Resultats de la cerca

Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg 1911-12, les…

Amb el seu pare, GESaarinen, s’installaren als EUA el 1923 Obtingué el primer premi pel projecte d’ampliació de la Smithsonian Institution, a Washington Si en el seu primer projecte, el Technical Center de la General Motors, a Warren 1951-57, utilitzà un formulisme racionalista, en obres ulteriors no pogué allunyar-se de connotacions manieristes i historicistes medievals —com als habitatges per a estudiants de la Universitat de Pennsilvània 1957-60, l’Ambaixada dels EUA a Londres 1955-60, o en diversos Colleges de la Universitat de Yale— Són també obres seves la Terminal de la…

El 1973 es graduà en ciències econòmiques, i el 1986 es doctorà Membre del Partit Comunista, treballà en la banca i fou assessor econòmic a l’ambaixada iugoslava a Egipte El 1986 fou elegit representant de l’assemblea de la república eslovena El 1989, encara dins la federació iugoslava, fou el primer president de la república elegit democràticament Fou primer ministre de l’Eslovènia independent, en 1992-2002, pel Partit Liberal, que també liderà en el mateix període Durant el seu mandat, accelerà les reformes econòmiques per a establir una economia de mercat i l’apropament a la…

Entrenat a l’exèrcit francès, fou agregat militar de l’ambaixada de la República del Congo a Moscou, cap de l’estat major de l’exèrcit 1968-73, secretari general del consell d’estat 1974-75 i responsable de defensa i seguretat en el mateix període L’abril del 1977 fou nomenat president de la república i, a partir del mateix any, tingué el càrrec de president del consell de ministres i del consell militar del Partit Congolès del Treball El 1979, després d’un cop d’estat protagonitzat pel coronel Denis Sassou-Nguesso , fou detingut i empresonat Posat en llibertat el 1984, fou…

Fill natural de Ramon, senyor de Timor, el qual l’encomanà al seu germà Pere II de Queralt per tal que el fes entrar a l’orde de l’Hospital o al Cister, o li donés el lloc de Rauric Es féu hospitaler, fou comanador de Sanper de Calanda, Casp i Amposta, i també fou un important diplomàtic Pere II l’envià al papa Martí IV per a demanar les dècimes, necessàries per a la campanya d’Àfrica 1282 Fou nunci d’Alfons II a Castella per a tractar una aliança o obtenir-ne la neutralitat 1286 Com a membre de la comissió conciliadora, ajudà a la concòrdia entre els unionistes aragonesos i el rei i fou…

Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, on també fou professor del 1968 al 1995 Deixeble d'Arne Jacobsen i Jørn Utzon, fundà el seu propi estudi el 1959, que amb el temps adquirí renom internacional Exponent d’una arquitectura lluminosa i elegant, entre les seves obres cal destacar el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita, a Al-Riyād 1984, on projectà també l’ambaixada danesa 1987, l’Escola de Negocis de Copenhaguen 1989, l’església d’Enghøj 1994, la gliptoteca Ny Carlsberg de Copenhaguen 1996, la biblioteca pública de Malmö, a Suècia 1997, la…

Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384 El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare El 1398 s’embarcà amb l’estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d’Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard El 1404 comandava l’escorta que protegia l’ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX A Roma fou…

El 1496 era paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per a intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464 El monarca el nomenà veguer, conseller reial i li atorgà el lloc d’Alcoletge Catedràtic de prima de cànons de la universitat, treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca a mantenir un estudi, contrafent els estatuts fundacionals El 1474 passà a la cúria de Joan…

Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola 1387, càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391 Assistí a les noces de la infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix 1392 Acompanyà l’infant Martí a Sicília amb ell trencà el setge dels rebels a Catània 1395 i fou governador de la ciutat fins el 1402 Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor, muller de Ferran I Prengué part en l…

Senyor de la baronia de Montbui Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent Capità de la generalitat en les lluites contra Joan II Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria — lloctinent d’Alfons IV el Magnànim — , on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra 1453 En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona, en la qual es trobaven refugiats la…