Resultats de la cerca

Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949 i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels Jocs Florals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients , escrita el 1950, guardonada amb el Premi Extraordinari de Novella dels Jocs Florals de París del 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i la inèdita El moviment d’un cercle , finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la fundadora del Club de Divulgació Literària i la principal…

Passà molt temps de la seva joventut a la presó o en institucions tutelades per l’estat, on s’aficionà a la lectura i es convertí en un fervent seguidor de Malcolm X A la meitat dels anys seixanta obtingué la llibertat condicional i es vinculà estretament amb el Black Panther Party, partit d’inspiració comunista i de defensa de la minoria negra El 1968 publicà Soul on Ice , un llibre autobiogràfic considerat un clàssic per la seva denúncia del racisme en la societat nord-americana Aquesta obra el convertí en un líder de la minoria negra del país Després d’un enfrontament amb la…

Molt vinculat al sector editorial i al món literari francès, dins del qual exercí una certa influència, formà part de la direcció, entre d’altres, dÉditions Grasset 1958-96 i fou membre de l’Acadèmia Goncourt del 1977 al 2008, de la qual fou director del 1996 al 2002, institució que abandonà per motius de salut Conreador de la crítica literària i de cinema, en la seva novellística es mostrà com un analista agut i desenganyat de les relacions amoroses, tema en bona part d’origen autobiogràfic L’eau grise 1951, Les orphelins d’Auteuil 1956, Bleu comme la nuit 1958, Un petit…

Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una Contribució a l’…

Professor de les universitats de Lió 1944, Besançon 1950 i Ais de Provença 1951 i del Collège de France 1970 Medievalista, s’especialitzà en temes d’història agrària i artisticocultural, sempre enfocats des d’un angle sociològic Entre les seves obres cal esmentar L’économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médiéval 1962, Histoire de la France en tres volums, 1970-72, Guerriers et paysans du VIIè au XIIè siècle 1973, Hommes et structures du Moyen Âge 1973, Le temps des cathédrales L’art dans la société, 980-1420 1976, Saint Bernard L’art cistercien 1976 i L’Europe au Moyen Âge…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-69 Ordenat el 1960, fou missioner al Perú 1964-69, experiència que reflectí a la novella El denari del profeta 1988 D’ençà del seu retorn a Mallorca s’ha dedicat a la problemàtica derivada de la marginació social Militant d’esquerres des del 1973, ha estat president d’ERC a les Balears 1988-92 És autor de llibres de poemes, com Dos pams d’home 1971, premi Ciutat de Manacor 1970, de poesia eroticoamorosa, i novelles, entre les quals, a més de l’esmentada, Camí de Coix 1979, premi Ciutat de Palma,  Mamilla, encara 1984, premi Andròmina,…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Lisboa, es traslladà a París el 1964 i s’interessà per l’abstracció i la representació volumètrica amb la qual s’acostà als corrents conceptualistes De tornada a Lisboa, la seva evolució la dugué a eliminar quasi completament l’atzar de les seves obres, en un treball de construcció en el qual posà una atenció especial en l’espai formal o arquitectònic, per a arribar a distorsionar l’escala humana de to surrealista La seva obra és una hibridació entre el body art , la performance , el conceptualisme, la fotografia i la pintura Proposa una comunicació…

Cursà estudis inacabats de dret a la Universitat de París Vinculat a l’extrema esquerra, portà una vida bohèmia i dirigí alguns films d’avantguarda El 1957 creà la Internacional Situacionista, organització capdavantera del situacionisme , moviment amb elements del marxisme , el surrealisme i la psicoanàlisi que influí en el maig del 68 i que s’autodissolgué el 1972 La seva obra més important és La Société du Spectacle 1967, crítica marxista de la societat de consum, en la qual la mercaderia esdevé el que anomena espectacle , un mecanisme d’alienació de l’individu i de les masses, llibre del…

Hagué de fugir d’Armènia arran de les matances que el seu poble patí a mans dels turcs després de la Primera Guerra Mundial, i el 1924 s’installà al Canadà amb un oncle que era fotògraf de professió Després d’estudiar fotografia a Boston, el 1932 obrí el seu primer estudi a Ottawa, on s’especialitzà en el retrat de personalitats i estadistes que visitaven el Canadà Al llarg de la seva vida, retratà altres personalitats internacionals, com AEinstein, EHemingway, NKruixov, HBogart o PCasals, i la seva obra està representada en les colleccions permanents del MOMA de Nova York, l’Art Institute of…

Passà la seva infància a Bulgària, Anglaterra, Àustria, Suïssa i Alemanya Estudià ciències a Viena, on visqué fins el 1938, emigrà a París 1938 i a Londres, on s’installà el 1939 i prengué la nacionalitat britànica La seva obra presenta una triple temàtica la defensa de la dignitat individual contra la massificació de l’home, l’abús del poder i l’absurd de la mort Les primeres obres, les comèdies Hochzeit ‘La boda’, 1932 i Komödie der Eitelkeit ‘La comèdia de la vanitat’, 1950, i la novella Die Blendung ‘L’enlluernament’, 1935 tingueren escassa ressonància abans dels anys seixanta L’èxit li…