Resultats de la cerca

Fill de Giuliano da Sangallo, assolí una certa reputació com a medallista Com a escultor féu l’estàtua de Paolo Giovio, al claustre de l’església de San Lorenzo, Florència 1560, que mostra una notable expressivitat de to realista, característica definitòria del seu estil

En 1948-49 inicià les seves recerques no figuratives La seva escultura, qualificada algunes vegades de barroca, barreja els plantejaments constructius amb els naturalistes i obté un resultat a mig camí entre les formes orgàniques i les treballades La Proposta per a un monument 1960, bronze és definitòria en aquest sentit

Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts

Pot manifestar-se de moltes maneres prosa rítmica és aquella que és animada d’una cadència musical semblant a la de la poesia lliure prosa poètica , la que imita els recursos de la poesia o que substancia tant els valors poètics que esdevé, en certa manera, una poesia en prosa prosa lírica , la que s’inspira clarament en el lirisme característica que la defineix essencialment i que resta depurada de qualsevol altre element aliè Amb referència al mode d’escriure-la i a l’estil, hom pot parlar de la prosa assenyalant la seva característica definitòria densa, concisa, etc

Situació L’església parroquial de Sant Fruitós és al petit nucli de Perves, que s’emplaça als vessants de la dreta de la vall de Bellera, prop de coll de la Creu de Perves Mapa 33-10 214 Situació 31TCG233924 Per a arribar a Perves, cal seguir la carretera N-260, que uneix la Pobla de Segur amb el Pont de Suert, i un cop passat Sarroca de Bellera, a l’inici del coll de la Creu de Perves, hom veu el poble a mà esquerra de la carretera MLIR Història Una de les primeres referències del castell de Perves data de la darreria del segle XI, en les concòrdies que els anys 1080 i 1094 signaren els…

Situació Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb l’absis i la capella de migjorn M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere d’Auira escrit també Huire queda al sector de tramuntana del terme, a mà esquerra del riu Freser, a uns 1200 m d’altitud i vora el coll de Casals Mapa 255M781 Situació 31TDG295778 Per anar-hi, deixant de banda els camins de cabra com és ara el baixador d’Illa, hi ha dues pistes la més bona és la que surt de Campdevànol i agafa el camí del cementiri, segueix el trencall de mà dreta, que continua parallel a la via del tren, passa vora la Teuleria i…

El conreu de la terra Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, recorda els primers establiments de les comunitats rurals al sector interior de la comarca ECSA - J Todó El paper dels animals en l’alimentació alt-medieval era d’una importància essencial, similar a la que les activitats silvàtico-pastorals tenien en l’economia de l’època Conreus primitius, caça i pesca foren, i són encara, recursos bàsics de proveïment, que alternaven amb conreus de camps i horts, rarament en posició dominant És important subratllar que els recursos de l’economia silvàtico-pastoral eren aprofitats en aquells…

Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…

Estat de la qüestió La problemàtica que gira entorn de l’escultura de Sant Pere de Rodes al segle XII és molt diferent de la que hem vist per al segle XI, centrada majoritàriament en les peces de l’església que romanen in situ Pel fet que pràcticament tota l’escultura del segle XII hagi patit les conseqüències de l’espoliació, el comú denominador de la historiografia se situa en la identificació de les obres que podrien procedir del monestir En aquells casos que es tractava de fragments de la decoració de la porta occidental, la que donava accés a l’església des de la galilea, aquesta tasca…

Presentació i situació dels conjunts La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres principals nuclis de peces escultòriques…