins a la baixa edat mitjana, i aconseguí posteriorment una gran devoció popular En foren els especials propagadors els carmelitans descalços, anomenats per això josepets És testimoni d’aquesta…